Ediciones La Cúpula
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | editorial  |
| Història | |
| Creació | 1979 |
| Fundador | Josep Maria Berenguer i Sánchez |
| Activitat | |
| Obres destacables |
|
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Altres | |
Premis
| |
| Lloc web | lacupula.com |
La Cúpula és una editorial catalana que fundada per Josep Maria Berenguer el 1979 dedicada al còmic independent, fundamentalment americà i europeu,[1] però que a partir de la dècada dels 2000 s'ha diversificat més cap altre tipus de publicacions com són els còmics orientals com ara el manga japonès o el manhwa coreà. Fou la responsable de la desapareguda El Víbora una de les revistes de còmics underground més importants d'Europa i que faria de sostenidor de l'empresa als primers anys,[1] i des de 1982 també publicà una altra sèrie de còmic underground, Makoki,[1] amb les que a principis de la dècada de 1980 va revolucionar el mercat espanyol.[2] La major part del seu catàleg s'ha publicat en castellà, amb algunes obres en català.[3]
L'origen l'editorial esta lligat a l'origen la seua revista senyera, El Víbora (1979),[1] creada per un col·lectiu d'autors com Nazario (autor de la primera portada i del detectiu transvestit Anarcoma), Max (creador de Peter Pank), Gallardo i Mediavilla, Pons, Martí i Sento que havien construït una contracultura i s'havien iniciat al món del còmic a les publicacions underground de mitjans de la dècada de 1970, a fanzines i col·lectius como El Rrollo o STAR, dirigida por Juan José Fernández.[4] A partir del seu èxit, i en ple "boom del còmic adult" en el què es creen revistes de còmic com Cimoc i Cairo de Norma Editorial,[5] La Cúpula edita el 1984 una altra revista, Makoki, que sols duraria dos anys. En aquest moment comencen a publicar àlbums recopilatoris de les sèries del Víbora com El Víbora Series (1984), Historias completas de El Víbora (1987) o La Cúpula Comix Novela Gráfica (1991). Altres àlbums van aparèixer solts (Víbora Color) o baix la forma d'obres completes d'un autor (Gilbert Shelton, 1989; Robert Crumb, 1991; Max).[1]
Buscant explotar el sector del còmic pornogràfic, amb la gran quantitat de material que rebien per publicar,[6] en edita el 1987 una col·lecció d'àlbums Colección X i el 1992 la revista Kiss Comix,[1] que a final de la dècada tindria una edició anglesa French Kiss i una edició francesa La Poudre aux Rêves.[7] El 1996 apareix la col·lecció «Brut Comix», dirigida per Hernán Migoya,[1] que presentava en un format popular (blanc i negre i grapa), l'obra d'autors com Peter Bagge, Chester Brown, Charles Burns, Daniel Clowes, Miguel Ángel Martín, Thomas Ott o Juaco Vizuete.
El 2000 edita la col·lecció satírica Me parto.[1] El 2004, amb la desaparició de Proyectos Editoriales Crom, La Cúpula reprèn la publicació de la sèrie The Fuzztoons.
A partir de 2004, en un moment en què el públic més jove començava a ser captat pel manga i perdia interès per l'underground[8] va iniciar la publicació de manga japonès de terror i de manhwa coreà per adults,[9] i en 2005 llença Claro que sí cómics, dedicada al públic gai, dirigida per Sebas Martín i amb autors com Iván García Pozo,[10] i tanca El Víbora i el 2011 tanca l'última revista de què disposava, Kiss Comix[7]
Premis
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Cuadrado, 2000, p. 336.
- ↑ Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: De la historieta y su uso 1873-2000. Madrid: Ediciones Sinsentido/Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2000, p. 336. ISBN 84-89384-23-1.
- ↑ «Ediciones La Cüpula» (en castellà). Tebeosfera. [Consulta: 20 maig 2022].
- ↑ Pons, Alvaro. «El ‘comix’ que sobrevivió» (en castellà). El Pais, 19-06-2019. [Consulta: 20 maig 2022].
- ↑ Gracia Lana, 2022, p. 36-37.
- ↑ Gracia Lana, Julio A. El cómic español de la democracia (en castellà). Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2022, p. 215. ISBN 9788413404288.
- ↑ 7,0 7,1 Darias, Manuel «Cierra Kiss Comix, la mejor revista erótica española» (en castellà). Diario de Avisos, 18-09-2011.
- ↑ Nerín, Gustau. «'El Víbora. Comix contracultural': la segona mort del còmic underground». El Nacional, 28-07-2019. [Consulta: 20 maig 2022].
- ↑ Delibros: revista profesional del libro (en castellà). 222-226, 2008, p. 50 [Consulta: 22 maig 2022].
- ↑ Bartsch, Christian «El cómic gay y lésbico protagoniza el inicio de las XI Jornadas Villa de Avilés». El Comercio, 04-09-2006.[Enllaç no actiu]
- ↑ Darias, Manuel «Diario de Avisos da a conocer los XXXIII Premios Historieta» (en castellà). Diario de Avisos, 13-06-2010. Arxivat de l'original el 2010-08-17 [Consulta: 7 maig 2016].
Bibliografia
[modifica]- Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: De la historieta y su uso 1873-2000 (en castellà). Madrid: Ediciones Sinsentido/Fundació Germán Sánchez Ruipérez, 2000. ISBN 84-89384-23-1.
- Gracia Lana, Julio A. El cómic español de la democracia (en castellà). Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2022. ISBN 9788413404288.