Lesná
Tipus | municipi de la República Txeca | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
País | Txèquia | |||
Regió | Regió de Moràvia Meridional | |||
Districtes | districte de Znojmo | |||
Districte administratiu | Znojmo | |||
Població humana | ||||
Població | 250 (2024) (72,82 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 3,43333 km² | |||
Altitud | 463 m | |||
Limita amb | ||||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 671 02 | |||
Lloc web | obec-lesna.eu |
Lesná (en alemany Liliendorf) és una localitat del districte de Znojmo a la regió de Moravia Meridional, República Txeca, amb una població estimada a principis de l'any 2018 de 263 habitants. Està situada al sud-oest de la regió, prop de la ribera del riu Dyje —un afluent del riu Morava que, al seu torn, ho és del Danubi—, a poca distància de la frontera amb Àustria i de la regió de Vysočina, no molt lluny al sud-oest de la ciutat de Brno.[1]
Història
[modifica]El poble va ser fundat el 5 de juliol de 1794. El nom de Liliendorf ve del fundador, Ritter von Lilienborn. El 1799, es va construir el cementiri a l'extrem oriental del poble i consagrat un any després (1800) pel sacerdot Engelbert Mather d'Oberfröschau (Horní Břečkov). En els anys que van transcórrer entre la construcció del cementiri i l'inici de la capella, el lloc va ser saquejat el 1805 i el 1809 per les tropes franceses. El 1815, el cementiri va ser ampliat i emmurallat. El 16 d'agost de 1850, va ser triat amb els alcaldes, el primer consell municipal. El 1862 es va posar en funcionament el molí de vent a l'extrem oriental del poble. Va ser construït sota la direcció del mestre d'obres Franz Czerny de Liliendorf, que va transmetre el seu coneixement en haver treballat en el molí de vent de Retz a la Baixa Àustria.[2]
Després de l'enfonsament d'Àustria-Hongria, Moravia va passar a formar part de la recent fundada Txecoslovàquia.el Reich alemany va obligar el govern txec a cedir les àrees perifèriques de parla alemanya. Així, Liliendorf va passar a formar part, l'1 d'octubre de 1938, del Reichsgau alemany de Niederdonau. Després del final de la Segona Guerra Mundial, Liliendorf va tornar a Txecoslovàquia.[3]
Demografia
[modifica]Cens | Població total | Ètnia dels habitants | ||
---|---|---|---|---|
any | alemany | txecs | altri | |
1880 | 422 | 385 | 37 | - |
1890 | 387 | 387 | - | - |
1900 | 375 | 370 | 2 | 3 |
1910 | 373 | 370 | 3 | - |
1921 | 313 | 228 | 57 | 28 |
1930 | 360 | 225 | 85 | 20 |
Llocs d'interès
[modifica]- Capella de Sta.Teresa (1867/68) amb retaule de Josef Doré
- Molí de vent (1862), tancat el 1907, referent del poble
- Museu de la motocicleta
Escut i segells
[modifica]Només es coneix l'impremta d'un segell pictòric del segle xix, tot i que és cert que els anys anteriors va haver-hi un segell de poble. L'escut d'armes actual mostra les pales d'un molí de vent.
Galeria
[modifica]-
El molí de vent de Liliendorf (Lesná)
-
Cementiri de Liliendorf (Lesná)
-
Museu de la Motocicleta
Referències
[modifica]- ↑ Citypopulation.de Estadísticas del distrito de Znojmo. Consultado el 30 de julio de 2018.
- ↑ Walfried Blaschka, Gerald Frodl: Der Kreis Znaim von A bis Z. 2009
- ↑ Brunnhilde Scheuringer: 30 Jahre danach. Die Eingliederung der volksdeutschen Flüchtlinge und Vertriebenen in Österreich, Verlag: Braumüller, 1983, ISBN 3-7003-0507-9
- ↑ Historický místopis Moravy a Slezska v letech 1848–1960, sv.9. 1984
Bibliografia
[modifica]- Felix Bornemann: Kunst und Kunsthandwerk in Südmähren. 1990, Liliendorf Seite 17
- Emilia Hrabovec: Vertreibung und Abschub. Deutsche in Mähren 1945 – 1947, Frankfurt am Main/ Bern/ New York/ Wien (=Wiener Osteuropastudien. Schriftenreihe des österreichischen Ost- und Südosteuropa Instituts) 1995 und 1996
- Felix Ermacora: Die sudetendeutschen Fragen, Rechtsgutachten, Verlag: Langen Müller, 1992, ISBN 3-7844-2412-0
- Bruno Kaukal: Die Wappen und Siegel der südmährischen Gemeinden. 1992, Liliendorf Seite 125
- Alfred Schickel, Gerald Frodl:Consell del paisatge de Moravia del Sud, Geislingen an der Steige 2001, ISBN 3-927498-27-0, pàg. 310 f . (Liliendorf).
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- ecrystal.cz Arxivat 2019-03-08 a Wayback Machine. (cz)
- Geschichte der Gemeinde Arxivat 2016-05-03 a Wayback Machine. (cz)
- Motorradmuseum (cz)
- Kulturdatenbank der Heimatvertriebenen (de)
- Ortsbeschreibung auf europas-mitte.de Arxivat 2021-11-30 a Wayback Machine. (de)