Vés al contingut

La Gralla i la Dalla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióLa Gralla i la Dalla
lang=ca
Fotografia artística dels cossos nus de La Gralla i la Dalla Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscol·lectiu artístic Modifica el valor a Wikidata
Història
Lloc de constitucióLleida Modifica el valor a Wikidata
Portada de Caosi/s, recull de poesia. Andreu Guiu fou l'autor del dibuix.

La Gralla i la Dalla fou un grup poètic sorgit a Lleida (el Segrià) l'any 1974, fundat pels llavors estudiants Josep Borrell i Figuera i Francesc Pané.[1]

El grup s'havia format el curs 1973-1974 amb estudiants de Filologia i Geografia i Història, facultats ubicades a l'antic edifici del Convent del Roser (Lleida) al carrer Cavallers.[2]

En una primera etapa, l'any 1975 el grup va publicar Caosi/s, recull de poesia posterior a una exposició poèticovisual, muntatge que va tenir una repercussió notable en els ambients més progressistes de la ciutat de Lleida . Més tard el grup es disgregà i només hi quedaren els poetes en llengua catalana.[3]

Les seves figures més representatives foren els ja esmentats Borrell i Pané, Eduard Falcó, Enric Pociello, Toni Castellseguer, Pep Segon, Alfons Ros, Esteve Mestre, Ignasi Aldomà, Jordi Pérez, Jordi Gener i Josep M.Gené, entre d'altres. Va editar els assajos sobre creació literària Objectes-24 (1976), Mass... suave (1976), Lloança del magall (1977) i el recull poètic Glop de llop (1978). Publicà entre els anys 1979 i 1985 la revista literària L'Estrof, que obrí nous camins en el panorama cultural de Lleida de la Transició, alhora que serví de plataforma per donar a conèixer prometedores figures literàries de les comarques ponentines.[1]

A partir dels anys 75 a la residència dels Franciscans a Lleida, publicant llibres, publicant poesia al Diari de Lleida, impulsant la figura del Marius Torres, amb el canvi del nom de l'institut pel nom del poeta, i tantes coses. El grup es dissolgué formalment l'any 1985 arran de la desaparició del poeta mollerussenc Toni Castellseguer, un dels membres més compromesos.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Mir, Conxita. [Política, economia, cultura i societat segle XX Diccionari biogràfic de les terres de Lleida]. Lleida: Alfazeta, Abril 2010, p. 639. ISBN 9788493771553. 
  2. Borrell, Josep «El fet literari en l'occident català. La tradició lírica». Serra d'Or [Barcelona], núm. 370, 10-1990, pàg. 30.
  3. Sanvincén i Torné, Paquita. Aproximació a una de les iniciatives culturals de Lleida en els anys de la transició: el cas de "La gralla i la dalla", 1996.