Vés al contingut

Hemicriptòfit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els hemicriptòfits, en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer, del danès Christen Christiansen Raunkiær, establerta el 1934, són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus, normalment de plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.[1] Deriva del grec antic hémi (« mig »), cryptos (« amagat ») i phyton (« planta »); en l'estació desfavorable, les parts vives de la plantes mig s'amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen o desapareixen i ajuden a la protecció dels borrons.[2] Els hemicriptòfits es subdivideixen en cinc categories en funció de la seva aparença en l'estació favorable:[2]

Exemples

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. BOLÒS, O. dins de Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X. 
  2. 2,0 2,1 Josep Antoni Conesa i Mor; Joan Pedrol i Solanes, Jordi Recasens i Guinjuan. Estructura i organització de plantes superiors. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2010. ISBN 978-84-8409-310-7.