Vés al contingut

George Berkeley

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGeorge Berkeley

Retrat de Berkeley per John Smibert (ca 1727). Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 març 1685 Modifica el valor a Wikidata
Kilkenny (Regne d'Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 gener 1753 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Oxford (Regne de la Gran Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral Christ Church, Oxford 51° 45′ 00″ N, 1° 15′ 21″ O / 51.74991611°N,1.25586751°O / 51.74991611; -1.25586751 Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Cloyne
1734 – 1753
← Edward Synge (en) Tradueix – James Stopford (en) Tradueix →
Ardiaca de Derry
1724 – 1733 – George Stone →
Ardiaca de Dromore
1721 – 1724
← Henry Leslie Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióTrinity College, Dublin
Kilkenny College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia, teologia, educació, epistemologia, metafísica, filosofia de la ciència, càlcul infinitesimal i Immaterialism (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, filòsof de la ciència, metafísic, epistemòleg, sacerdot anglicà, escriptor, ministre de culte Modifica el valor a Wikidata
PeríodeGeneració del segle XVII Modifica el valor a Wikidata
MovimentEmpirisme i Immaterialism (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAnne Forster (1728–) Modifica el valor a Wikidata
FillsHenry Berkeley, Lucia Berkeley, George Berkeley Modifica el valor a Wikidata
PareWilliam Berkeley Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 23218 Project Gutenberg: 1497 Modifica el valor a Wikidata

George Berkeley (Dysart Castle, 12 de març de 1685 - Oxford, 14 de gener de 1753), també conegut com a bisbe Berkeley, va ser un filòsof irlandès de pares anglesos. El seu màxim avenç filosòfic va ser la teoria anomenada immaterialisme.[1] Per la seva aportació a la teologia, és venerat com a sant per algunes esglésies anglicanes.[2] Segons Berkeley els objectes materials només existeixen quan són percebuts.[3]

Biografia

[modifica]

El seu estudis universitaris, els va cursar al Trinity College de Dublín. En acabar la carrera, va fer un postgrau que li va permetre ser professor de filosofia. El 1710, va ser ordenat sacerdot anglicà, però el 1734 seria nomenat bisbe. Es va dedicar a protegir els pobres, especialment els infants, per als quals va crear una casa d'acollida que va continuar fomentant fins a la seva mort.

Pensament

[modifica]

Forma part del moviment filosòfic de l'empirisme, juntament amb altres filòsofs famosos com John Locke o David Hume.[1]

Afirma que l'existència consisteix a percebre o ser percebut, «ser és ser percebut» (del llatí: esse es percipi) i, per tant, només podem assegurar l'existència de les idees (idealisme), ja que l'ésser s'esgota en el fet de ser percebut. Però, què succeeix amb tot allò que ningú no pot percebre? No existeix? Berkeley afirma que sí que existeix, ja que Déu sí que ho contempla tot. Així doncs, Déu és la clau de l'existència dels objectes; així, quan veiem un objecte, no el veiem simplement perquè existeixi, sinó perquè Déu fa que sigui possible veure'l. Aquest pensament va ser font d'inspiració per a Jostein Gaarder per a realitzar el seu best-seller El món de Sofia.[4]

Obres

[modifica]
  • Arithmetica et miscellanea mathematica, Londres i Dublín, 1707.
  • Philosophical Commentaries (1707-08), editat el 1901.
  • Assaig sobre una nova teoria de la visió (An Essay towards a New Theory of Vision), 1709.
  • Tractat sobre els principis del coneixement humà, part I (A Treatise Concerning the Principles of Human Knowledge), 1710.
  • Tres diàlegs entre Hilas i Filonus (Three Dialogues between Hylas and Philonous) 1713.
  • De motu, 1721.
  • Alciphron: or the Minute Philosopher, 1732.
  • The Theory of Vision or Visual Language… Vindicated and Explained, 1733.
  • The Analyst, or, A discourse addressed to an infidel Mathematician, 1734, llibre que va ser força criticat pels matemàtics professionals, especialment per Roger Paman, James Jurin i Jacob Walton.[5]
  • A defence of free-thinking in mathematics, 1735.
  • The Querist, 1735-37.
  • Siris, 1744.
Christ Cathedral d'Oxford; al primer pilar de l'esquerra, cenotafi de George Berkeley

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Miguel Merín, José Manuel Arribas, Antonio Roura. Historia de la filosofía 2 bachillerato. Ed. Santillana. ISBN 84-294-8297-0 p.162
  2. ↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 25 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2. 
  3. ↑ Russell, Bertrand. Una història de la filosofia occidental. Filosofia antiga, catòlica i moderna. Traducció: Jordi Solé Tura. Edicions 62, 2010 (La butxaca). ISBN 978-84-9930-167-9. 
  4. ↑ Cummins, Walter. «Sophie’s World: A Novel about the History of Philosophy by Jostein Gaarder, trans. by Paulette Møller» (en anglès). [Consulta: 25 gener 2024].
  5. ↑ Robles, José A. Los Escritos matemáticos de George Berkeley y la polémica sobre El Analista (en castellà). UNAM, 2006, p. 27 i ss. ISBN 970-32-3431-3. 

Bibliografia

[modifica]
  • Bermudo, J. M. El empirismo. Ed. Montesinos. Barcelona, 1983.
  • Bermudo, J. M. La filosofía moderna y su proyección contemporánea, Ed. Barcanova. Barcelona, 1983.
  • Gaarder, J. El mundo de Sofía. Siruela, Madrid, 1994.
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a George Berkeley
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George Berkeley
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=George_Berkeley&oldid=34270902»