Johann Baptist von Spix
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 febrer 1781  Höchstadt an der Aisch (Alemanya) | ||
| Mort | 13 març 1826 (45 anys) Múnic (Alemanya) | ||
| Sepultura | Antic Cementiri del Sud 48° 07′ 45″ N, 11° 33′ 59″ E / 48.129083°N,11.566389°E | ||
| Residència | Regne de Baviera | ||
| Nacionalitat |  Alemany | ||
| Ciutadania | Alemany | ||
| Formació | Universitat de Würzburg | ||
| Es coneix per | sistemàtica | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Botànica i zoologia | ||
| Ocupació | Zoologia i botànica | ||
| Organització | Bayerische Akademie der Wissenschaften de Mònaco Museu d'Història Natural de Múnic | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Abrev. botànica | Spix | ||
Signatura  | |||
 | |||
Johann Baptist von Spix (Höchstadt-an-der-Aisch, Baviera, 9 de febrer de 1781 - Múnic, 15 de maig de 1826) va ser un metge, zoòleg i explorador alemany. Juntament amb Lorenz Oken, va ser un dels representants més destacats de la «Naturphilosophie».[1]
Biografia
[modifica]Va néixer a Baviera, on va rebre el doctorat en teologia a la Universitat de Bamberg, pas previ pels estudis de medicina (graduat el 1806 a la Universitat de Würzburg).[1]
Es va dedicar a l'activitat de metge a Würzburg per molts anys, els seus interessos eren l'anatomia i fisiologia. Va viatjar per França i Itàlia on es va trobar amb eminents científics, com Georges Cuvier i Étienne Geoffroy Saint-Hilaire.
El 1811, va aparèixer en els treballs d'història natural, específicament en la zoologia, sent comissari de Zoologia de la Bayerische Akademie der Wissenschaften de Múnic.[2]
El 1817, va viatjar al Brasil amb Carl Friedrich Philipp von Martius, tornant el 1820 amb 6.500 espècimens de plantes, 2.700 d'insectes, 85 de mamífers, 350 d'aus, 150 d'amfibis i 116 de peixos.[1] Tot el material recollit per Spix es conserva al Museu de Múnic, (Staatliche Museum für Völkerkunde de Múnic), i al Museu d'Història Natural de Múnic.
A causa d'una malària contreta en el seu viatge expedicionari, no pot completar el seu treball, i mor el 1826.
Abreviatura
[modifica]L'abreviatura Spix s'empra per indicar a Johann Baptist von Spix com a autoritat en la descripció i classificació científica dels vegetals i animals.
Obres
[modifica]- Geschichte und Beurtheilung aller Systeme in der Zoologie nach ihrer Entwicklungsfolge von Aristoteles bis auf die gegenwärtige Zeit. 1811 - Nürnberg, Schrag'sche Buchhandlung I-XIV; 710pp.
A més de la narració en 4 volums de l'expedició, Reise in Brasilien in den Jahren 1817 bis 1820 (Munic,1823-1831), les publicacions derivades directament de les col·leccions de Spix-Martius inclouen:
- Simiarum et Vespertilionum Brasiliensium Species Novae [micos i ratpenats], 1823, per Spix. Del Smithsonian Institution Libraries
- Serpentum Brasiliensium Species Novae [serps], 1824, per J.G. Wagler, a partir de notes de Spix
- Animalia Nova sive Species Novae Testudinum et Ranarum [tortugues i granotes], 1824, per Spix
- Animalia Nova sive Species Novae Lacertarum [llangardaixos], 1825, per Spix
- Avium Species Novae [ocells], 1824-1825, per Spix
- Testacea Fluviatilia... [mol·luscs d'aigua dolça], 1827, per A.J. Wagner
- Selecta Genera et Species Piscium [peixos], 1829[-1831], per Louis Agassiz
- Delectus Animalium Articulatorum [insectes], 1830, per Maximilian Perty
- Novae Genera et Species Plantarum [plants], 1823-1832, per Martius
- Plantarum Cryptogamicarum [criptògames], 1828, per Martius
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Friedrich Ratzel. «Spix, Johann Baptist von» (en alemany). Deutsche Biographie, 1893. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 7 abril 2010].
- ↑ «Johann Baptist von Spix» (en portuguès). BioMania. [Consulta: -04-2010].
Enllaços externs
[modifica]