Joaquim da Silva Rabelo
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 agost 1779 Recife (Brasil) |
| Mort | 13 gener 1825 (45 anys) Recife (Brasil) |
| Causa de mort | pena de mort, ferida per arma de foc |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós cristià, polític, periodista |
| Orde religiós | Orde dels Carmelites |
Joaquim da Silva Rabelo (Recife, 20 d'agost de 1779 - Recife, 13 de gener de 1825) va ser un frare carmelita, conegut amb el malnom Frei Caneca. Va ser també periodista i escriptor, i un destacat revolucionari de la història del Brasil del primer quart del segle xix, que va tenir un paper clau en diversos esdeveniments significatius de la seva època.
Biografia
[modifica]Joaquim da Silva Rabelo va ingressar al convent dels carmelites a una edat jove, adoptant el nom de Frei Joaquim do Amor Divino Rabelo. Més tard, va ser conegut popularment com Frei Caneca, un sobrenom derivat del negoci de fabricació de canecas (gerres) de la seva família. A part de la seva formació religiosa, també va demostrar un gran interès per la política i la filosofia.[1][2]
Frei Caneca va ser un dels líders destacats de la Revolució pernambucana de 1817, un moviment separatista que buscava alliberar Pernambuco del domini portuguès. Va ser un dels líders ideològics i espirituals del moviment, utilitzant el seu prestigi com a frare carmelita i les seves habilitats de comunicació per escriure pamflets que inspirressin i mobilitzessin els revolucionaris. A més, va ser membre del govern provisional establert pels rebels, contribuint a la formulació de polítiques i estratègies per enfortir la revolució. Tot i l'entusiasme i el suport popular, la Revolució Pernambucana va ser derrotada per les forces reials portugueses. Frei Caneca va ser arrestat, però més tard va ser alliberat, i va continuar la seva lluita per la independència del Brasil en els anys següents.[3][4]
Després de la proclamació de la independència del Brasil, el 1822, Frei Caneca va continuar la seva lluita en pro d'un govern més just i democràtic. Va ser un dels principals líders de la Confederació de l'Equador el 1824, una insurrecció que s'oposava a l'autoritarisme de l'emperador Pere I. Aquest moviment buscava una major autonomia per a les províncies del nord-est del Brasil i l'abertura cap a un model constitucionalista. Els seus escrits i sermons van inspirar molts a unir-se a la causa. Defensava un sistema de govern basat en la descentralització del poder i la justícia social, criticant obertament el despotisme de l'emperador, qui el 1823 havia clausurat l'Assemblea Constituent. Va ser nomenat membre del consell governant de la Confederació, on va ajudar a definir les estratègies polítiques i militars.[3][5]
A causa de la seva participació activa en la Confederació del Equador, Frei Caneca va ser capturat per les forces imperials. Va ser condemnat a mort a la forca, però com els botxins van negar-se a executar-lo, va ser afusellat per una tropa d'infanteria.[1][6]
Llegat
[modifica]Frei Caneca és recordat com un heroi nacional al Brasil. L'any 2007, en virtut de la Llei Federal núm. 11528, va ser inscrit en el Llibre d'Acer del Panteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves, a Brasília.[7]
La seva vida i obra han inspirat nombrosos estudis històrics i literaris. És el cas del llibre que va dedicar João Cabral de Melo Neto a les últimes hores del carmelita.[8] La seva dedicació a la causa de la llibertat i la justícia continua sent un exemple per a les generacions posteriors i la seva influència es manté viva en la memòria col·lectiva del poble brasiler.[9][10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «O republicano Frei Caneca» (en portuguès brasiler). Senat del Brasil, 26-10-2004. Arxivat de l'original el 2022-09-24. [Consulta: 3 juliol 2024].
- ↑ de Mendonça Bernardes, Denis Antônio «Pacto social e constitucionalismo em frei Caneca» (en portuguès). Estudos Avançados, 11, 29, 01-04-1997, pàg. 155–168. Arxivat de l'original el 2020-09-02. ISSN: 1806-9592 [Consulta: 3 juliol 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Mello Santiago de Andrade, Ana Luíza. «Frei Caneca - Biografia do revolucionário brasileiro» (en portuguès brasiler). InfoEscola. [Consulta: 3 juliol 2024].
- ↑ «Revolução de 1817» (en portuguès). Histórioa Luso-Brasileira. Arxiu Nacional del Brasil, 04-06-2018. Arxivat de l'original el 2022-08-18. [Consulta: 3 juliol 2024].
- ↑ Vianna, Hélio; Lacombe, Américo Jacobina. História do Brasil: periodo colonial, monarquia e república (en portuguès brasiler). Edições Melhoramentos Editora da Universidade de São Paulo, 1975, p. 432-434. Arxivat 2024-07-03 a Wayback Machine.
- ↑ «Frei Caneca morreu por um ideal» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 27-04-1998. Arxivat de l'original el 2023-06-17. [Consulta: 3 juliol 2024].
- ↑ «Lista completa dos heróis e heroínas da Pátria inscritos no Livro de Aço do Panteão da Pátria e da Liberdade Tancredo Neves» (
PDF) (en portuguès brasiler). Centro Cultural Três Poderes. Secretaria de Estado de Cultura e Economia Criativa do Distrito Federal, 31-12-2018. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 30 juliol 2022].
- ↑ Saraiva, Arnaldo «O Auto do Frade de João Cabral : a velha e a nova história» (en portuguès). Literatura e História: Actas do Colóquio Internacional [Porto], vol. II, 2004, pàg. 225-230. Arxivat de l'original el 2024-07-03 [Consulta: 3 juliol 2024].
- ↑ Gonçalves de Souza Carrijo, Liliane «Frei Caneca na historiografia: da questão nacional ao revisionismo» (en portuguès). Em Tempo de Histórias, 20, 17-08-2012, pàg. 136–152. Arxivat de l'original el 2022-12-08. DOI: 10.26512/emtempos.v0i20.19863. ISSN: 2316-1191 [Consulta: 3 juliol 2024].
- ↑ «Frei Caneca pode ser incluído no Livro de Heróis da Pátria» (en portuguès brasiler). Cambra dels Diputats del Brasil, 23-06-2005. Arxivat de l'original el 2024-07-03. [Consulta: 3 juliol 2024].
Vegeu també
[modifica]
