Vés al contingut

Gregori VIII

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Gregori VIII (antipapa)».
Plantilla:Infotaula personaGregori VIII

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Gregorius PP. VIII Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAlberto de Mora
dècada del 1100 Modifica el valor a Wikidata
Benevent (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 desembre 1187 Modifica el valor a Wikidata (77/87 anys)
Pisa (República de Pisa) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Pisa
Toscana Modifica el valor a Wikidata
173è Papa
1r novembre 1187 – 17 desembre 1187 (Gregorià)
← Urbà IIICliment III →
Cardenal prevere
Cardenal diaca
Legat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma
Estats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, sacerdot catòlic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósPremonstratencs Modifica el valor a Wikidata

Gregori VIII (Benevent, 1100 - Pisa, 17 de desembre de 1187) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1187.

De nom Alberto de Mora, va ser nomenat cardenal pel papa Adrià IV per a posteriorment actuar com a canceller per al papa Alexandre III en el concili que el 1172 es va celebrar a Avranches i que va donar lloc a l'absolució del rei anglès Enric II de l'acusació d'assassinat de Tomàs Becket.

Durant el seu breu pontificat va proclamar, mitjançant la publicació de la butlla Audita tremendi, la Tercera Croada en conèixer la derrota creuada en la batalla d'Hattin[1] i la subsegüent caiguda de Jerusalem a les mans de Saladí.

Preparant la flota que hauria de transportar les tropes cristianes a Terra Santa es va desplaçar a Pisa amb la finalitat d'aconseguir el cessament d'hostilitats entre aquesta ciutat i Gènova.

Trobant-se a Pisa, va morir el 17 de desembre del 1187.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Ensis Laurentii (L'espasa de Llorenç) citació que fa referència al fet que abans de ser elegit pontífex va ser cardenal de Sant Llorenç i també que al seu escut d'armes apareixen dues espases.

Referències

[modifica]
  1. Nicolle, David. Hattin 1187: Saladin's greatest victory. Osprey Publishing, 1993, p.65. ISBN 1855322846. [Enllaç no actiu]