Julio Diamante Stihl
| Nom original | (es) Julio Diamante  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 27 desembre 1930 Cadis (Espanya) |
| Mort | 1r agost 2020 (89 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, director de teatre, director de televisió, guionista, docent |
| Activitat | 1959 - |
| Participà en | |
| 18 febrer 2014 | Intel·lectuals per la III República |
   
| |
Julio Diamante Stihl (castellà: Julio Diamante) (Cadis, 27 de desembre de 1930 - Madrid, 1 d'agost de 2020) fou un director de cinema espanyol.
Biografia
[modifica]Tant el seu pare, l'enginyer Julián Diamante Cabrera, com el seu avi, Julio Diamante Menéndez, ambdós enginyers, foren represaliats pels franquistes després de la guerra civil espanyola. Va estudiar medicina a la Universitat Complutense de Madrid, on formà part del moviment estudiantil clandestí i participà tant en el Congreso de Escritores Jóvenes com en l'homenatge laic a José Ortega y Gasset (1955) i les protestes estudiantils de 1956, després de les quals és empresonat. A la presó comparteix cel·la amb Enrique Múgica Herzog i comença a interessar-se pel cinema.[1] En sortir ingressa a l'Escola Oficial de Cinema, acabà els estudis en 1961 i en fou professor de 1964 a 1975. Va debutar com a director amb Los que no fuimos a la guerra (1962), que va ser seleccionada pel Festival Internacional de Cinema de Venècia; la segona, Tiempo de amor (1964), va aconseguir una de les medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics per a l'actriu Enriqueta Carballeira,[2] i El arte de vivir (1965) va ser seleccionada al 15è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[3]
Els seus continus problemes amb la censura van fer que se centrés bàsicament en l'ensenyament a l'Escola de Cinema. Del 1972 al 1989 va dirigir la Setmana de Cinema d'Autor de Benalmádena. En 2003 la Junta d'Andalusia li va atorgar el Premi Val del Omar a la seva trajectòria cinematogràfica. Va escriure els llibres Blues jondo i Cantes de vida y vuelta.[4]
Filmografia
[modifica]- Organillo (1959)
- Velázquez y lo velazqueño (1961)
- La lágrima del diablo (1961)
- Tiempo de amor (1964)
- Los que no fuimos a la guerra (1965)
- El arte de vivir (1965)
- Tiempos de Chicago (1969)
- Helena y Fernanda (1970)
- Sex o no sex (1974)
- La Carmen (1976)
- La memoria rebelde (2012)
Referències
[modifica]- ↑
PDF Francisco Gutiérrez Carbajo La memoria de Julio Diamante
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1964». CEC. Arxivat de l'original el 2015-12-11. [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ «IMDB.com: Awards for The Art of Living». imdb.com. [Consulta: 21 febrer 2010].
- ↑ La militancia permanente, El País, 10 d'agost de 2015