Hakka
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Llengua | hakka |
Els hakka (en xinès: 客家, en pinyin: Kèjiā), o han hakka,[1][2] són xinesos han que originàriament parlaven hakka i que viuen o són originaris de les províncies de Guangdong, Jiangxi, Guangxi, Sichuan, Hunan i Fujian, a la Xina. Tot i que la gran majoria dels hakka viuen a Guangdong, tenen una identitat prou diferenciada dels cantonesos.
Els ideogrames xinesos de hakka (客家) signifiquen literalment "les famílies convidades".[3] Els ancestres del poble hakka van emigrar des del nord de la Xina fa milers d'anys.[4] Modernament, des del seu territori actual, els hakka han emigrat arreu del món.[5] La població total dels hakka és d'uns 80 milions, tot i que només uns 30 milions parlen hakka actualment.[6] El poble hakka ha tingut una influència important en la història de la Xina i del món, especialment perquè n'han sortit nombrosos revolucionaris, caps de govern i militars,[7] com, per exemple, Sun Yat-sen, considerat el pare de les dues Xines modernes, o Deng Xiaoping, líder comunista xinès.
Referències
[modifica]
- ↑ Rubinstein, M. A. Rethinking Taiwanese and Chinese Identity: Melissa J. Brown's Is Taiwan Chinese?. 40. Institute of International Relations, p. 454–458. ISBN 1013-2511. (anglès)
- ↑ Guangdong Hakka culture Arxivat 2015-01-21 a Wayback Machine. Newsgd.com.2009-August-24. Consulta: 6/3/2010 (anglès)
- ↑ LaCroix, Frederick E. The sky rained heroes: A journey from war to remembrance. Austin: Synergy Books, 2009, p. 56. ISBN 978-0-9821601-3-8. (anglès)
- ↑ http://edu.ocac.gov.tw/lang/hakka/english/a/a.htm Arxivat 2019-09-09 a Wayback Machine. The Hakka People, Overseas Chinese Affairs Council (OCAC), Republic of China, Taiwan. On line. (anglès)
- ↑ http://english.longyan.gov.cn/hakka/200810/t20081031_66680.htm Arxivat 2014-04-06 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ "Hakka", Encyclopædia Britannica online, 2011. Consulta:31/3/2011 (anglès)
- ↑ Erbaugh, Mary S. «The Secret History of the Hakkas: The Chinese Revolution as a Hakka Enterprise». The China Quarterly. Cambridge University Press, 132, 12-1992, pàg. 937–968. JSTOR: 654189 [Consulta: 22 gener 2013]. (anglès)