Interleucina 1 beta
 | |
| Substància | proteïna  |
|---|---|
| Identificadors | |
| RefSeq | NP_000567 i XP_016859477 |
| P01584 | |
| PDB | 1HIB, 1I1B, 1IOB, 1ITB, 1L2H, 1S0L, 1T4Q, 1TOO, 1TP0, 1TWE, 1TWM, 21BI, 2I1B, 2KH2, 2NVH, 31BI, 3O4O, 3POK, 41BI, 4DEP, 4G6J, 4G6M, 4GAI, 4I1B, 5I1B, 6I1B, 7I1B, 9ILB, 4GAF i 5BVP |
La interleucina-1 beta ( IL-1β ) també coneguda com a pirogen leucocític, mediador endogen leucocític, factor de cèl·lules mononuclears, factor activador de limfòcits i altres noms, és una proteïna de citocines que en humans està codificada pel gen IL1B.[1][2][3] Hi ha dos gens per a la interleucina-1 (IL-1): IL-1 alfa i IL-1 beta (aquest gen). El precursor IL-1β és escindit per la caspasa citosòlica 1 (interleucina 1 beta convertasa) per formar IL-1β madura.
Funció
[modifica]La propietat productora de febre del pirogen leucocític humà (interleucina 1) va ser purificada per Dinarello el 1977 amb una activitat específica de 10-20 nanograms/kg.[4] El 1979, Dinarello va informar que el pirogen leucocític humà purificat era la mateixa molècula que va ser descrita per Igal Gery el 1972.[5][6][7] El va anomenar factor activador de limfòcits (LAF) perquè era un mitògen dels limfòcits. No va ser fins al 1984 que es va descobrir que la interleucina 1 constava de dues proteïnes diferents, ara anomenades interleucina-1 alfa i interleucina-1 beta.
IL-1β és un membre de la família de citocines de la interleucina 1. Aquesta citocina la produeixen macròfags activats, monòcits i un subconjunt de cèl·lules dendrítiques conegudes com slanDC, [8] com a proproteïna, que és processada proteolíticament fins a la seva forma activa per la caspasa 1 (CASP1/ICE). Aquesta citocina és un mediador important de la resposta inflamatòria i està implicada en una varietat d'activitats cel·lulars, incloent la proliferació cel·lular, la diferenciació i l'apoptosi. S'ha trobat que la inducció de la ciclooxigenasa-2 (PTGS2/COX2) per part d'aquesta citocina al sistema nerviós central (SNC) contribueix a la hipersensibilitat al dolor inflamatori. Aquest gen i vuit altres gens de la família de la interleucina 1 formen un grup de gens de citocines al cromosoma 2.[9]
IL-1β, en combinació amb IL-23, va induir l'expressió d' IL-17, IL-21 i IL-22 per les cèl·lules T γδ. Aquesta inducció d'expressió és en absència de senyals addicionals. Això suggereix que IL-1β està implicada en la modulació de la inflamació autoimmune [10]
S'han descrit diferents complexos d'inflamsoma — molecular citosòlic— — Els inflamasomes reconeixen senyals de perill i activen el procés proinflamatori i la producció d'IL-1β i IL-18. NLRP3 (conté tres dominis: domini de pirina, un domini d'unió a nucleòtids i una repetició rica en leucina ) el tipus d'inflamsoma s'activa per diversos estímuls i s'han documentat diverses malalties relacionades amb l'activació de NLRP3 com la diabetis mellitus tipus 2, la malaltia d'Alzheimer, l'obesitat i aterosclerosi.[11]
Propietats
[modifica]Abans de la divisió per la caspasa 1, la pro-IL-1β té un pes molecular de 37 kDa.[12] El pes molecular de la IL-1β processada proteolíticament és de 17,5 kDa. IL-1β té la següent seqüència d'aminoàcids:
APVRSLNCTL RDSQQKSLVM SGPYELKALH LQGQDMEQQV VFSMSFVQGE ESNDKIPVAL GLKEKNLYLS CVLKDDKPTL QLESVDPKNY PKKKMEKRFV FNKIEINNKL EFESAQFPNW YISTSQAENM PVFLGGTTMQF VDSSIT
L'activitat fisiològica determinada a partir de la proliferació dependent de la dosi de cèl·lules D10S murines és de 2,5 x 108 a 7,1 x 108 unitats/mg.
IL-1β està present en altres espècies d'animals, però les seqüències d'IL-1β no mamífers no tenen un lloc de clivatge de la cascasa-1 conservat.[13][14][15]
Importància clínica
[modifica]L'augment de la producció d'IL-1β provoca una sèrie de síndromes autoinflamatòries diferents, sobretot les condicions monogèniques conegudes com a síndromes periòdiques associades a criopirina (CAPS), a causa de mutacions en el receptor de l'inflamsoma NLRP3 que desencadena el processament d'IL-1β.[16]
S'ha observat que la disbiosi intestinal indueix osteomielitis de manera dependent de IL-1β.[17]
També s'ha trobat la presència d'IL-1β en pacients amb esclerosi múltiple (una malaltia autoimmune crònica del sistema nerviós central). Tanmateix, no se sap exactament quines cèl·lules produeixen IL-1β. També s'ha demostrat que el tractament de l'esclerosi múltiple amb acetat de glatiramer o natalizumab redueix la presència d'IL-1β o el seu receptor.[18]
Referències
[modifica]- ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 81, 24, 12-1984, pàg. 7907–7911. Bibcode: 1984PNAS...81.7907A. DOI: 10.1073/pnas.81.24.7907. PMC: 392262. PMID: 6083565 [Consulta: free].
- ↑ Nucleic Acids Research, 14, 20, 10-1986, pàg. 7897–7914. DOI: 10.1093/nar/14.20.7897. PMC: 311823. PMID: 3490654.
- ↑ Gene, 52, 1, 1987, pàg. 95–101. DOI: 10.1016/0378-1119(87)90398-2. PMID: 2954882.
- ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 74, 10, 10-1977, pàg. 4624–4627. Bibcode: 1977PNAS...74.4624D. DOI: 10.1073/pnas.74.10.4624. PMC: 431999. PMID: 22079 [Consulta: free].
- ↑ The Journal of Experimental Medicine, 136, 1, 7-1972, pàg. 128–142. DOI: 10.1084/jem.136.1.128. PMC: 2139184. PMID: 5033417.
- ↑ The Journal of Experimental Medicine, 136, 1, 7-1972, pàg. 143–155. DOI: 10.1084/jem.136.1.143. PMC: 2139186. PMID: 5033418.
- ↑ Cellular Immunology, 11, 1–3, 3-1974, pàg. 162–169. DOI: 10.1016/0008-8749(74)90016-1. PMID: 4549027.
- ↑ Reviews in Medical Virology, 33, 1, 1-2023, pàg. e2400. DOI: 10.1002/rmv.2400. PMID: 36209388.
- ↑ «Entrez Gene: IL1B interleukin 1, beta» (en anglès).
- ↑ Immunity, 31, 2, 8-2009, pàg. 331–341. DOI: 10.1016/j.immuni.2009.08.001. PMID: 19682929 [Consulta: free].
- ↑ Redox Biology, 4, 4-2015, pàg. 296–307. DOI: 10.1016/j.redox.2015.01.008. PMC: 4315937. PMID: 25625584.
- ↑ Reviews in Medical Virology, 33, 1, 1-2023, pàg. e2400. DOI: 10.1002/rmv.2400. PMID: 36209388.
- ↑ Cytokine, 16, 2, 10-2001, pàg. 67–72. DOI: 10.1006/cyto.2001.0949. PMID: 11683587.
- ↑ Fish & Shellfish Immunology, 11, 8, 11-2001, pàg. 711–726. DOI: 10.1006/fsim.2001.0347. PMID: 11759041.
- ↑ Developmental and Comparative Immunology, 28, 3, 3-2004, pàg. 229–237. DOI: 10.1016/j.dci.2003.08.002. PMID: 14642889.
- ↑ Annual Review of Immunology, 27, 2009, pàg. 621–668. DOI: 10.1146/annurev.immunol.25.022106.141627. PMC: 2996236. PMID: 19302049.
- ↑ Nature, 516, 7530, 12-2014, pàg. 246–249. Bibcode: 2014Natur.516..246L. DOI: 10.1038/nature13788. PMC: 4268032. PMID: 25274309.
- ↑ Journal of Immunology, 198, 12, 6-2017, pàg. 4553–4560. DOI: 10.4049/jimmunol.1700263. PMC: 5509030. PMID: 28583987.