Esther Eroles Baena
Biografia | ||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 12 juny 1973 (51 anys) Barcelona | |||||||||||||||||||
Activitat | ||||||||||||||||||||
Ocupació | nedadora | |||||||||||||||||||
Nacionalitat esportiva | Espanya | |||||||||||||||||||
Esport | natació paralímpica | |||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
Participà en | ||||||||||||||||||||
octubre 1988 | Jocs Paralímpics d'estiu de 1988 |
Esther Eroles Baena (Barcelona, 12 de juny de 1973) és una exnedadora paralímpica catalana.[1]
Membre del Club Natació Sabadell, participà a diversos campionats estatals de natació. El 1992 competí amb el Club Natació Barcelona, quan es creà la secció de natació adaptada.[2] Internacionalment, participà als Jocs Paralímpics d'estiu de 1988, on aconseguí quatre medalles d'argent en les proves de 100 m lliures 5, 400 m lliures 5, 100 m braça 5 i 100 m esquena 5. També competí als Campionats del Món de natació adaptada de 1994. Hi guanyà la medalla d'or en 4x100 m estils S7-10 i la de bronze en 100 m papallona S9. Posteriorment, ha coordinat programes de tecnificació de la Federació Catalana d'Esports de Persones amb Discapacitat Física i com a directora de projectes de la Fundació Johan Cruyff.[3] Des del 2023, forma part de l'equip de waterpolo adaptat del Club Natació Sabadell.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Esther Eroles Baena». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Coca, Maria Teresa. «El CNB recupera la piscina de la Escullera con ambición olímpica». The New Barcelona Post, 14-02-2022. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ «'Esport i superació': Esther Eroles». La Xarxa, 18-01-2015. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ Escubós, Marta. «"Falten més jugadors perquè el waterpolo adaptat creixi"». L'Esportiu, 12-08-2023. [Consulta: 10 juny 2024].