Vés al contingut

Francisco Fernández Ordóñez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancisco Fernández Ordóñez

(1988) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 juny 1930 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort7 agost 1992 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Mingorrubio Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Afers Exteriors
5 de juliol de 1985 – 24 de juny de 1992
Javier Solana Madariaga k_etiqueta = Circumscripció →
  Ministre de Justícia[1]
9 de setembre de 1980 – 1 de setembre de 1981
  Ministre d'Hisenda[1]
4 de juliol de 1977 – 5 d'abril de 1979
Dades personals
FormacióHarvard Law School - postgrau
Universitat Complutense de Madrid - dret
Colegio Nuestra Señora del Pilar Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióadvocat
PartitUCD - PSOE
Família
PareFrancisco Fernández Conde Modifica el valor a Wikidata
ParentsMiguel Ángel Fernández Ordóñez, germà Modifica el valor a Wikidata
Premis
Llista
Diputat al Congrés dels Diputats
10 juliol 1986 – 2 setembre 1989

Circumscripció electoral: Saragossa

Ministre relacions exteriors
6 juliol 1985 – 24 juny 1992
← Fernando Morán LópezJavier Solana Madariaga →
Diputat al Congrés dels Diputats
5 novembre 1982 – 3 gener 1983

Circumscripció electoral: Madrid

Ministre de Justícia
9 setembre 1980 – 1r setembre 1981
← Íñigo Cavero LatailladePío Cabanillas Gallas →
Diputat al Congrés dels Diputats
13 març 1979 – 31 agost 1982

Circumscripció electoral: Saragossa

Ministre d'Hisenda
4 juliol 1977 – 6 abril 1979
← Eduardo Carriles GalarragaJaime García Añoveros →
Diputat al Congrés dels Diputats
29 juny 1977 – 2 gener 1979

Circumscripció electoral: Madrid

President INI
1r febrer 1974 – 8 novembre 1974
← Claudio Boada VillalongaJosé María Guerra Zunzunegui →
Subsecretari economia financera
29 juny 1973 – 4 febrer 1974 – José Ramón Fernández-Bugallal Barrón →
Sotsdirector Institut d'Estudis Fiscals
20 gener 1970 Modifica el valor a Wikidata

Francisco Fernández Ordóñez (Madrid, Espanya 1930 - íd. 7 d'agost de 1992) fou un polític i advocat espanyol, un dels principals actors en la transició política d'Espanya i de la consolidació dels valors democràtics.

Biografia

[modifica]

Va néixer el 1930 a la ciutat de Madrid. Va estudiar dret a la Universitat de Madrid, i posteriorment amplià els seus estudis a la Universitat Harvard (Estats Units d'Amèrica). Va obtenir per oposició les places de Fiscal i d'Inspector d'Hisenda.

Va morir el 7 d'agost de 1992 a la seva residència de Madrid a conseqüència d'un càncer.

Activitat política

[modifica]

Fou successivament President de la delegació espanyola davant l'OCDE, Secretari General Tècnic del Ministeri d'Hisenda, President de l'Institut Nacional d'Indústria (INI), càrrec del qual va dimitir per raons polítiques, i membre de la "Comissió dels Nou", que va representar a l'oposició democràtica espanyola.

Membre de la Unió de Centre Democràtic, en les eleccions generals de 1977 fou escollit diputat al Congrés per la circumscripció de Madrid, escó que repetí en les eleccions de 1979 per la província de Saragossa.

En el primer govern presidit per Adolfo Suárez fou nomenat Ministre d'Hisenda. En el desenvolupament d'aquest càrrec va impulsar la reforma fiscal de 1977, que va constituir un èxit en la seva vida política, ja que va suposar la modernització de la tributació espanyola conformement al model dominant en la resta del món occidental i li va servir per a guanyar-se la confiança d'Adolfo Suárez, que el va nomenar Ministre de Justícia quan va remodelar el seu segon govern al setembre de 1980. A pesar de la dimissió de Suárez i la seva substitució per Leopoldo Calvo-Sotelo, Fernández Ordóñez va continuar sent Ministre de Justícia i des d'aquest càrrec va impulsar la Llei del divorci i la reforma del dret de família.

En veure la fi del seu propi partit passà al Grup Mixt i fundà el Partit d'Acció Democràtica (PAD), formació que va acabar integrant-se dins el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) aconseguint una nova acta de diputat, de manera que, quan aquest partit va guanyar les eleccions generals de 1982, Francisco Fernández Ordóñez va continuar la seva activitat política presidint el Banc Exterior, cessant del seu escó el gener de 1983 i ocupant aquest càrrec fins al juny de 1985. El 5 de juliol d'aquell any fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors.

Des del Ministeri va poder ser protagonista de la desbordant obertura internacional que va protagonitzar Espanya a la dècada del 1980 sota la presidència de Felipe González. Com cap de la cancelleria espanyola li va tocar iniciar les noves relacions bilaterals amb els Estats Units d'Amèrica, no exemptes de tensió, a l'haver de negociar la reducció de la presència de les bases nord-americanes a Espanya. Així mateix va iniciar l'establiment de relacions diplomàtiques amb Israel i l'entrada a la Unió Europea Occidental (UEO), i en el primer semestre de 1989 es va encarregar de conduir amb èxit la presidència espanyola del Consell de Ministres de la Comunitat Econòmica Europea i va dirigir la integració d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Fou un dels principals impulsors del "nou descobriment" de Llatinoamèrica per part de la CEE, i precisament durant aquells anys Espanya va donar suport activament la celebració de la Cimera de Caps d'Estats i de Govern Iberoamericans. Un dels principals èxits de la seva carrera fou la celebració a Madrid de la Conferència Internacional de Pau entre àrabs i israelians l'any 1991.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Eduardo Carriles
Ministre d'Hisenda

19771979
Succeït per:
Jaime García Añoveros
Precedit per:
Iñigo Cavero Lataillade
Ministre de Justícia

19801981
Succeït per:
Pío Cabanillas Gallas
Precedit per:
Fernando Morán López
Ministre d'Afers Exteriors
Escut d'Espanya

19851992
Succeït per:
Javier Solana Madariaga