Elaine Pritchard

Elaine Pritchard
Biografia
Naixement	7 gener 1926
Mort	7 gener 2012 (86 anys)
Activitat
Ocupació	jugadora d'escacs
Nacionalitat esportiva	Anglaterra
Esport	escacs
Títol d'escaquista	Mestre Internacional Femení (1957)
Punts Elo (màx.)	2.150 (2008)<
Participà en
1978	Olimpíada d'escacs femenina de 1978
1976	Olimpíada d'escacs femenina de 1976
1974	Olimpíada d'escacs femenina de 1974
1972	Olimpíada d'escacs femenina de 1972
1957	Olimpíada d'escacs femenina de 1957

Elaine Zelia Pritchard (7 de gener de 1926 - 7 de gener de 2012), de soltera Saunders, fou una jugadora d'escacs anglesa que tenia el títol de Mestra Internacional Femenina des de 1957. Va ser quatre vegades guanyadora del campionat femení d'escacs britànic (els anys 1939, 1946, 1956, i 1965).

Resultats destacats en competició

Pritchard va aprendre a jugar als escacs als cinc anys i era considerada una nena prodigi.^[1] Durant dos anys consecutius, va guanyar el Campionat Mundial d'escacs per edats (1936, 1937), i també va participar amb èxit en exhibicions simultànies contra Aleksandr Alekhin i Rudolf Spielmann.^[2]

Durant dècades, va ser una de les principals jugadores d'escacs d'Anglaterra. Elaine Pritchard va guanyar quatre vegades els campionats britànics d'escacs femenins (1939, 1946 — després de guanyar un partit addicional contra Rowena Mary Bruce,^[3] 1956, i 1965).^[4]

Pritchard va jugar representant Anglaterra a les Olimpíades d'escacs femenines:^[5]

L'any 1957, al primer tauler a la 1a Olimpíada d'escacs (femenina) a Emmen (+6, =4, -4),
El 1972, al segon tauler a la 5a Olimpíada d'escacs (femenina) a Skopje (+1, =2, -4),
L'any 1974, al segon tauler a la 6a Olimpíada d'escacs (femenina) a Medellín (+4, =2, -2),
El 1976, al segon tauler a la 7a Olimpíada d'escacs (femenina) a Haifa (+4, =2, -2) i hi va guanyar la medalla de plata per equips,
L'any 1978, al segon tauler a la 8a Olimpíada d'Escacs (femenina) a Buenos Aires (+2, =3, -1).

El 1957 va rebre el títol de Mestra Internacional Femenina de la FIDE. Va ser autora de dos llibres d'escacs i membre vitalícia d'honor de la Federació Anglesa d'escacs.^[6]

Obres

Elaine Pritchard. Chess For Pleasure. Londres. 1971.ISBN 9780571092017
Elaine Pritchard. Young Chess Player. Londres. 1976.ISBN 9780571105670 ISBN 9780571105670

Referències

↑ «Chess Prodigies by Edward Winter». www.chesshistory.com.
↑ «Rudolf Spielmann vs Elaine Saunders Pritchard (1938)». www.chessgames.com.
↑ «BritBase Chess: 33rd British Championship 1946, Nottingham». www.saund.co.uk.
↑ «John Saunders's Chess Pages: British Chess Champions, 1904 to present». www.saund.co.uk.
↑ Bartelski, Wojciech. «OlimpBase :: Women's Chess Olympiads :: Elaine Pritchard». www.olimpbase.org.
↑ «Elaine Zelia Pritchard RIP – English Chess Federation». www.englishchess.org.uk. Arxivat de l'original el 2016-12-31. [Consulta: 7 febrer 2018].

[1] «Chess Prodigies by Edward Winter». www.chesshistory.com.

[2] «Rudolf Spielmann vs Elaine Saunders Pritchard (1938)». www.chessgames.com.

[3] «BritBase Chess: 33rd British Championship 1946, Nottingham». www.saund.co.uk.

[4] «John Saunders's Chess Pages: British Chess Champions, 1904 to present». www.saund.co.uk.

[5] Bartelski, Wojciech. «OlimpBase :: Women's Chess Olympiads :: Elaine Pritchard». www.olimpbase.org.

[6] «Elaine Zelia Pritchard RIP – English Chess Federation». www.englishchess.org.uk. Arxivat de l'original el 2016-12-31. [Consulta: 7 febrer 2018].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]