Font Major (l'Espluga de Francolí)
Font Major | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Font | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 12721 | |||
La Font Major és una font de l'Espluga de Francolí inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Baixant per una escalinata es troba la Font Major i un safareig en un conjunt recentment restaurat. Probablement aquest recinte degué ser una de les múltiples coves que existien en el lloc i que donaren nom a la vila. Aquestes, juntament amb una altra situada justament al davant del portal de la Font Major i la Font de Baix, són l'origen del riu Francolí, conegut en temps dels romans com a Tullis. La Font fou restaurada el 1864 i té tres canelles. Un rètol constata que l'aigua de 1874 s'emportà part del conjunt causant víctimes. També hi ha un safareig amb una placa de principis del segle XX on es recorda la popularitat que tingué la mateixa. La cova de la Font Major sembla que fou un nucli important des de l'eneolític fins al temps de la cultura ibèrica, i en general, segons les troballes arqueològiques tota la zona degué estar molt poblada.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Font Major». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].
Enllaços externs
[modifica]- «Font Major». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Consell Comarcal Conca de Barberà.[Enllaç no actiu]