Les Useres

Les Useres

les Useres (ca)
Vista general de les Useres
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
40° 11′ 06″ N, 0° 07′ 53″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	l'Alcalatén
Capital	les Useres
Població humana
Població	985 (2023) (12,21 hab./km²)
Gentilici	userana, userà
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat L'Alcalatén-Alto Mijares
Superfície	80,7 km²
Altitud	401 m
Limita amb	Atzeneta del Maestrat Llucena la Serra d'en Galceran la Vall d'Alba Figueroles Costur Culla Vilafamés
Partit judicial	Castelló de la Plana
Dades històriques
Festa patronal	Sant Salvador i Crist de l'Agonia Primera setmana d'agost
Organització política
• Alcalde	Jaime Manuel Martínez Andrés
Identificador descriptiu
Codi postal	12118 y 12131
Codi INE	12122
Codi ARGOS de municipis	12122
Lloc web	lesuseres.es…

Les Useres és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló. El municipi limita amb els municipis següents: Atzeneta del Maestrat, Costur, Culla, Figueroles, Llucena, la Serra d'en Galceran, Vall d'Alba i Vilafamés.

Atzeneta del Maestrat	Culla Atzeneta del Maestrat	La Serra d'en Galceran
Llucena		La Vall d'Alba Vilafamés
Figueroles	Vilafamés Costur	Vilafamés

Geografia

Situat entre barrancs i muntanyes de la serra de la Creu, les Useres, amb la població dispersa per les masies (els masos en les Useres), inclou els llogarets de les Crevades, Mas Blanch, Pou d'En Calvo i Picando.

El terreny més baix del terme municipal es troba al Formany i els Molineres, a 200 metres, al costat de la rambla de la Vídua; i el més alt al Castellet, a quasi 779 msnm.

Incendi de l'estiu del 2007

El 28 d'agost de 2007, unes obres il·legals sobre una torre elèctrica causaren un greu incendi que, a causa del fort vent de ponent i les conseqüents altes temperatures, s'estengué ràpidament per tot el terme i afectà també els termes d'Atzeneta, Costur, Llucena, Figueroles i l'Alcora. Tres dies de foc van deixar un total de 5.500 hectàrees carbonitzades a la comarca de l'Alcalatén.

Història

El municipi formava part de la Tinença de l'Alcalatén i del senyoriu de les Useres, i va pertànyer successivament als Urrea —en aquella època era conegut com a Masies d'Urrea— i als comtes d'Aranda.

Les Useres té un origen iber, com així ho proven els diversos útils i ceràmica trobats en la vila vella. El domini musulmà va deixar una empremta profunda en estes terres amb l'inici de l'extracció del mineral de ferro a les Ferreries i la implantació del sistema de rec. Va ser Ximeno II d'Urrea qui les va conquistar per a la cristiandat, i Jaume I li concedí el senyoriu de l'Alcalatén el 1233. Al llarg de la seua història, el domini de les Useres ha passat per diverses mans: sota la jurisdicció del bisbat de Tortosa, dels comtes d'Aranda o de la corona. És curiosa la influència italiana en el municipi que, gràcies als comerciants de la llana, es va plasmar al llarg dels segles xvi i xvii en l'advocació dels patrons, sant Felip Neri, ermites de Santa Waldesca i Verge del Loreto i fins i tot alguns cognoms. En 1839, en les guerres carlistes, el general O'Donell va guanyar la decisiva Batalla de les Useres sobre el comandant carlí Ramon Cabrera, el tigre del Maestrat, que li va valdre el títol de comte de Llucena.

Economia

Les Useres

L'activitat econòmica del municipi està basada en l'agricultura, la qual se centra en el cultiu de la vinya i la producció de vi en el celler vinícola de les Useres, així com el cultiu d'ametlers, oliveres, garroferes i cereals, sobretot blat i ordi. La ramaderia és la força econòmica amb més auge en l'actualitat, especialment en granges d'aviram i porcs.

El parlar de les Useres

Té com a característica remarcable la desinència en -a de la primera persona del present d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació: jo canta, jo puja...

Política i Govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Popular (PP), 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 d'Avancem pel Poble-Compromís municipal (Avancem).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - les Useres
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		Jaime Manuel Martínez Andrés	436	58,52%	4 (-1)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Rafael Porcar Valls	179	24,03%	2 ()
	Avancem pel Poble		Cristina Flors Barberà	130	17,45%	1 (+1)
	Vots en blanc			0	0,00%
Total vots vàlids i regidors				745	100 %	7
	Vots nuls			5	0,67%
Participació (vots vàlids més nuls)				750	91,58%**
Abstenció				69*	8,42%**
Total cens electoral				819*	100 %**
Alcalde: Jaime Manuel Martínez Andrés (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots)
Fonts: JEC, JEZ Castelló, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia

Des de 2011, l'alcalde de les Useres és Jaime Manuel Martínez Andrés, del Partit Popular (PP).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Manuel Gozalbo Ribes	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	José Luis Nebot Martí	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	José Luis Nebot Martí	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	José Luis Nebot Martí	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	José Luis Nebot Martí	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Humilde García Pruñonosa	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Dèlia Valero Ferri	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Dèlia Valero Ferri	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Jaime Manuel Martínez Andrés	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Jaime Manuel Martínez Andrés	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Jaime Manuel Martínez Andrés	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	Jaime Manuel Martínez Andrés	PP	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Demografia

A data de 2022, Les Useres tenia 949 habitants (INE).

Monuments

Portada de l'església de la Transfiguració

• Ermita de Sant Antoni. Data de 1622. De construcció popular, és una de les més benvolgudes del poble. S'hi guarda la imatge del Crist.
• Ermita de Santa Waldesca. És un edifici petit, amb pintures de passatges de la santa.
• Ermita Verge de Loreto.
• Ermita del Crist. La influència italiana sobre el poble es pot constatar, sobretot a nivell religiós. L'ermita del Crist, la va construir un tal Pablo Fabro. I possiblement de la mateixa època és també la de Santa Waldesca i l'antiga de Loreto, que amb Sant Felip de Neri, tots ells italians, són patrons del poble.
• Església de la Transfiguració del Senyor. S'alça sobre les restes del castell que hi havia i que ha desaparegut completament, igual que les muralles. És un temple renaixentiste de principis del segle xvii, amb pervivència d'elements gòtics en les voltes.

Llocs d'interés

• Font de Més Amunt. Molt pròxima al poble, i amb un ampli cabal que abastix d'aigua la població, rega les hortes i va servir en el passat de força motriu per als molins fariners com el molí de la Vila o molí de Mariano. És també un lloc d'esbarjo amb torradors, taules i seients i engrunsadores. Es pot accedir des d'un passeig directe des del nucli urbà, amb vistes del poble.

Paratge de la font de La Presola, Les Useres

Altres fonts són la font de la Ponsa, de les Murtes, font de la Presola i font de la Cova, que configuren un recorregut per realitzar activitats a l'aire lliure, aprofitant una gran xarxa de camins i senderes que conté el municipi, i que connecten amb les masies disseminades, entre les quals destaquen els nuclis dels Hostals, Pou En Calvo, Mas Blanch o Crevades.

Festes i celebracions

Els pelegrins de les Useres

Article principal: «Els Pelegrins de les Useres».

L'últim divendres d'abril de cada any el poble de les Useres rememora una antiga tradició que ens trasllada de ple a l'edat mitjana. Tretze hòmens —el guia i dotze pelegrins—, acompanyats pel capellà, tres cantors, el representant de l'Ajuntament, els clavaris i dènou muntures —les càrregues—, acomplixen la vella prometença d'anar fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Són els pelegrins de les Useres. Els pelegrins pregaven per aigua, collita i contra la pesta. Tot i que l'Església es va apropiar d'est antic ritu, la celebració és de procedència pagana. Alguns veïns de les Useres creuen que es tractava d'una cerimònia de celebració de l'edat adulta, on dotze jóvens s'acomiadaven dels progenitors i acompanyaven el pare —com encara se li diu al guia— cap al Penyagolosa.

Part del camí dels pelegrins, declarat Monument Natural per la Generalitat, va ser víctima de les flames al seu pas pel terme de les Useres.

Altres festes

• Festes patronals. Se celebren en la primera setmana d'agost, en honor de sant Salvador i al Crist de l'Agonia, amb bous, actes culturals, etc.
• Processó al Piló de la Creu. Se celebra el cap de setmana següent al de la peregrinació a Sant Joan, amb una estructura semblant a la dels pelegrins, però amb la participació només de dones i xiquets. És tradicional el repartiment de la fogasseta i les orelletes de mel, i el berenar a la font de la Presola.
• Sant Antoni. El 17 de gener, amb la típica matxà, l'arrastrà dels panderos, encesa de fogueres i repartiment de rotllos. Té a les Useres la seua continuació el cap de setmana següent en les masies dels Crevades, amb la celebració de Sant Antoni dels Hostals i les seues típiques carreres de cavalls.

Fonts externes

• MONFERRER I MONFORT, ÀLVAR; Cant dels Pelegrins de les Useres, vol. 10. Fonoteca de Materials de l'Institut Valencià de la Música (Generalitat Valenciana).

Enllaços externs

• Lloc web de l'Ajuntament.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
• Naturatge, imatges de l'incendi del 2007.