Gourmaelon de Bretanya fou comte de Cornualla i príncep de Bretanya del 908 al 913. Gourmaëlon és la forma moderna del nom d'un dels personatges més obscurs de la història medieval de Bretanya.
El seu patronímic original, que potser era un malnom, era probablement Uumaelon o Wrmaëlon esdevingut Gurmhailon i després Gourmaëlon. El lingüista celtisant Joseph Loth suposava dos sentits a aquest nom «el de les celles marrons» o « l'home príncep, el cap».
Sembla que tenia l'honor de Cornualla amb el títol de comte (comes) al final del regnat d'Alan I de Bretanya[1] i que després de la mort d'aquest el 907 es va aprofitar de la rivalitat entre els seus hereus, fills i gendres, per regnar sobre Bretanya sense prendre però el títol de rei, tenint una autoritat més nominal que real.[2]
El seu regne només és conegut per la seva participació en alguns actes públics on generalment només apareix com a simple testimoni;[3] és anomenat com « Gurmahilon regnante Britanniam » en una donació feta al monestir de Plélan d'una part d'Elven pel comte Tanguy i el seu fillol Derrien, respectivament gendre i fill d'Alan el Gran.[4]
En una concessió de 25 d'octubre de 913 confirmada el 28 d'octubre a Redon és esmentat: « Gurmahilon comitem qui tunc monarchiam Britanniae regebat». Va subscriure aquest acte com a testimoni després del bisbe Bili de Vannes, Mathuedoï de Poher, un altre gendre d'Alan, i amb el seu fill Daniel que porta un nom ja aparegut abans a la llista dels comtes de Cornualla del Cartulari de l'abadia de Landévennec:[5]«Gurmhailon, comes testis, Deniel, filius ejus, testis ».
La seva mort al final del mateix any es va produir segurament en un combat contra els normands i semble ser objecte d'una entrada al Manuscrit 476 de la biblioteca d'Angers dit Anecdota novissima : «Anno DCCCCXIII Guuormaelon oc[cissus est».
