Vés al contingut

Gianluigi Gelmetti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGianluigi Gelmetti

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 setembre 1945 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort11 agost 2021 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Montecarlo (Mònaco) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Milà
Roma
Siena Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, professor d'universitat, director d'orquestra, músic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia Nacional de Santa Cecília
Accademia Musicale Chigiana
Conservatori de Milà Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHans Swarowsky Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMatthias Manasi Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0312482 TMDB.org: 1316066
Musicbrainz: c9afd670-9a5d-464d-920b-94fa10d7c1dc Discogs: 843912 Allmusic: mn0000161358 Modifica el valor a Wikidata

Gianluigi Gelmetti (Roma, 11 de setembre de 1945 - Montecarlo, 11 d'agost de 2021) va ser un director d'orquestra italo-monegasc. Des del febrer de 2004 va ser el director titular i artístic de l'Orquestra Simfònica de Sydney.

Va estudiar a l'Accademia Santa Cecilia sota la tutela de Franco Ferrara. Després ho va fer a l'Accademia Chigiana de Siena amb Sergiu Celibidache i a Viena amb Hans Swarowsky. El 1965, quan encara no havia complert els vint anys, va concloure els seus estudis de direcció i li va ser concedit el Premi de la Ciutat de Florència.[1]

Carrera

[modifica]

Després del seu debut amb l'Orquestra Filharmònica de Berlín, Gelmetti va actuar regularment com a director en teatres d'òpera internacionals, sales de concerts i festivals.[2] De 1989 a 1998 va ser el director principal de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio d'Stuttgart[3] així com del Festival de Schwetzingen;[4] i del 2000 al 2009, director musical i artístic del Teatro dell'Opera di Roma.[5] Del 2004 al 2008 va ser el director principal i director artístic de l'Orquestra Simfònica de Sydney.[6] L'any 2012, va ser nomenat director principal de l'Orchestre Philharmonique de Monte-Carlo,[7] càrrec que va ocupar fins al 2016. Després va ser nomenat Chef Honoraire[8] de per vida[9] i va rebre la ciutadania de Mònaco per S.A.S. El príncep Albert II.[10]

Mentre al Teatro dell'Opera di Roma va dirigir algunes obres líriques menys conegudes o redescobertes; l'estrena mundial de Marie Victoire (escrita el 1914 però mai interpretada) i Marilyn (1980) de Lorenzo Ferrero; La fiamma (1933) d'Ottorino Respighi; Sakùntala (1921) de Franco Alfano;[11] i Iris (1898) de Pietro Mascagni.[12] Va dirigir notablement Don Giovanni de Mozart, Les noces de Fígaro (la qual cosa li va valer el premi "Millor director de l'any" d'Opernwelt), Così fan tutte i La flauta màgica. Entre altres obres va dirigir: Francesca da Rimini, Das Rheingold i Falstaff a Monte-Carlo;[13] Guillaume Tell a Zuric, Monte-Carlo i París; La forza del destino i Attila a Parma;[14] Les vêpres siciliennes a Nàpols;[15] Turandot a Tòquio;[16] El barber de Sevilla i I due Foscari a Tolosa; Un ballo in maschera, La traviata a Trieste; La fanciulla del West i Tosca a Lieja; Stabat Mater de Rossini a Sarajevo. Darrerament va dirigir una producció de vídeo de La Cenerentola dirigida per Carlo Verdone per a Rada Film i Rèquiem a Roma de Verdi.

A Pesaro, Itàlia, a finals del segle passat, Gelmetti va dirigir diverses produccions al Festival d'Òpera de Rossini: Tancredi,[17] La gazza ladra,[18] Otello,[19] Maometto II[20] Va ser guardonat amb el Rossini. d'Oro[21] per a Guillaume Tell, una estrena mundial de l'òpera completa amb una durada de més de cinc hores.[22]

A banda d'òpera, va dirigir regularment concerts simfònics a Alemanya (Berlín, Bonn, Hamburg, Stuttgart, Múnic, Colònia, Dresden, Leipzig); a França (París, Tolosa, Bordeus, Lió) a Espanya (Madrid, Bilbao), a Itàlia; també l'Orquestra Filharmònica Txeca, l'Orquestra Filharmònica de Viena, l'Orquestra Simfònica de Londres al Regne Unit, l'Orquestra Filharmònica de Sant Petersburg,[23] l'Orquestra Filharmònica de Qatar,[24] a Copenhaguen, a Oslo. També se'l va veure actuant a la Xina i a Oman. És molt apreciat al Japó, on va dirigir l'Orquestra Simfònica de la NHK, la Yomiuri Nippon Symphony Orchestra[25] i l'Orquestra Filharmònica del Japó. Va ser guardonat amb el premi de la crítica de Tòquio "Millor interpretació de l'any" per la Simfonia núm. 9 de Beethoven.

La seva discografia amb EMI, Sony, RICORDI, FONIT, DECCA, TELDEC, NAXOS[26] i AGORÀ, mostra un repertori ampli i complex: òperes de Rossini, Puccini i Mozart; música orquestral de Maurice Ravel; simfonies de Mozart, obres seleccionades de Ígor Stravinski, Alban Berg, Anton Webern, Edgard Varèse i Nino Rota.[3] Les publicacions recents inclouen dues rares òperes de Rossini i la Simfonia núm. 6 d'Anton Bruckner.[27]

Gelmetti també va compondre música. Va escriure In Paradisum Deducant Te Angeli, estrenat a Roma i més tard va actuar a Londres, Múnic, Frankfurt, Budapest, Sydney i Stuttgart; Algos per a gran orquestra, estrenada el 1997 per la Münchner Philharmoniker i Prasanta Atma, encarregada el 1999 per homenatjar Sergiu Celibidache. Més recentment, el Teatro Comunale di Bologna li va encarregar la Cantata della Vita per a cor, violoncel sol i orquestra.[28]

Ha estat professor de direcció a l'Accademia Musicale Chigiana de Siena[29] i a l'Accademia Nazionale di Santa Cecilia de Roma.

Vida personal

[modifica]

Gelmetti va ser creat Cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres de França, Comandant de l'Ordre del Mèrit Cultural de Mònaco i Cavaller de la Gran Creu de l'Ordre del Mèrit de la República Italiana d'Itàlia.[30]

Va morir a Mònaco l'11 d'agost de 2021, a l'edat de 75 anys.[31]

Discografia parcial

[modifica]
  • Berg-Stravinsky-Ravel: Concerts per a violí – Frank Peter Zimmermann Radio-Sinfonieorchester Stuttgart (EMI) (CD)
  • Donizetti: Les martyrs Gencer/Bruson/Garaventa/Furlanetto Orch. Teatre La Fenice (CD)
  • Mascagni: Iris Dessì/Cura/Servile/Ghiaurov Orchestra of the Rome Opera House (Ricordi) (CD)
  • Mozart: Simfonia núm. 40 / Sinfonia Concertante KV 364 – Frank Peter Zimmermann Radio-Sinfonie-Orchester Stuttgart (EMI) (CD)
  • Mozart: Die Entführung aus dem Serail Swenson/Blochwitz/Rydl Radio-Sinfonieorchester Stuttgart (EuroArts) (DVD)
  • Piccinni: The Good Daughter E.Ravaglia/Lucia Aliberti/Margherita Rinaldi/R.Baldisseri/Ugo Benelli Rome Opera Theatre Orchestra (FONIT-Zither)
  • Puccini: La Bohème Dessì/Sabbatini/Scarabelli/Gavanelli/Colombara Orchestra of the Teatro Comunale Bologna (EMI) (CD)
  • Puccini: La Rondine Gasdia/Cupido/Cosotti/Scarabelli Orchestra RAI Milano (FONIT-Cetra) (CD)
  • Rossini: Obertures Radio-Sinfonie-Orchester Stuttgart (EMI) (CD)
  • Rossini: Il Signor Bruschino Corbelli/Felle/Kuebler/Rinaldi Radio-Sinfonieorchester Stuttgart (EuroArts) (DVD)
  • Rossini: L'oportunitat fa el lladre Patterson/Gambill/De Carolis/Bacelli Radio-Sinfonieorchester Stuttgart (EuroArts) (DVD)
  • Rossini: The marriage bill Del Carlo/Hall/Kuebler/Rinaldi Radio-Sinfonieorchester Stuttgart (EuroArts) (DVD)
  • Rossini: La scala di seta Serra/Kuebler/Corbelli/Rinaldi Radio-Sinfonieorchester Stuttgart (EuroArts) (DVD)
  • Rossini: Tancredi Manca de Nissa/Bayo/Giménez/D'Arcangelo Radio-Sinfonieorchester Stuttgart (Arthaus) (DVD)
  • Rossini: Tancredi Barcelona/Takova/Filianoti/Polverelli Regional Orchestra of Tuscany ORT (Ricordi) (CD)
  • Rossini: La gazza ladra Ricciarelli/Matteuzzi/Ramey/Manca de Nissa RAI Orchestra (Sony) (CD)
  • Rossini: Maometto II Gasdia/Pertusi/Scalchi/Vargas/Picoli Radio-Sinfonieorchester Stuttgart (Ricordi) (CD)
  • Rossini: El barber de Sevilla Bayo/Flórez/Spagnoli/Praticò/Raimondi Orquestra del Teatro Real Madrid (DECCA) (DVD)
  • Rossini: The Barber of Seville Hampson/Mentzer/Hadley/Praticò/Ramey Regional Orchestra of Tuscany ORT (EMI) (CD)
  • Rossini: Eduardo and Cristina Polverelli/Dalla Benetta/Tarver Virtuosi Brunensis (NAXOS) (CD)
  • Rossini: Zelmira Dalla Benetta/Comparato/Stewart/Süngü/Dall'Amico Virtuosi Brunensis (NAXOS) (CD)
  • Rossini: Stabat Mater Flórez/Barcelona/Remigio/D'Arcangelo Regional Orchestra of Tuscany ORT (Agorà) (CD)
  • Nino Rota: Música de pel·lícula Orchestre Philharmonique de Monte-Carlo (EMI) (CD)
  • Antonio Salieri: Les Danaïdes Marshall/Giménez/Kavrakos/Cossutta Radio-Sinfonie-Orchester Stuttgart (EMI) (CD)
  • Giuseppe Verdi: A Masked Ball Meli/Stoyanov/Lewis Orchestra del Teatro Regio di Parma (CMajor) (DVD)
  • Giusepp Verdi: The Power of Destiny Theodossiou/Stoyanov/Pentcheva/Machado/Scandiuzzi Orquestra del Teatro Regio di Parma (CMajor) (DVD)
  • Giuseppe Verdi: Messa di Requiem – Gioacchino Rossini: Stabat Mater – Scalchi/Mazzaria/Dessì/Merritt/Ballo/Scandiuzzi Radio-Sinfonieorchester Stuttgart (Serenissima) (CD)

Referències

[modifica]
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
  1. ↑ i.e. Florence in Italy; this city was then hosting a competition for young conductors
  2. ↑ "Gianluigi Gelmetti". Athole Still.
  3. ↑ 3,0 3,1 "Radio-Sinfonieorchester Stuttgart/Gianluigi Gelmetti". Deezer.
  4. ↑ "Chronik der ARD | Schwetzinger Festspiele". web.ard.de
  5. ↑ "Gianluigi Gelmetti | Archivio Storico del Teatro dell'Opera di Roma". Retrieved 11 August 2021.
  6. ↑ Digital, Carter. "Who We Are". Sydney Symphony Orchestra.
  7. ↑ "Gianluigi Gelmetti takes charge of Monte Carlo Orchestra – The Riviera Times Online". 16 March 2012. Archived from the original on 16 March 2012.
  8. ↑ Honorary Conductor
  9. ↑ "Gianluigi Gelmetti présente sa quatrième et dernière saison avec l'Orchestre philharmonique de Monte-Carlo". www.musicologie.org.
  10. ↑ "Ordonnance Souveraine n° 5.681 du 19 janvier 2016 portant naturalisation monégasque / Journal 8261 / Année 2016 / Journaux / Accueil – Journal de Monaco". journaldemonaco.gouv.mc.
  11. ↑ "Sakùntala, leggenda immortale". ilGiornale.it. 17 April 2006.
  12. ↑ "Mascagni: Iris / Gelmetti, Opera di Roma" – via Amazon.
  13. ↑ "Vu et entendu: Falstaff à l'Opéra de Monte-Carlo – Diapason". www.diapasonmag.fr. 22 March 2010.
  14. ↑ Iemmi, Matteo (5 February 2011). "Parma, Teatro Regio:"La forza del destino"". GBOPERA.
  15. ↑ "Napoli – Teatro San Carlo: I Vespri siciliani". www.operaclick.com.
  16. ↑ "TURANDOT – Tokyo Nikikai". www.nikikai.net.
  17. ↑ "ROF Programs Archive – Tancredi". Rossini Opera Festival.
  18. ↑ "ROF Programs Archive – La gazza ladra". Rossini Opera Festival.
  19. ↑ "ROF Programs Archive – Otello". Rossini Opera Festival.
  20. ↑ "ROF Programs Archive – Maometto II". Rossini Opera Festival.
  21. ↑ i.e. “Golden Rossini”, an award given to outstanding opera productions
  22. ↑ "Guillaume (William) Tell – Gioachino Rossini – 1995". Archived from the original on 19 December 2021 – via www.youtube.com.
  23. ↑ "What's on – St. Petersburg Academic Philharmonia named after D. D. Shostakovich". www.philharmonia.spb.ru.
  24. ↑ "Archived copy". Archived from the original on 29 January 2020. Retrieved 30 January 2020.
  25. ↑ "- YouTube". www.youtube.com. Archived from the original on 13 August 2021. Retrieved 30 January 2020.
  26. ↑ "Gianluigi Gelmetti- Bio, Albums, Pictures – Naxos Classical Music". www.naxos.com.
  27. ↑ "September, 2016: Symphony No. 6/ Gianluigi Gelmetti / Denon audio DVD – Anton Bruckner". www.abruckner.com.
  28. ↑ Cantata of Life
  29. ↑ "I corsi". Retrieved 11 August 2021.
  30. ↑ "Le onorificenze della Repubblica Italiana". www.quirinale.it.
  31. ↑ "È morto il maestro Gianluigi Gelmetti, aveva 75 anni". La Repubblica. 11 August 2021.

Enllaços externs

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Pâris, Alain, ed. (2015). Le nouveau dictionnaire des interprètes. Paris: Éditions Robert Laffont. ISBN 978-2-221-14576-0
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gianluigi_Gelmetti&oldid=33203609»