Vés al contingut

Justo Antonio de Olaguíbel Quintana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJusto Antonio de Olaguíbel Quintana

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 agost 1752 Modifica el valor a Wikidata
Vitòria (Àlaba) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 febrer 1818 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Vitòria (Àlaba) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Santa Isabel Modifica el valor a Wikidata
FormacióReial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte, urbanista Modifica el valor a Wikidata
Plaça Nueva o d'España, Vitòria.

Justo Antonio de Olaguíbel Quintana (Vitòria, 7 d'agost de 1752 - 11 de febrer de 1818) va ser un arquitecte basc.

Biografia

[modifica]

Fill d'una família de constructors, es va educar en la Reial Acadèmia de San Fernando entre 1779 i 1781 a Madrid en un ambient dominat pel neoclassicisme. Res més tornar a Vitòria se li va encarregar la Plaça Nueva, obra que va marcar tota una fita en l'arquitectura de la ciutat i va ser el punt d'arrencada del disseny futur de creixement urbà. La Plaça hauria de ser més gran que la de Madrid i la de Salamanca, encara que finalment no va aconseguir aquesta grandària, i hauria d'estar preparada per al desenvolupament del comerç en el seu entorn, amb zones de càrrega, un nou Ajuntament i superar el desnivell del nucli antic, la qual cosa va resoldre amb Arkupea/Los Arquillos, un passeig que va permetre la unió de la ciutat medieval amb la moderna. La nova obra, que va trigar deu anys a construir-se, va ser la solució de l'eixample de la ciutat.

A més de les seves actuacions a Vitòria, va treballar a Àlaba a la Casa del Santo d'Armentia i a la Torre de l'Església d'Arriaga, a la de l'Església de Matauko, a l'Església de San Andrés a Eltziego i en la reconstrucció del Convent de la Puríssima Concepció d'Arrasate.

Obres

[modifica]
Porxo de l'ajuntament de Vitòria

Bibliografia

[modifica]
  • Olaguíbel. El arquitecto de Vitoria - Gasteizko Arkitektoa. EHAEO, Gasteiz, 2005. (ISBN 84-609-4755-6)

Referències

[modifica]