Vés al contingut

Mugílids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Llissa)
Infotaula d'ésser viuMugílids
Mugilidae Modifica el valor a Wikidata

llissa llobarrera Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreMugiliformes
FamíliaMugilidae Modifica el valor a Wikidata
Cuvier, 1829

Els mugílids (Mugilidae) són una família de peixos d'aletes radiades, coneguts comunament en català com llísseres, llisses o llissals.

Es troben a tot el món a les aigües costaneres temperades i tropicals, i algunes espècies en aigües dolces.[1] Els mulgílids han servit com a font important d'aliment a l'Europa mediterrània des de l'època romana. La família inclou unes 78 espècies en 20 gèneres.[2]

Els mullets es distingeixen per la presència de dues aletes dorsals separades, petites boques triangulars i l'absència d'un òrgan de línia lateral. S'alimenten de detrits, i la majoria de les espècies tenen estómacs inusualment musculosos i una faringe complexa per ajudar a la digestió.[1]

Morfologia

[modifica]
Llissa galta-roja
Exemplars de Neomyxus chaptalii.
Il·lustració d'un exemplar d'Agonostomus monticola (circa 1902).
Liza ramado
Oedalechilus labeo
Rhinomugil corsula
Sicamugil cascasia
Banc de mugílids a la Mediterrània.
Exemplars de llissa vera fotografiats a Santoña (Cantàbria, Espanya).
Liza macrolepis
Mugil cephalus fotografiat a Devon (Regne Unit)
Mugil sp. capturat al riu Guadalhorce (Província de Màlaga, Espanya).

Mugil soiuy
  • Cos afusat i robust, proveït de grans escates adherents i no té línia lateral.
  • Cap pla per la part superior i molt desenvolupat (per això hom els anomena cabeçuts o cap-grossos -encara que aquest nom sol aplicar-se a la llissa llobarrera-).
  • Morro curt i obtús deprimit dorsalment.
  • Boca petita i fesa transversalment, i presenta a la zona mitjana de la mandíbula inferior un tubercle que s'allotja a la mandíbula superior quan la boca es tanca.
  • Llavis carnosos.
  • Dents petites o bé no existeixen.
  • Els ulls solen ésser grans, estan relativament separats entre si i poden presentar una membrana adiposa.[3]
  • Tenen dues aletes dorsals, molt separades (la primera està formada per quatre radis espiniformes i la segona, per radis tous ramificats).
  • Les aletes pectorals es troben a la part mitjana superior del cos disposades horitzontalment.
  • La coloració dorsal és gris plumbosa i el ventre, platejat.

Alimentació

[modifica]

S'alimenten de petits invertebrats i d'algues filamentoses. És molt freqüent que absorbeixin el llim del fons per extreure'n petites partícules alimentàries, que són filtrades per les espines branquials i triturades per les dents faríngies. L'estómac, molt musculós, es troba seguit d'un intestí molt allargat.[4]

Costums

[modifica]

Són peixos de costums pelàgics i, per tant, molt bons nedadors. Penetren sovint en aigües salobroses i dolces (però no s'hi reprodueixen) i tenen una marcada preferència per zones de pol·lució domèstica i per ports.

N'hi ha espècies que, en moltes zones litorals continentals, poden ésser considerades com a sedentàries.

Importància econòmica

[modifica]

Les diferents espècies de mugílids són consumides per l'ésser humà, el qual en menja tant la carn com els ous.

Gèneres i espècies

[modifica]

Espècies que hom pot trobar als Països Catalans

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Johnson, G.D.; Gill, A.C. Paxton, J.R.. Encyclopedia of Fishes. San Diego: Academic Press, 1998, p. 192. ISBN 978-0-12-547665-2. 
  2. ↑ «Family Mugilidae - Mullets». Fishbase.
  3. ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 254.
  4. ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 46. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546
  5. ↑ Bennett, E. T., 1832. Observations on a collection of fishes from the Mauritius, presented by Mr. Telfair, with characters of new genera and species. Proceedings of the Zoological Society of London. 1830-31 (pt 1): 165-169.
  6. ↑ 6,0 6,1 Whitley, G. P., 1945. New sharks and fishes from Western Australia. Part 2. Aust. Zool. v. 11 (pt 1): 1-42, Pl. 1.
  7. ↑ Cuvier, G. & Valenciennes A., 1836. Histoire naturelle des poissons. Tome onzième. Livre treizième. De la famille des Mugiloïdes. Livre quatorzième. De la famille des Gobioïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 11. i-xx + 1-506 + 2 pp.
  8. ↑ 8,0 8,1 Gill T. N., 1863. Descriptive enumeration of a collection of fishes from the western coast of Central America, presented to the Smithsonian Institution by Captain John M. Dow. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 15. 162-174.
  9. ↑ Röse A. F., 1793. Petri Artedi Angermannia--Sueci synonymia nominum piscium fere omnium;... Ichthyologiae pars IV. Editio II. Grypeswaldiae. Petri Artedi Synonymia . i-ii + 1-140.
  10. ↑ Schultz L. P., 1946. A revision of the genera of mullets, fishes of the family Mugilidae, with descriptions of three new genera. Proceedings of the United States National Museum v. 96 (núm. 3204). 377-395.
  11. ↑ Poey F., 1858-1861. Memorias sobre la historia natural de la Isla de Cuba, acompañadas de sumarios Latinos y extractos en Francés. Vol. 2. L'Havana. Mem. Hist. Nat. Cuba v. 2. 1-96 (1858), 97-336 (1860), 337-442.
  12. ↑ Jordan D. S. & Swain J., 1884. A review of the American species of marine Mugilidae. Proceedings of the United States National Museum v. 7 (núm. 434). 261-275.
  13. ↑ Von Linné, Carl. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1. i-ii + 1-824., 1758. 
  14. ↑ Günther A., 1861. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the acanthopterygian fishes in the collection of the British Museum. 3. Gobiidae, Discoboli, Pediculati, Blenniidae, Labyrinthici, Mugilidae, Notacanthi. Londres. Cat. Fishes v. 3. i-xxv + 1-586 + i-x.
  15. ↑ Steindachner F., 1878. Ichthyologische Beiträge (VII). Sitzungsber. Akad. Wiss. Wien v. 78 (1. Abth.). 377-400.
  16. ↑ Fowler H. W., 1903. New and little known Muglidae and Sphyraenidae. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 55. 743-752.
  17. ↑ Ghasemzadeh, J., W. Ivantsoff & Aarn. 2004. Historical overview of mugilid systematics, with description of Paramugil (Teleostei: Mugiliformes: Mugilidae), new genus. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 8 (núm. 1): 9-22.
  18. ↑ Fowler H. W., 1939. A collection of fishes from Rangoon, Burma. Not. Nat. (Phila.) Núm. 17. 1-12.
  19. ↑ Smith J. L. B., 1948. A generic revision of the mugilid fishes of South Africa. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 11) v. 14 (núm. 120) (1947). 833-843.
  20. ↑ Bleeker, P., 1854. Nalezingen op de ichthyologische fauna van Bengalen en Hindostan. Verh. Batav. Genootsch. Kunst. Wet. v. 25: 1-164, Pls. 1-6.
  21. ↑ Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1836. Histoire naturelle des poissons. Tome onzième. Livre treizième. De la famille des Mugiloïdes. Livre quatorzième. De la famille des Gobioïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 11: i-xx + 1-506 + 2 pp., Pls. 307-343.
  22. ↑ Bleeker, P., 1858-1859. Conspectus specierum Mugilis Archipelagi indici analyticus. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indië v. 16: 275-280+ (?300).
  23. ↑ Oshima, M., 1922. A review of the fishes of the family Mugilidae found in the waters of Formosa. Ann. Carnegie Mus. v. 13 (núms. 3-4): 240-259, Pls. 11-13.
  24. ↑ Günther, A., 1861. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the acanthopterygian fishes in the collection of the British Museum. 3. Gobiidae, Discoboli, Pediculati, Blenniidae, Labyrinthici, Mugilidae, Notacanthi. Londres. Cat. Fishes v. 3: i-xxv + 1-586 + i-x.
  25. ↑ Forsskål, P., 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descriptiones animalium quae in itinere ad Maris Australis terras per annos 1772 1773 et 1774 suscepto, ...: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map.
  26. ↑ Bleeker, P., 1858-1859. Conspectus specierum Mugilis Archipelagi indici analyticus. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indië v. 16: 275-280+ [?300].
  27. ↑ BioLib (anglès)
  28. ↑ AQUATAB (anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Albaret, J.-J. i M. Legendre, 1985. Biologie et écologie des Mugilidae en lagune Ebrié (Côte d'Ivoire) intérêt potentiel pour l'aquaculture lagunaire. Rev. Hydrobiol. Trop. 18(4):281-303.
  • Blaber, S.J.M., 1976. The food and feeding ecology of Mugilidae in the St. Lucia lake systems. Biol. J. Linn. Soc. 8:267-277.
  • Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN 0-940228-23-8. 1990.
  • Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
  • Ezzat, A., 1964. Contribution à l'étude de la biologie des Mugilidae de la région de l'étang de Berre et Port de Bouc. Rec. Trav. Stn. Mar. Endoume 47(31):187-202.
  • Ferrari, I. i A.R. Chieregato, 1981. Feeding habits of juvenile stages of Sparus auratus L., Dicentrarchus labrax L. and Mugilidae in a brackish embayment of the Po River Delta. Aquaculture 25:243-257.
  • Ferraris, C.J. Jr., 2003. Family Mugilidae (Mullets). p. 655-656. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (editors) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, el Brasil.
  • Harrison, I.J. i H. Senou, 1997. Order Mugiliformes. Mugilidae. Mullets. p. 2069-2108. A: K.E. Carpenter i V.H. Niem (editors) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Volum 4. Bony fishes part 2 (Mugilidae to Carangidae). FAO, Roma.
  • Harrison, I.J. i H. Senou, 1999. Order Mugiliformes. Mugilidae. Mullets. p. 2069-2108. A: K.E. Carpenter i V.H. Niem (editors) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Volum 4. Bony fishes part 2 (Mugilidae to Carangidae). FAO, Roma.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 2000 4a edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall.
  • Nelson, J. S. 2006: Fishes of the world. Quarta edició. John Wiley & Sons, Inc. Hoboken, Nova Jersey, Estats Units. 601 p.
  • Papa, R., F.N. Marzano, V. Rossi i G. Gandolfi, 2003. Genetic diversity and adaptability of two species of Mugilidae (Teleostei: Perciformes) of the Po river delta coastal lagoons. Oceanologica Acta 26:121-128.
  • Rossi, A.R., M. Capula, D. Crosetti, D.E. Campton i L. Sola, 1998. Genetic divergence and phylogenetic inferences in five species of Mugilidae (Pisces: Perciformes). Marine Biology 131:213-218.
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158. 

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mugílids&oldid=34018934»