Vés al contingut

Hambergita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralHambergita

Rar cristall d'hambergita sobre matriu d'albita
Fórmula químicaBe₂(BO₃)(OH)
EpònimAxel Hamberg Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusSalbutangen, Helgeroa, Langesundsfjorden, Larvik, Vestfold, Noruega
Classificació
Categoriaborats
Nickel-Strunz 10a ed.6.AB.05
Nickel-Strunz 9a ed.6.AB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.Vc/E.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana25.1.1.1
Heys9.2.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 9,71Å; b = 12,2Å; c = 4,42Å;
Grup puntualmmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colorincolor, grisenc, groguenc
Maclesmacles i composicions en pla {110}
Exfoliacióperfecta en {010}; bona en {100}
Tenacitatfràgil
Duresa7,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc Modifica el valor a Wikidata
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,347 a 2,372 g/cm³ (mesurada); 2,365 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,554 a 1,560 nβ = 1,587 a 1,591 nγ = 1,628 a 1,631
Birefringènciaδ = 0,074
Angle 2Vcalculat: 87°
Dispersió òpticafeble r > v
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1890
SímbolHb Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'hambergita és un mineral de la classe dels borats. Va rebre el seu nom l'any 1890 per Waldemar Christofer Brøgger en honor d'Axel Hamberg (1863-1933), professor de geografia a la Universitat d'Uppsala, Suècia, qui va cridar l'atenció sobre els primers exemplars.

Característiques

[modifica]

L'hambergita és un borat de fórmula química Be₂(BO₃)(OH). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba típicament ben cristal·litzat, de forma prismàtica al llarg de [001] o bipiramidal, mostrant {110}, {021}, {010}, {100} i {210}, estriat en {100} amb estries paral·leles a [001], de fins a 30 cm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hambergita pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta l'any 1890 a les pegmatites sienites de Salbutangen, Helgeroa (Vestfold, Noruega), on es troba associada a altres minerals com: zircó, sodalita, fluorita, ferrohornblenda, biotita, analcima i altres minerals del grup dels feldespats.

Referències

[modifica]
  1. «Hambergite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 juny 2016].
  2. «Hambergite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 27 juny 2016].