Vés al contingut

Economia del Kazakhstan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula economia paísEconomia del Kazakhstan
MonedaTenge
Organitzacions comercialsCEI, ECO, OMC (observador)
Estadístiques
PIB nominal220.623.001.970 $ Modifica el valor a Wikidata (2022) Modifica el valor a Wikidata
PIB (en PPP)182,3 miliards (2009)
Rànquing PIB56è (2009)
Taxa del PIB1% (2009)
PIB per càpita11.800 (2009)
PIB (PPP) per càpita28.600 dòlars Geary-Khamis Modifica el valor a Wikidata (2021) Modifica el valor a Wikidata
PIB per sectoragricultura 6,4%, indústria %, comerç e serveis 55,5% (2009)
Inflació7,3% (2009)
Taxa de creixement real1,1 % Modifica el valor a Wikidata (2016) Modifica el valor a Wikidata
Població sota el llindar de pobresa12,1% (2008)
Força laboral8,7 milions (2009)
Ocupació laboral per sectoragricultura 31,5%, indústria 18,4%, comerç e serveis 50% (2006)
Taxa d'atur6,3% (2009)
Indústries principalspetroli, carbó, mineral de ferro, manganès, cromita, plom, zinc, coure, titani, bauxita, or, plata, fosfat, sofre, ferro i acer, tractorés i altres implements agrícoles, motors elèctrics, materials de construcció
IDH0,817 Modifica el valor a Wikidata (2018) Modifica el valor a Wikidata
Coeficient de Gini27,5 Modifica el valor a Wikidata
Socis comercials
Exportacions 41,64 miliards (2009)
Socis principals República Popular de la Xina 13,4%, Rússia 11,1%, Alemanya 10,6%, Itàlia 6,9%, Romania 6,6%, França 5,7%, Ucraïna 5,4%, Turquia 4,1% (2008)
Importacions 25,15 miliards (2008)
Socis principals Rússia 34%, República Popular de la Xina 25%, Alemanya 6,2%, Ucraïna 4,7% (2008)
Finances públiques
Deute extern93,21 miliards (2009)
Ingressos18,98 miliards (2009)
Despeses22,44 miliards (2009)
Reserves totals30.746.770.568 $ Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

El Kazakhstan, la més gran en extensió de les ex-repúbliques soviètiques, excloent Rússia, posseeix grans reserves de combustible fòssil i grans jaciments d'altres minerals i metalls, sent el país més productor del món.[1] També té un important sector agrícola on hi destaquen la producció de gra i la cria de bestiar. El sector industrial del país és principalment centrat en l'extracció i processament dels recursos naturals.[2]

Història

[modifica]

El Kazakhstan va gaudir d'un creixement de dos dígits els anys 2000 i 2001, i del 8% o més per any entre 2002 i 2007 - gràcies en gran part al seu creixent sector d'energia, però també a la reforma econòmica, a les bones collites, i al creixement de la inversió estrangera -. El 2008 el creixement del PIB va caure al 2,4%, i va ser negatiu el 2009, a causa de les caigudes de preus del petroli i dels metalls, i a problemes en el sector bancari que van seguir a la crisi financera global.[2]

El 2013 la visita de Xi Jinping, el president de la República Popular de la Xina, amb motiu de la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda, generant des d'aleshores expectatives al Kazakhstan.

El 2014 l'economia es va ressentir per la caiguda dels preus del petroli del 2014.[3]

Agricultura

[modifica]

Quasi la mitat de les dones del país treballa en activitats agrícoles.[4]

Un estudi fet el 2017 trobà que l'arròs cultivat a la Província de Khizilordà[5] no presenta concentracions de cadmi, mercuri i plom perilloses en relació a l'escàs consum d'aquest al país.[6] El mateix estudi demostrà que no hi ha presència d'urani a l'arròs, sent analitzat el cultivat en zones pròximes a les mines d'urani.[7]

Referències

[modifica]
  1. «Special Report: Areva and Niger's uranium fight» (en anglès). Reuters, 05-02-2014. [Consulta: 19 març 2016].
  2. 2,0 2,1 [enllaç sense format] https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/kz.html Arxivat 2018-12-26 a Wayback Machine.
  3. AFP «Kazakh port in decline bids for slice of China trade». Straits Times, 26-08-2018 [Consulta: 24 novembre 2018].
  4. «Country profile: Kazakhstan». Global Abortion Policies Database. OMS, 07-05-2017. Arxivat de l'original el 5 d’abril 2018. [Consulta: 5 abril 2018].
  5. Tattibayeva, 2017, p. 123.
  6. Tattibayeva, 2017, p. 114.
  7. Tattibayeva, 2017, p. 118.

Bibliografia

[modifica]