Hambergita

Hambergita
Rar cristall d'hambergita sobre matriu d'albita
Fórmula química	Be₂(BO₃)(OH)
Epònim	Axel Hamberg
Localitat tipus	Salbutangen, Helgeroa, Langesundsfjorden, Larvik, Vestfold, Noruega
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.AB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	6.AB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	Vc/E.01
Dana	25.1.1.1
Heys	9.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 9,71Å; b = 12,2Å; c = 4,42Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	incolor, grisenc, groguenc
Macles	macles i composicions en pla {110}
Exfoliació	perfecta en {010}; bona en {100}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	7,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,347 a 2,372 g/cm³ (mesurada); 2,365 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,554 a 1,560 nβ = 1,587 a 1,591 nγ = 1,628 a 1,631
Birefringència	δ = 0,074
Angle 2V	calculat: 87°
Dispersió òptica	feble r > v
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1890
Símbol	Hb
Referències

L'hambergita és un mineral de la classe dels borats. Va rebre el seu nom l'any 1890 per Waldemar Christofer Brøgger en honor d'Axel Hamberg (1863-1933), professor de geografia a la Universitat d'Uppsala, Suècia, qui va cridar l'atenció sobre els primers exemplars.

Característiques

L'hambergita és un borat de fórmula química Be₂(BO₃)(OH). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba típicament ben cristal·litzat, de forma prismàtica al llarg de [001] o bipiramidal, mostrant {110}, {021}, {010}, {100} i {210}, estriat en {100} amb estries paral·leles a [001], de fins a 30 cm. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hambergita pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1890 a les pegmatites sienites de Salbutangen, Helgeroa (Vestfold, Noruega), on es troba associada a altres minerals com: zircó, sodalita, fluorita, ferrohornblenda, biotita, analcima i altres minerals del grup dels feldespats.