Vés al contingut

Isidre Esteve i Pujol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIsidre Esteve

Isidre Esteve a la Diada de Sant Jordi del 2013 (2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Isidre Esteve i Pujol Modifica el valor a Wikidata
15 maig 1972 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Oliana (Alt Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme, pilot de ral·li raid (automobilisme) Modifica el valor a Wikidata
Esportenduro
ral·li raid Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfundacioisidreesteve.org Modifica el valor a Wikidata

Facebook: isdreesteve X: isidreestevedkr Instagram: isidre_esteve Modifica el valor a Wikidata

Isidre Esteve i Pujol (Oliana, 15 de maig de 1972)[1][2] és un ex-pilot de motociclisme català que competeix actualment en curses de ral·li raid per a automòbils, principalment al Ral·li Dakar. Abans de passar a aquesta modalitat, Esteve havia destacat en competicions d'enduro.[3]

Biografia

[modifica]
Esteve amb el seu copilot Txema Villalobos i el Toyota Hi-Lux el 2020
Carrera esportiva
NacionalitatCatalunya Catalunya
Temporades1990 -
EquipsTM, Gas Gas, Honda, Yamaha, KTM
Palmarès en enduro
C. Eur. UEM1 Subcampionat (1995)

C. Espanya2 (1992, 1999)
Palmarès en raids
C. Es. Ral. TT5 (1999-2001, 2003 i 2005)
Baja Aragón6 (1998, 2000, 2001, 2003, 2005 i 2006)

La seua infantesa la va passar a Oliana, on la seva família regenta un restaurant. Aquesta població, juntament amb la vila veïna de Ponts, acull cada any l'enduro del Segre, puntuable per al Campionat d'Espanya. Aquí és on va començar a interessar-se pel món del fora d'asfalt, conegut també com a off road. Esteve va iniciar la seva trajectòria motociclista amb la marca TM, passant a córrer després amb Gas Gas, Honda, Yamaha i KTM. D'aquesta darrera marca en va ser pilot oficial tretze temporades.

El primer títol en la disciplina de l'enduro el va aconseguir a l'estatal júnior de 80 cc, l'any 1990. El 1992 fou Campió d'Espanya d'aquesta mateixa cilindrada en la categoria màxima, i el 1993 es va quedar a només 17 segons de guanyar els Sis Dies Internacionals d'Enduro (campionat del món per a conjunts estatals). El 1995 fou subcampió d'Europa i quatre anys més tard, el 1999, va guanyar el Campionat d'Espanya en la cilindrada de 125 cc. Entre el 1999 i el 2005 va guanyar cinc campionats d'Espanya de Ral·li TT.

Al llarg de deu edicions ha estat participant en el Ral·li Dakar, on la seva millor classificació la va obtenir els anys 2001 i 2005, quedant en quarta posició final. En l'edició de la cursa africana del 2006 va estar liderant la cursa durant moltes etapes a més de 21 minuts del segon, però a quatre dies de finalitzar va tenir un accident i no va poder arribar a les platges de Dakar. Tot i no guanyar el ral·li fundat per Thierry Sabine, sempre se'l recordarà per haver estat el primer pilot privat de la història del Paris-Dakar en guanyar una etapa: Esteve es va imposar en la quinzena etapa de l'edició de l'any 2000.

En el seu palmarès també hi havia el rècord de victòries a la Baja Aragón (superat més tard per Nani Roma). Va guanyar la seva primera Baja el 1998 i va repetir els anys 2000, 2001, 2003, 2005 i 2006, sempre amb la marca KTM. L'any 2007 l'organització de la prova va retirar el dorsal número 1 en homenatge al pilot de l'Alt Urgell.

L'accident del 2007

[modifica]

El 24 de març del 2007 va patir una greu lesió mentre participava en el Ral·li d'Almeria, de resultes de la qual es va fracturar les vèrtebres T7 i T8 i quedà paraplègic. Tot i així, un cop recuperat i adaptat a la seva nova situació, ha seguit competint tot pilotant automòbils adaptats, havent participat per exemple a l'edició 2009 del Ral·li Dakar amb un Ssangyong Kyron.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Isidre Esteve: cuando la competición te da una segunda oportunidad» (en castellà). motorpasion.com, 13-01-2022. Arxivat de l'original el 22 de gener 2022. [Consulta: 15 juny 2022].
  2. López, Toni. «Isidre Esteve: "Vamos a dar el máximo para ser décimos en el Dakar"» (en castellà). lavanguardia.com. La Vanguardia, 15-12-2020. Arxivat de l'original el 1 de juliol 2022. [Consulta: 15 juny 2022].
  3. «Isidre Esteve Pujol». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 març 2018].
  4. «Isidre Esteve, la història d'una superació». Nació Digital, 15-05-2017. Arxivat de l'original el 17 de març 2018 [Consulta: 16 març 2018].

Enllaços externs

[modifica]