Vés al contingut

FZ Canis Majoris

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicFZ Canis Majoris
Tipusestrella variable Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B2V(+B)[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCa Major Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra1.291,3223 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)8,14 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,7744 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)1,075 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−3,683 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial0 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)7h 2m 42.6145s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-12° 32' 48.428''[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

FZ Canis Majoris (FZ CMa / HD 33953 / HIP 52942) és un sistema estel·lar de magnitud aparent mitjana +8,14.[5] Situat a la constel·lació del Ca Major, la nova reducció de les dades de paral·laxi del satèl·lit Hipparcos situa a aquest sistema a 1.350 anys llum de distància del sistema solar.[6]

FZ Canis Majoris és un sistema triple dominat per una binària espectroscòpica. Les dues components d'aquesta binària són molt semblants, de tipus espectral B2.5VI-V. La més lluminosa —786 vegades més que el Sol— és la més calenta, amb una temperatura superficial de 15.370 K. Té una massa de 5,01 ± 0,05 masses solars. La seva companya estel·lar és lleugerament menys lluminosa, si bé la seva lluminositat és 625 vegades major que la lluminositat solar. Té una temperatura de 14.150 K i una massa de 4,80 ± 0,53 masses solars.[6] El període orbital d'aquesta binària és molt curt, de només 1,2731 dies (30,55 hores). És a més un estel variable, ja que la seva lluentor decau 0,39 magnituds quan un dels estels eclipsa el seu company.[7]

Un tercer estel, en òrbita al voltant de la binària, completa el sistema. Empra 536,6 dies a fer un volt completa, sent l'òrbita notablement excèntrica (ε = 0,56).[8]

Referències

[modifica]
  1. Afirmat a: Michigan catalogue of two-dimensional spectral types for the HD Stars, Vol. 5. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1999.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
  5. «V* FZ CMa -- Spectroscopic binary» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 31 desembre 2020].
  6. 6,0 6,1 Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. «Masses and luminosities of O- and B-type stars and red supergiants». Astronomische Nachrichten, 331, 4, 2010. p. 349.
  7. Malkov, O. Yu.; Oblak, E.; Snegireva, E. A.; Torra, J. «A catalogue of eclipsing variables». Astronomy and Astrophysics, 446, 2, 2006. pp. 785-789.
  8. Pourbaix, D.; Tokovinin, A. A.; Batten, A. H.; Fekel, F. C.; Hartkopf, W. I.; Levato, H.; Morrell, N. I.; Torres, G.; Udry, S. «SB⁹: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits». Astronomy and Astrophysics, 424, 2004. pp. 727-732.