Línia successòria al tron de Luxemburg

Des del 2011, la successió a la corona de Luxemburg es realitza segons primogènia absoluta a partir dels descendents del Gran Duc Enric de Luxemburg i segons criteris d'antiguitat davant d'altres dinasties.

Línia successòria

Gran Duquessa Carlota (1896–1985)
- Gran Duc Joan (1921)
  - Gran Duc Enric (1955)
    - (1) Gran Duc Hereu Guillem (1981)
      - (2) Príncep Carles (2020)
      - (3) Príncep Francesc (2023)
    - (4) Príncep Fèlix (1984)
      - (5) Princesa Amàlia de Nassau (2014)
      - (6) Príncep Liam de Nassau (2016)
      - (7) Príncep Baltasar de Nassau (2024)
    - (8) Princesa Alexandra (1991)
    - (9) Príncep Sebastià (1992)
  - (10) Príncep Guillem (1963)
    - (11) Príncep Pau Lluís de Nassau (1998)
    - (12) Príncep Leopold de Nassau (2000)
    - (13) Príncep Joan Andreu de Nassau (2004)
- Príncep Carles (1927–1977)
  - (14) Príncep Robert (1968)
    - (15) Príncep Alexandre de Nassau (1997)
    - (16) Príncep Frederic de Nassau (2002)

Notes

El príncep Lluís, tercer fill del Gran Duc actual, va renunciar als seus drets i als dels seus descendents al tron de Luxemburg després d'un matrimoni morganàtic el 2006.
El príncep Joan, germà petit del Gran Duc actual, va renunciar als seus drets i als dels seus descendents al tron de Luxemburg pel mateix motiu el 26 de setembre de 1986.

Llei de successió

Història

La Constitució de Luxemburg especifica que la corona és hereditària dins de la casa de Nassau, segons el pacte de 1783 (el Pacte de la Família Nassau), el Tractat de Viena del 1815, i el Tractat de Londres de 1867.

Primogènia absoluta

La preferència dels homes sobre les dones en la successió al tron de Luxemburg es va abandonar en favor de la primonènia absoluta el 20 de juny de 2011, després d'un decret establert pel Gran Duc Enric.^[1] Des d'aleshores, qualsevol descendent dona de la família del Gran Duc, nascuda d'un matrimoni autoritzat, pot heretar el tron, en funció de l'ordre de naixement, tal com s'estableix a l'article 3 de la Constitució i del Pacte de la Família Nassai, sense tenir en compte el gènere, aplicable per primer cop en relació a la successió del mateix Enric.^[2]

Referències

↑ «New Ducal succession rights for Grand Duchy». Luxemburger Wort, 21-06-2011 [Consulta: 11 juliol 2011]. Arxivat 19 de desembre 2012 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-12-19. [Consulta: 8 desembre 2015].
↑ «Droits de Succession: Ordre successoral». Cour Grand-Ducale de Luxembourg. Maréchalat de la Cour, 20-06-2011. [Consulta: 16 agost 2013].

Enllaços externs

«Droits de succession» (en francès). Cour Grand-Ducale de Luxembourg.

[1] «New Ducal succession rights for Grand Duchy». Luxemburger Wort, 21-06-2011 [Consulta: 11 juliol 2011]. Arxivat 19 de desembre 2012 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-12-19. [Consulta: 8 desembre 2015].

[droits-2] «Droits de Succession: Ordre successoral». Cour Grand-Ducale de Luxembourg. Maréchalat de la Cour, 20-06-2011. [Consulta: 16 agost 2013].

[1]

[2]