Vés al contingut

Emma Calvé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEmma Calvé
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 agost 1858 Modifica el valor a Wikidata
La Sala (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 gener 1942 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Montpeller (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCimetière de Millau (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAdolphe Grognier i Mathilde Marchesi Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Company professionalBrahm van den Berg Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: 9023838b-57ad-459b-bffe-fb7de206f554 Discogs: 2896664 Find a Grave: 13740878 Modifica el valor a Wikidata

Emma CalvéRosa Emma Calvet– va ser una cèlebre soprano francesa, de la Belle Époque, nascuda el 15 d'agost de 1858 a La Sala (en francès, Decazeville), Occitània, i morta el 6 de gener de 1942 a Millau.[1][2]

Quan tenia tres mesos la família va emigrar a Espanya per treballar; als sis anys tornà a França amb la mare. Estudià en una escola de monges, on aprengué els primers rudiments musicals. Més endavant, a París, començà a estudiar cant amb Jules Puget.[2]

Alumna de Mathilde Marchesi i de Manuel Vicente García va debutar a Brussel·les com a Margarita en el Faust de Gounod i va fer una gira per Itàlia actuant a La Scala de Milà, Roma i Florència, on va poder veure l'actriu tràgica Eleonora Duse, que la va influir en el seu histrionisme.

Va ser la primera soprano del Teatre Nacional de l'Opéra-Comique de París del 1884 fins al 1887 i va debutar als Estats Units, al Metropolitan Opera de Nova York, el 29 de novembre de 1893; hi cantà fins al 1904.[3]

A París va crear el paper de Suzel a L'amico Fritz, de Pietro Mascagni, i després el de Santuzza, de Cavalleria Rusticana, d'aquest mateix autor.[1]

Emma Calvé, en el rol de Carmen, en un retrat de Théobald Chartran (1894)

El 1894, a Amèrica, va obtenir un gran triomf com a Carmen, i aquell mateix any, com a Mignon. Entre els seus rols més notables es troben Ofèlia, Pamina, la Comtessa Almaviva i Safo, però és especialment recordada com una de les grans encarnacions de la Carmen de Bizet.[1] El 1925 es va retirar dels escenaris per dedicar-se a l'ensenyament.

Va escriure dues autobiografies: My Life (1922) i Sous tous els ciels, j'ai chanté (1940).[1]

Emma Calvé en una postal de 1905

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Emma Calvé» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 juny 2023].
  2. 2,0 2,1 «Emma Calvé» (en castellà). Rennes-le-Château, 30-01-2015. [Consulta: 25 juny 2023].
  3. «Emma Calvé (1858-1942)» (en anglès). New-York Historical Society. [Consulta: 25 juny 2023].

Bibliografia

[modifica]
  • Contrucci, Jean: Emma Calvé, la diva du siècle, Albin Michel 1989.
Emma Calvé, en la portada d'una revista musical, 1903.
  • Girard, Georges: Emma Calvé: étoile dans tous els cieux, cigale sous tous els ciels, Rodez: Cahiers rouergats, 1971.
  • Girard, Georges: Emma Calvé, la cantatrice sous tous els ciels, Éditions Grands Causses.
  • Prévost, M.: Dictionnaire de biographie française, t. 7, Letouzey, 1956.

Enllaços externs

[modifica]