Kostas Karamanlís

Konstandinos Karamanlís
Κωνσταντίνος Καραμανλής

Nom original	(el) Κωνσταντίνος Αλεξάνδρου Καραμανλής
Biografia
Naixement	14 setembre 1956 (68 anys) Atenes (Grècia)
Primer ministre de Grècia
10 març 2004 – 6 octubre 2009 ← Costas Simitis – Geórgios Andreas Papandreu →
Ministre de Cultura de Grècia
10 març 2004 – 15 febrer 2006 ← Evànguelos Venizelos – Georgios Voulgarakis (en)  →
Líder de l'Oposició a Grècia
21 març 1997 – 10 març 2004 ← Miltiades Evert (en) – Geórgios Andreas Papandreu →
President Nova Democràcia
21 març 1997 – 30 novembre 2009 ← Miltiades Evert (en) – Antonis Samaràs →
Dades personals
Nacionalitat	Grega
Religió	Ortodoxa grega
Formació	Universitat d'Atenes Universitat Tufts Fletcher School of Law and Diplomacy - relacions internacionals, ciències polítiques Deree College (en)
Activitat
Ocupació	Advocat, expert en relacions internacionals
Partit	Nea Dimokratia
Família
Cònjuge	Anastasia Pazaïti
Fills	Alexandros Karamanlis, Aliki Karamanlis
Pares	Alekos Karamanlis   i Aliki Karamanli
Germans	George Karamanlis
Parents	Konstantinos Karamanlís, oncle
Premis
Orde Reial Noruec del Mèrit  gran creu d'or de de l'orde al Mèrit d'Àustria
Signatura

Konstandinos Alexandru Karamanlís (grec: Κώστας / Κωνσταντίνος Καραμανλής) (Atenes, 14 de setembre de 1956) és un advocat i polític grec, que va ser líder del partit Nova Democràcia i exercí de Primer Ministre de Grècia entre 2004 i 2009.

Obtingué la cartera de Primer Ministre el 10 de març de 2004, després de la victòria del seu partit a les eleccions al parlament celebrades el 7 de març del 2004. Va tornar a vèncer el 16 de setembre del 2007. Durant el mes de desembre del 2008, el seu govern va fer front a una sèrie de protestes generalitzades a tot el país i a una jornada de vaga que, entre altres reivindicacions, demanava la dimissió del govern.

A causa de la crisi econòmica va haver de convocar eleccions anticipades el 4 d'octubre de 2009, en què Nova Democràcia va obtenir un dels pitjors resultats electorals de la seva història (33,9% dels sufragis i 93 parlamentaris), i després va dimitir com a líder del partit.