Iniciativa de Bakú
La Iniciativa de Bakú és una iniciativa internacional de la Unió Europea.[1] És un diàleg polític sobre cooperació en matèria de transport i energia dins de la Unió Europa, Turquia i les antigues repúbliques soviètiques, empès en marc del programa d'energia INOGATE i del de transport TRACECA.[2][3]
Història
[modifica]La Iniciativa de Bakú es va originar a partir de la Política Europea de Veïnatge llançada el 2004.[3][4] El 13 de novembre de 2004 es va fer a Bakú la Primera Conferència Ministerial sobre Cooperació en Energia entre la UE i els estats litorals del mar Negre, de la mar Càspia i dels seus veïns.[2][3][5] Les conclusions d'aquesta conferència es van conèixer amb el nom d'Iniciativa de Bakú.[4] Alhora, es va celebrar una conferència ministerial de transport que va resultar en un anunci formal el 14 de novembre, donant suport al marc del programa de la UE TRACECA. Es va fer una segona conferència ministerial després de la Iniciativa Energètica a Astanà el 30 de novembre de 2006,[2][6][7][8][9] i una segona conferència ministerial de transport a Sofia entre el 2 i el 3 de maig de 2006.[10]
Objectius
[modifica]Energia
[modifica]La iniciativa té com a objectiu millorar la integració dels mercats d'energia dels països que participen en el mercat d'energia de la UE per tal de crear mercats transparents i capaços d'atreure inversions, a més de millorar la seguretat del subministrament d'energia.[9][11] Alguns autors descriuen aquest objectiu un finançament i inversió europea pel desenvolupament d'infraestructures a canvi de seguretat en el subministrament als mercats europeus.[8]
Els objectius de la iniciativa són l'harmonització dels estàndards legals i tècnics per crear un mercat d'energia integrat funcional d'acord amb els marcs legals i reguladors internacionals i de la Unió Europea; millorar la seguretat dels subministraments d'energia estenent i modernitzant infraestructura existent; substituir infraestructures de generació de fonts de subministrament d'energia antigues i ineficients per infraestructures més sostenibles a nivell medioambiental; desenvolupar noves infraestructures i implementar un sistema de monitorització del seu funcionament; millorar el subministrament d'energia i la gestió de la demanda a través de la integració de sistemes energètics eficients i sostenibles; i promoure el finançament de projectes d'energia viables a nivell comercial i ambiental que siguin d'interès comú. Es va adoptar un pla estratègic per assolir els objectius a la Conferència Ministerial d'Astanà.[4][6][8][9] El full de ruta anomena les següents prioritats:
- Millorar la seguretat energètica adreçant l'oferta, la demanda i el trànsit;
- Mantenir un desenvolupament energètic sostenible;
- Atraure inversions;
- Convergència de mercats d'energia basant-se en els principis de mercats energètics interns de la UE.[5][12]
Aquestes activitats es finançaven a través del Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament i del Banc Europeu d'Inversions.[8]
Transport
[modifica]Segons el Consell d'Administració de Transport de la Unió Europea, la iniciativa pretén impulsar la cooperació trans-europea en matèria de transport per interessos mutus en integrar progressivament les xarxes de transport i mercats de cada país segons marcs legals i reguladors europeus. Seguint les conclusions de la Conferència ministerial de Transport del 14 de novembre de 2004 celebrada a Bakú, es van crear quatre grups de treballs d'experts.[10] Després de la trobada a Sofia del 2006, s'hi va afegir un cinquè grup encarregat del transport marítim.
Països de la Iniciativa de Bakú
[modifica]La major part de membres de la iniciativa, a part de Turquia, havien estat les antigues repúbliques de la Unió Soviètica:[3][7][9]
Armènia
Azerbaidjan
Belarus
Bulgària
Geòrgia
Kazakhstan- Plantilla:Country data Kirguizstan
Moldàvia
Romania
Rússia (només com a membre observador)
Tadjikistan
Turquia
Turkmenistan
Ucraïna
Uzbekistan
Referències
[modifica]- ↑ IEA. IEA energy policies review: the European Union – 2008. OECD, 2008, p. 127. ISBN 978-92-64-04337-4.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gültekin-Punsmann, Burcu «Black Sea Regional Policy Approach: A Potential Contributor to European Energy Security» (PDF). Policy Brief. ICBSS, 6, 5-2008, pàg. 9–10. Arxivat de l'original el 9 d’octubre 2011 [Consulta: 10 agost 2011]. Arxivat 9 October 2011[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Tonus, Ozgur (2008). "Turkey's future role as a transit country for Central Asia and Caspian natural gas transfer to the EU: the Nabucco Project" (PDF) a 6th International Conference on Politics and International Affairs. : 9; 15, Athens: Athens Institute for Education and Research [Consulta: 10 agost 2011] [Enllaç no actiu]
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Henderson, Karen; Weaver, Carol. The Black Sea region and EU policy: the challenge of divergent agendas. Ashgate Publishing, 2010, p. 144–145. ISBN 978-1-4094-1201-4.
- ↑ 5,0 5,1 Denison, Michael «The EU and Central Asia: Commercialising the Energy Relationship» (PDF). EUCAM Working Papers. EUCAM, 2, 7-2009, pàg. 5 [Consulta: 10 agost 2011].
- ↑ 6,0 6,1 Amineh, Medhi; Yang, Guang; Guang, Yang. The Globalization of Energy: China and the European Union. 21. BRILL, 2010, p. 85; 87. ISBN 978-90-04-18112-0.
- ↑ 7,0 7,1 Gheorghe, Adrian; Muresan, Liviu. Energy Security: International and Local Issues, Theoretical Perspectives, and Critical Energy Infrastructures. Springer, 2011, p. 32. ISBN 978-9400707184.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Youngs, Richard. Energy security: Europe's new foreign policy challenge. 53. Taylor & Francis, 2009, p. 104–105. ISBN 978-0-415-47804-5.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «EU, Caspian, Black Sea States Plan Common Energy Market». Environmental News Service, 30-11-2006 [Consulta: 10 agost 2011].
- ↑ 10,0 10,1 European Commission Transport Directorate website, Baku Initiative
- ↑ Wunderlich, Jens Uwe; Bailey, David J. The European Union and Global Governance: A Handbook. Taylor & Francis, 2011, p. 289. ISBN 978-1-85743-509-2.
- ↑ (24–26 maig 2007) "'A ring of friends...'? EU external energy policy and regulatory boundary shifting towards its eastern neighbourhood" (PDF) a 6th CEEISA Convention "Global and Regional Governance – European Perspectives and Beyond". [Consulta: 10 agost 2011] Arxivat 4 de març 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 2 maig 2018].