Vés al contingut

Fernando Primo de Rivera y Sobremonte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFernando Primo de Rivera y Sobremonte

Retrat de Fernando Primo de Rivera, de Kaulak, a La Ilustración Española y Americana, 1912.
Nom original(es) Fernando Primo de Rivera Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juliol 1831 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 maig 1921 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
carrer Serrano (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Isidro Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Guerra
11 juny 1917 – 18 octubre 1917
← Francisco Aguilera y Egea – José Marina Vega →
Ministre de Guerra
3 juliol 1907 – 1r març 1909
← Francisco Loño y Pérez – Arsenio Linares y Pombo →
Governador de Filipines
23 abril 1897 – 11 abril 1898
← José de Lachambre – Basilio Augustín y Dávila →
Governador de Filipines
15 abril 1880 – 10 març 1883
← Rafael Rodríguez de Arias y Villavicencio – Emilio Molíns →
Cap de la Casa Militar del Rei
17 gener 1875 – 19 febrer 1875 – Manuel de La Serna y Hernández Pinzón →
Ministre de Guerra
31 desembre 1874 – 10 octubre 1875
← Francisco Serrano Bedoya – Joaquim Jovellar i Soler → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGeneral de l'Exèrcit Espanyol
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1896Revolució Filipina
21 abril 1872Tercera Guerra Carlina Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarquès d'Estella Modifica el valor a Wikidata
ParesJosé Joaquín Primo de Rivera y Ortiz de Pinedo Modifica el valor a Wikidata  i Juana María Nepomucena de Sobremonte y Larrazábal Modifica el valor a Wikidata
GermansMiguel Primo de Rivera y Sobremonte
Rafael Primo de Rivera y Sobremonte Modifica el valor a Wikidata
ParentsMiguel Primo de Rivera Orbaneja, nebot
José Antonio Primo de Rivera, besnebot Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, a la revista La Campana de Gracia de 28.3.1874

Fernando Primo de Rivera i Sobremonte (Sevilla, 21 de juliol de 1831 - Madrid, 23 de maig de 1921),[1][2] primer marquès d'Estella i primer comte de San Fernando de la Unión, va ser un militar i polític espanyol, fill del destacat marí José Primo de Rivera i oncle del dictador Miguel Primo de Rivera.

Biografia

[modifica]

El 1844 va ingressar al Col·legi General Militar i tres anys més tard es va llicenciar amb el grau de sotstinent. Va prendre part en els esdeveniments insurreccionals del 26 de març de 1848 a Madrid, on s'hi trobava destacat. També va prendre part en els successos del 7 de maig següent. Pel seu comportament distingit se li va concedir la Creu Llorejada de Sant Ferran i l'ascens a tinent.

En els anys següents es va dedicar a l'ensenyament militar al nou Col·legi d'Infanteria i va aconseguir el grau de comandant del regiment de Burgos. Quan el 22 de juny de 1866 va esclatar una nova insurrecció a Madrid va ser encarregat de sufocar-lo, cosa que va aconseguir amb èxit, raó per la qual va ser ascendit a tinent coronel. El 1867 va ser encarregat de perseguir el contraban al Camp de Gibraltar.

Quan a l'any següent va esclatar La Gloriosa es trobava a Granada, des d'on va partir al capdavant dels seus homes amb direcció a Antequera, on va aconseguir restablir la calma. Va partir immediatament a Granada, on també havia esclatat la revolució. Al desembre de 1868 va ser ascendit a coronel per la seva tasca en el manteniment de la pau i l'octubre de l'any següent va ser ascendit a brigadier. El 1872 se li va atorgar la Gran Creu d'Isabel la Catòlica en recompensa pels serveis prestats.

Va combatre durant la Tercera Guerra Carlina i després de la presa d'Estella Alfons XII d'Espanya li va concedir el títol de Marquès d'Estella. Fou nomenat capità general de les Filipines el 1895,[2] càrrec que ja havia ocupat entre 1880 i 1883. Va aconseguir empènyer a les muntanyes les tropes d'Emilio Aguinaldo amb qui va signar el 1897 el Pacte de Biak-na-Bató pel qual l'insurgent filipí es comprometia a exiliar-se a Hong Kong.[3][2] El 1898, durant la seva estada a les Filipines, li fou atorgada una nova Creu Llorejada de Sant Ferran.[3] L'abril de 1898 seria rellevat en el càrrec i substituït per Basilio Augustín y Dávila.[2]

Ministre interí de guerra en els inicis de la restauració (1874 i 1875);[4][5] anys després va ocupar de manera oficial la cartera durant el segon govern d'Antoni Maura i Montaner el 1907 i amb Eduardo Dato e Iradier el 1917.[6][4]

Va morir cap a les 2:30 AM del 23 de maig de 1921, al seu domicili del carrer de Serrano 25, a Madrid.[7] Fou enterrat l'endemà a la Sacramental de San Isidro i hi assistiren personalitats com Antoni Maura, el Comte de Romanones, Valerià Weyler, Joaquim Milans del Bosch i Carrió, José Bascarán y Federic, el seu nebot Miguel Primo de Rivera, Diego Arias de Miranda y Goytia o Manuel de Burgos y Mazo.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Miranda García i Cuenca Toribio, 1992, p. 91.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Tucker, 2009, p. 510.
  3. ↑ 3,0 3,1 Rodríguez Puértolas, 1999, p. 25.
  4. ↑ 4,0 4,1 de Urquijo y Goitia, 2008, p. 310.
  5. ↑ Francisco Ángel Cañete Páez: Escalafón de los ministros de la guerra Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
  6. ↑ Andrés-Gallego, 1981, p. 279.
  7. ↑ «Figuras españolas: ha muerto el capitán general don Fernando Primo de Rivera». La Acción, 1.738, 23-05-1921, pàg. 2. ISSN: 2171-5181.
  8. ↑ «Figuras españolas: entierro del general Primo de Rivera». La Acción, 1.739, VI, pàg. 2. ISSN: 2171-5181.

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernando Primo de Rivera y Sobremonte
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fernando_Primo_de_Rivera_y_Sobremonte&oldid=32778746»