Vés al contingut

José María Cid Ruiz-Zorrilla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé María Cid Ruiz-Zorrilla
Biografia
Naixement1882 Modifica el valor a Wikidata
Zamora (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1956 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Partit Agrari

22 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Zamora
Ministre de Foment d'Espanya
4 octubre 1934 – 3 abril 1935
← Rafael Guerra del RíoRafael Guerra del Río →
Ministre de Foment d'Espanya
16 desembre 1933 – 4 octubre 1934
← Emilio Palomo AguadoCésar Jalón Aragón →
Diputat a les Corts republicanes
24 novembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Zamora
Diputat a les Corts republicanes
10 juliol 1931 – 9 octubre 1933

Circumscripció electoral: Zamora
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitPartit Agrari

José María Cid Ruiz-Zorrilla (Zamora, 1882 - 1956) va ser un advocat i polític espanyol d'ideologia dretana, membre del Partit Agrari, diputat a les Corts Espanyoles i ministre durant la II República.

Biografia

[modifica]

Fill de Fabriciano Cid Santiago, l'històric líder de l'esquerra albista (seguidors de Santiago Alba) a la província de Zamora, José María Cid era Advocat de l'Estat per oposició. Ja en la dictadura de Primo de Rivera va mostrar la seva oposició al règim, i es va declarar republicà abans fins i tot de la proclamació de la Segona República Espanyola.

La candidatura Republicana Independent, formada per dues figures de la “vella política”: Santiago Alba Bonifaz, antic cap de l'Esquerra Liberal, i José María Cid, que havia estat el seu correligionari a la província de Zamora. Després dels comicis, va ingressar en la Minoria Agrària i es va erigir en dirigent destacat del Partit Provincial Agrari, peça clau de la política zamorana durant aquells anys.

Diputat

[modifica]

Impulsor del Partit Provincial Agrari, que més tard s'incorporaria al Partit Agrari Espanyol, Cid va ser elegit diputat a Corts per la circumscripció de Zamora a les eleccions de 1931 i 1933.

En les Corts Constituents es van fer notar, per la seva actuació en el si de la Minoria Agrària, els qui haurien de ser els seus principals dirigents: Antonio Royo Villanova, cèlebre per la seva aferrissada oposició a l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932; José María Cid, tenaç opositor a la llei de Reforma Agrària; i José Martínez de Velasco, president, en aquell temps, d'aquesta minoria, convertida en baluard combatiu de les diverses dretes no republicanes.

En les eleccions de 1936 va ser escollit per la circumscripció de Zamora amb 69 250 vots d'un total de 118.163 votants, de 175.800 electors, resultant el segon candidat més votat després d'Antonio Rodriguez Cid.

Ministeri

[modifica]

Ocupa la cartera de ministre de Comunicacions entre el 16 de desembre de 1933 i el 4 d'octubre de 1934, data en què passaria a ocupar la de ministre d'Obres Públiques en la qual romandria fins al 3 d'abril de 1935.

Durant les negociacions electorals mantingudes pel PAE amb la resta de partits dretans, cal destacar el protagonisme exercit per José María Cid, qui, nomenat president del Comitè Electoral, va actuar com a autèntic “home fort” del seu partit. La seva designació va poder haver-se al comentat rebuig que Martínez de Velasco suscitava en la CEDA i els monàrquics per la seva reiterada coincidència amb Niceto Alcalá-Zamora.

Fou un dels vint-i-dos juristes addictes a la revolta designats pel Ministeri de Governació el 21 de desembre de 1938 que van elaborar el “dictamen sobre la il·legitimitat dels poders actuants el 18 de juliol de 1936”.

Bibliografia

[modifica]

A l'Arxiu General de la Guerra Civil a Salamanca, secció Político-Social, en sengles carpetes corresponents a Madrid i Barcelona, s'ha trobat un important volum de documentació pertanyent al dirigent del Partit Agrari Espanyol José María Cid. Es tracta, en la seva major part, de cartes dirigides a ell per simpatitzants, militants i mandataris provincials i locals del partit i relatives a assumptes molt diversos, des d'electorals fins a peticions de favors personals, passant per la denúncia del desordre públic per la que travessava Espanya en la primavera de 1936.



Càrrecs públics
Precedit per:
Emilio Palomo Aguado
Segona República Espanyola
Segona República Espanyola
Ministre de Comunicacions

1933-1934
Succeït per:
César Jalón Aragón
Precedit per:
Rafael Guerra del Río
Segona República Espanyola
Segona República Espanyola
Ministre d'Obres Públiques

1934-1935
Succeït per:
Rafael Guerra del Río