Vés al contingut

Les trapelleries d'en Quico i en Flupi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesLes trapelleries d'en Quico i en Flupi

Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipussèrie de còmics Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorHergé Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici1930 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
EdicióQuick et Flupke (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

GCD128592 i 128590 Modifica el valor a Wikidata

Les trapelleries d'en Quico i en Flupi (en francès Quick et Flupke) són una sèrie de còmics francobelgas creada per Hergé, començada a publicar a la revista belga Le Petit Vingtième a partir de l'any 1930,[1] i que també existeixen traduïdes en català. La sèrie original compta amb 12 àlbums.

Els herois són dos nens del carrer brussel·lesos, anomenats en francès Quick et Flupke (diminutius de Patrick i Philippe en brabançó), que provoquen tota mena d'estralls, sovint sense voler, el que els crea nombrosos problemes amb els seus pares i la policia, especialment amb l'agent 15. Els agrada fabricar tota mena d'artefactes tan inútils com perillosos, com ara avions amb rodes o planejadors.

Relació amb Tintín

[modifica]
  • L'agent 15 s'assembla força als Dupond i Dupont de la sèrie Les aventures de Tintín.
  • En Quico i en Flupi són presents enmig de la gentada que es troba a l'estació al principi de l'àlbum Tintín al Congo.[2]
  • Tornen a aparèixer, corrent davant dels Dupondt, entre la gentada que ve a dir adéu a l'Aurora en l'àlbum L'estel misteriós.[3]
  • També se'ls troba darrere els àlbums de Tintín, on es presenten els títols de les aventures de la sèrie, amb un tirador preparats per a fer petar la botella de whisky del capità Haddock.

Sèrie de televisió

[modifica]

Les trapelleries d'en Quico i en Flupi han estat adaptades per la televisió el 1981 en una sèrie de dibuixos animats d'episodis molt curts dirigida per Johan De Moor.

Referències

[modifica]
  1. Quick & Flupke Éditions en Noir et Blanc, Volume 1, Casterman 2002, note des éditeurs, p.5
  2. Hergé, Tintin al Congo, Joventut, p. 1
  3. Hergé, L'estel misteriós, Joventut, p. 20