Fórmula de la Coca-Cola

Un got amb Coca-cola.

La fórmula de la Coca-cola és el nom amb què es coneix a la recepta secreta usada per elaborar la Coca-cola. L'empresa presenta la fórmula com un secret i és usada com a estratègia de màrqueting.

El 8 de maig de 1886 va ser formulada pel farmacèutic John Pemberton com un xarop per a problemes estomacals. Va ser el seu comptable Frank Mason Robinson qui en va introduir la marca i en va idear el logotip. Més endavant, va ser patentada el 21 de gener de 1893, data des de la qual va començar a ser comercialitzada i exportada a nivell mundial.

La fórmula es barreja amb un xarop, una mescla de sabors concentrats, que després es barreja amb aigua i altres ingredients menors. La mescla es distribueix als locals de les empreses embotelladores de gasoses per a la seva posterior comercialització.

Contingut

Descripcions publicades esmenten que conté cristalls de sucre, caramel, cafeïna, àcid fosfòric, aigua carbonatada, extracte de nou de cola, extracte de fruites, mescles, vainilla i glicerol.

El nom de l'ingredient "secret" de la Coca-cola és Merchandise 100X, encara que només és un mètode de control publicitari; aparentment, roman com un secret des de la seva formulació el 1886. La fórmula actual va tenir diversos canvis i Coca-cola admet amb reticència que la fórmula ha canviat a través de les dècades.

El sabor cola bàsic de la Coca-cola i les begudes de cola dels seus competidors és el resultat d'una mescla de saboritzants cítrics com la taronja, la llima i la llimona, així com espècies com a canyella, nou moscada i vainilla.

Investigadors aficionats han intentat revertir l'enginyeria del procés de producció i els ingredients. La fórmula secreta ha estat tema de llibres, especulacions i llegendes de màrqueting. Ajudats amb mètodes analítics moderns, els científics d'aliments poden fàcilment identificar la composició dels productes alimentaris, també de la Coca-cola. La companyia afirma amb regularitat que totes les fórmules publicades són incorrectes.

L'empresa usa com a ingredient un extracte de fulla de coca preparat per l'empresa Stepan Co. a la seva planta industrial en Maywood, Nova Jersey, en un procés monitoritzat per la DEA (Drug Enforcement Administration). S'argumenta que aquest procés no pot extreure tots els alcaloides de la cocaïna a nivell molecular, per la qual cosa la beguda encara conté traces de l'estimulant. La companyia es nega a fer comentaris sobre la presència de fulles de coca a la Coca-cola. A més, la pàgina web de la companyia declara que, «en efecte, la Coca-cola no conté cocaïna o una altra substància perjudicial, i la cocaïna mai ha estat un ingredient de la Coca-cola».

En un cèlebre desastre corporatiu, Coca-cola va presentar New Coke, el 1985. Després que l'opinió pública donés tota classe d'opinions, la recepta va ser restaurada a l'original «clàssicament» formulada. Embotelladores de Coca-cola als Estats Units van substituir el sucre de canya (sacarosa) per xarop de blat de moro (sacarosa+fructosa), tot i que encara està endolcit amb sucre de sacarosa en la major part del món.

Receptes proposades

Les següents receptes són simplement propostes que han aparegut amb el transcurs del temps, però regularment l'empresa nega la seva exactitud i les avalua com a incorrectes.

Recepta 1

Aquesta recepta s'atribueix a un full de paper que es troba en un llibre antic de propietat de l'inventor de la fórmula de la Coca-cola, John Pemberton, just abans de la seva mort. Aquesta és la més fiable i les seves dades estan basades en un filtratge d'informació per part dels dos únics directius que tenen accés a la fórmula).

• 1 unça de citrat de cafeïna.
• 3 unces d'àcid cítric (a fórmula actual es va substituir per àcid fosfòric).
• 1 unça d'extracte de vainilla.
• 1 quart de galó de suc de llima.
• 2 ½ unces de sabor.
• 2204,62 lliures (1000 kg) de sucre.
• 4 unces d'extracte fluid de coca (en la fórmula actual es va canviar per garrofer).
• 2 ½ galons d'aigua.
• Caramel suficient
• Component x (desconegut) - suposadament ja conegut: 7X (nitrogen)
• Sabor:
  • 80 dracmes d'oli de taronja (no usat a la Xina i sud-est asiàtic).
  • 40 ídem d'oli de canyella (no usat a Espanya, Japó, Austràlia i Regne Unit).
  • 120 íd. d'oli de llimona (no usat en Països Baixos, Brasil, Xile, Rússia, Nova Zelanda i Corea del Sud.)
  • 20 íd. d'oli d'api (usat a Mèxic i Sud-amèrica).
  • 40 íd. d'oli de nou moscada (no usat a Europa).
  • 40 íd. d'oli de neroli (no usat a Perú i Bolívia).
  • 1/4 galó d'alcohol (no usat a Llatinoamèrica).

• Indicacions:
  • "Barrejar la cafeïna i el suc àcid de llimona en una cambra de galó d'aigua bullent, afegir la vainilla i el sabor quan es refredi. Deixar reposar durant 24 hores."
  • Aquesta recepta no especifica quan s'afegeix el sucre, la coca, el caramel o la resta d'aigua.

Recepta 2

Aquesta recepta va ser plagiada de Food Flavorings: Composition, Manufacturi and Use (2a edició) 1968 per Joseph Merory (AVI Publishing Company, Inc., Westport, CT); per a un galó (3,8 l) de xarop. Rendiment (que s'utilitza per a donar sabor a les aigües carbonatades per 1 unça líquida per ampolla): 128 ampolles, o 6,5 unces líquides (192 ml):

• Barrejar 2,4 kg de sucre amb suficient aigua per dissoldre el xarop de blat de moro (pot ser substituït per la meitat del sucre).
• Afegir 37 g de caramel; 3,1 g de cafeïna, i 11 g d'àcid fosfòric

• Extreure la coca d'1,1 g de fulla de coca (Truxillo, fulla crescuda preferiblement) amb toluè; extracte sec de coca.
• Remullar les fulles de coca i les nous de cola (tant en pols finament; 0,37 g de nous de cola), en 22 g de 20 % d'alcohol (La coca no és usada a Llatinoamèrica i Europa).
• Vi blanc fortificat al 20 % (va ser utilitzat per brindar-li substància com la solució en remull cap a 1909, però pot haver canviat per aigua simple la mescla d'alcohol).
• Després del remull i de descartar la coca i les nous de cua, agregar el xarop líquid.
• Afegir 30 g de suc de llimona o un substitut de l'aigua, com una solució d'àcid cítric i citrat de sodi en el suc de llima.
• Barrejar 0,88 g d'oli de llimona; 0,47 g d'oli de taronja, 0,2 g de cassia (canyella xinesa) en oli, 0,07 g d'oli de nou moscada, i, a vegades, els rastres de coriandre, espígol i olis de neroli, i afegir 4,9 g d'alcohol de 95 %.
• Agitar.
• Afegir 2,7 g d'alcohol amb aigua / barregi l'oli i deixar reposar 24 h a uns 15,5 ° C. S'observen capes de núvols que se separen.
• Llevar la part clara del líquid i només afegir el xarop.
• Afegir 19 g de glicerina (d'origen vegetal, no d'origen animal, perquè la beguda pugui ser venuda a jueus i musulmans respectant les seves respectives restriccions dietètiques a causa de les seves creences) i 1,5 g d'extracte de vainilla.
• Agregar aigua (tractada amb clor) per fer un galó de xarop.

Recepta 3

Aquesta recepta és atribuïda a un farmacèutic anomenat John Reed.

• 30 lb (14 kg) de sucre.
• 2 US gal (7,6 l; 1,7 imp gal) d'aigua.
• 1 US qt (950 ml; 33 imp fl oz) de suc de llima.
• 4 oz (110 g) de citrat de cafeïna.
• 2 oz (57 g) d'àcid cítric.
• 1 US fl oz (30 ml; 1,0 imp fl oz) d'extracte de vainilla.
• 3/4 US fl oz (22,18 ml; 0,78 imp fl oz) d'extracte de nou de cola.
• 5/6 US fl oz (22,18 ml; 0,78 imp fl oz) d'extracte de coca.

Un estudi recent va afirmar que cada litre conté 10 mil·ligrams d'alcohol, és a dir, el 0.001 % del volum. Alguna cosa molt normal, sobretot tenint en compte l'època en la qual va sorgir la Coca-cola i la funció que tenia d'alleujar l'estómac i altres mals menors, i en aquella època era normal donar una mica d'alcohol suau (conyac principalment) per reduir la sensació de mareig.

Bibliografia

• Pendergrast, Mark: For God, Country, and Coca-Cola: The Definitive History of the Great American Soft Drink and the Company That Makes It. New York: Basic Books, 2000 (2.ª ed. ISBN 0-465-05468-4).
• Knight, Lucian Lamar, A Standard History Of Georgia And Georgians, Lewis Publishing Co, 1917.
• Pendergrast, For God, Country and Coca-Cola, Charles Scribner's Sons, 1993.
• Frederick Allen, Secret Formula, Harper Business, 1994.