Lechatelierita
 Lechatelierita | |
|---|---|
 Lechatelierita creada per l'acció d'una línia elèctrica d'alta tensió sobre la roca | |
| Fórmula química | SiO₂ |
| Epònim | Henry Louis Le Châtelier  |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DA.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DA.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.01c |
| Heys | 7.8.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | sòlid amorf |
| Duresa | 6,5 |
| Densitat | 2,115 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | qüestionable (Q) |
| Símbol | Lch |
| Referències | [1] |
La lechatelierita és un mineral de la classe dels òxids. També es coneix com a leszaterjeryt o libianita.
Característiques
[modifica]La lechatelierita és un òxid de fórmula química SiO₂. És un mineral de sílice amorf fos de manera natural. S'origina quan un llamp cau sobre sorra o altres sediments i roques molt riques en SiO₂. També es forma per l'impacte dels meteorits, com a resultat de la fusió de la sorra. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5. El seu estat com a espècie vàlida és qüestionable per l'Associació Mineralògica Internacional. La fulgurita és una varietat que es caracteritza per tenir la forma de tubs, sovint irregulars i ramificats.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lechatelierita pertany a «04.DA: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations petits: família del sílice» juntament amb els següents minerals: quars, òpal, tridimita, cristobalita, moganita, melanoflogita, coesita, stishovita, keatita i seifertita.
Referències
[modifica]
- ↑ «Lechatelierite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 març 2016].
- ↑ «Fulgurite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 març 2016].
