Vés al contingut

Eleccions al Parlament del Regne Unit de 2024

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions al Parlament del Regne Unit de 2024
 ← 2019 Modifica el valor a WikidataRegne Unit Modifica el valor a Wikidata futures eleccions generals de la Gran Bretanya Modifica el valor a Wikidata  → 
Data4 juliol 2024 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions generals britàniques Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir650 membre del 59è Parlament del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Participació
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
Lab  — Keir Starmer
9.708.716   33.7٪
Punt percentual 1.62
 
<1
2>
Con  — Rishi Sunak
6.828.925   23.7٪
Punt percentual 19.93
 
<1
2>
Reform UK  — Nigel Farage
4.117.620   14.29٪
 
<1
2>
Lib Dem  — Edward Davey
3.519.143   12.22٪
Punt percentual 0.67
 
<1
2
3>
Green  — Carla Denyer, Adrian Ramsay
1.842.436   6.4٪
Punt percentual 3.7
 
<1
2>
SNP  — John Swinney
724.758   2.52٪
Punt percentual 1.36
 
? ? ?
IND
564.095   1.96٪
 
SF
210.891   0.73٪
Punt percentual 0.16
 
<1
2>
Plaid Cymru  — Rhun ap Iorwerth
194.811   0.68٪
Punt percentual 0.2
 
<1
2>
DUP  — Gavin Robinson
172.058   0.6٪
Punt percentual 0.16
 
<1
2>
APNI  — Naomi Long
117.191   0.41٪
Punt percentual 0.01
 
<1
2>
UUP  — Doug Beattie
94.779   0.33٪
 
<1
2>
SDLP  — Colum Eastwood
86.861   0.3٪
Punt percentual 0.07
 
TUV
48.685   0.17٪
 

Modifica el valor a Wikidata
Nomenament Modifica el valor a Wikidata
Reemplaça:Persona elegida:
Rishi SunakKeir Starmer Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions al Parlament del Regne Unit de 2024 van ser anunciades el 22 de maig pel primer ministre, Rishi Sunak per a ser efectuades el 4 de juliol, avançant el final de la legislatura, previst per al 28 de gener de 2025.[1] La convocatòria de les eleccions va ser benvinguda per Keir Starmer, líder de l'oposició i del Partit Laborista,[2] i per Ed Davey, líder dels liberals demòcrates.,[3] i en 2024 Nigel Farage va anunciar que tenia la intenció de presentar-se com a diputat i liderar el Reform UK.[4]

Antecedents

[modifica]

A les eleccions al Parlament del Regne Unit de 2019, els conservadors, liderats per Boris Johnson van guanyar les eleccions amb el 43,4% del vot i un creixement de l'1,2%, aconseguint la major victòria des de la dècada de 1980 enfront dels laboristes, que obtenen en 32,6% caient el 7,9%, els seus pitjors resultats des de 1932 i els liberal demòcrates amb l'11,2% i una pujada del 4,1% i el Partit Nacional Escocès amb el 3.9% i una pujada del 0,9%.[5][6]

Johnson va dimitir el 7 de juliol del 2022 per l'escàndol polític que va suposar el Partygate,[7] sobre festes i altres reunions del personal del govern i del Partit Conservador celebrades durant la pandèmia de COVID-19 el 2020 i 2021, quan les restriccions de salut pública van prohibir la majoria de les reunions.[8]

Sistema electoral

[modifica]

Les eleccions generals al Regne Unit s'organitzen mitjançant escrutini uninominal majoritari, i es disputen 650 escons. El Partit Conservador, que va obtenir la majoria a les eleccions generals del 2019 en el seu programa incloia retornar el dret de vot als ciutadans britànics que viuen a l'estranger més de 15 anys per votar[9] i requerir la identificació del votant, que es van incloure a la Llei electoral de 2022.

Enquestes

[modifica]
Línies de tendència dels resultats de les enquestes des del 2019, amb una línia corresponent a cada partit polític.

Resultats

[modifica]

Els Liberal Demòcrates van obtenir 71 escons, superant el seu màxim històric anterior de les eleccions de 2005.[10]

Eleccions al Parlament del Regne Unit de 2024
Partit Vots % +/- Escons +/-

Conseqüències

[modifica]

Rishi Sunak va dimitir com a líder dels conservadors a la vista dels resultats, els pitjors de la història del partit.[11] El 5 de juliol de 2024 es va convertir en el Primer ministre del Regne Unit després que el seu partit aconseguís la majoria absoluta en les eleccions.[12]

Referències

[modifica]
  1. «Rishi Sunak convoca las elecciones generales en el Reino Unido el 4 de julio» (en castellà). Publico, 22-05-2024. [Consulta: 23 maig 2024].
  2. Hooper, Sarah. «Keir says Labour will 'stop the chaos' in speech after General Election date set» (en anglès). Metro, 22-05-2024. Arxivat de l'original el 22 de maig 2024. [Consulta: 22 maig 2024].
  3. «People are crying out for change - Ed Davey» (en anglès). BBC News.
  4. Ben Quinn, Pippa Crerar. «Nigel Farage to stand for Reform UK in general election U-turn» (en anglès). The Guardian, 03-06-2024. [Consulta: 3 juny 2024].
  5. «UK results: Conservatives win majority». BBC. [Consulta: 13 desembre 2019].
  6. «General election 2019: Animated tour in 10 stops». BBC, 13-12-2019. [Consulta: 14 desembre 2019].
  7. Fresneda, Carlos. «Boris Johnson dimite como diputado conservador por la investigación del Partygate» (en castellà). El Mundo, 09-06-2023. [Consulta: 30 maig 2024].
  8. «La comisión que investiga el 'Partygate' concluye que Boris Johnson mintió deliberadamente al Parlamento» (en castellà). EITB, 05-06-2023. [Consulta: 30 maig 2024].
  9. O'Carroll, Lisa. «Britons living abroad regain right to vote in UK elections as 15-year rule ends». The Guardian, 16-01-2024. [Consulta: 25 maig 2024].
  10. Walker, Peter. «Lib Dems oust four cabinet ministers as they win record number of seats» (en anglès). The Guardian, 05-07-2024. [Consulta: 10 juliol 2024].
  11. Eleni Courea, Peter Walker. «Rishi Sunak resigns as Tory leader as well as PM after election defeat» (en anglès). The Guardian, 05-07-2024. [Consulta: 5 juliol 2024].
  12. «UK general election results live: Keir Starmer arrives at Downing Street for first speech as prime minister» (en anglès britànic). BBC, 05-07-2024. [Consulta: 5 juliol 2024].