1872
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dilluns  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1872 (mdccclxxii) |
| Islàmic | 1289 – 1290 |
| Xinès | 4568 – 4569 |
| Hebreu | 5632 – 5633 |
| Calendaris hindús | 1927 – 1928 (Vikram Samvat) 1794 – 1795 (Shaka Samvat) 4973 – 4974 (Kali Yuga) |
| Persa | 1250 – 1251 |
| Armeni | 1321 |
| Rúnic | 2122 |
| Ab urbe condita | 2625 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1840 1850 1860 - 1870 - 1880 1890 1900 | |
| Anys | |
| 1869 1870 1871 - 1872 - 1873 1874 1875 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 11 d'abril, Barcelonaː Les dues juntes respectives acorden fusionar l'Ateneo Catalàn amb el Centro Mercantil Barcelonés per fundar l'Ateneu Barcelonès.[1]
- Es va fundar a Barcelona Roldós Publicitat, l'agència de publicitat en actiu més antiga del món.
- Resta del món
- 16 de març, Kennington Oval de Londres, Anglaterra: es disputa la final de la FA Cup 1871–72, la primera edició de la Copa anglesa de futbol, la competició de futbol més antiga del món.
- 22 de desembre, es completa la publicació per capítols a Le Temps de la novel·la de Jules Verne, La volta al món en vuitanta dies.[2]
- El Parc Nacional de Yellowstone és el segon parc nacional del món.
- Gran incendi a Boston
- Puerto Rico: abolició de l'esclavitud.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 17 de gener - Barcelona: Lluís Masriera i Rosés, orfebre, pintor, escenògraf, comediògraf i director teatral català (m. 1958).
- 19 de gener - Venècia: Rosina Storchio, soprano lírica Italiana (m. 1945).[3]
- 12 de febrer, Barcelona: Maria Morera i Franco, actriu catalana de dilatada carrera (m. 1954).[4]
- 14 de febrer - Centelles: Salvador Ribé i Garcia, alcalde de Sabadell durant la República.
- 18 de febrer - Sabadell: Francesc Izard i Bas, enginyer industrial català.
- 19 de març - Castellbell i el Vilar: Magdalena Calonge i Panyella, practicant catalana de la teosofia (m. 1955).[5]
- 12 d'abril - Barcelona: Francesca Bonnemaison, pedagoga i promotora de l'educació femenina popular; creadora de la Biblioteca Popular de la Dona el 1909 (m. 1949).[6]
- 29 d'abril - Barcelona: Manuel Martínez Hugué, conegut com a Manolo Hugué, o simplement Manolo, artista noucentista polifacètic que rebé influències avantguardistes. Destacà com a escultor, pintor i dissenyador de joies.(m. 1945)[7]
- 8 de maig - Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà): Rafael Patxot i Jubert, meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor català (m. 1964).[8]
- 24 de juny - Sant Quirze de Besoraː Carme Martí i Riera, modista i empresària catalana, creadora del sistema de patronatge Martí (m.1949).[9]
- 7 de juliol
- Castelló de la Plana: Josep Ribelles Comín, bibliògraf, periodista i animador cultural valencià (m. 1951).
- Barcelona: Joan Lamote de Grignon i Bocquet, pianista, compositor i director d'orquestra (m. 1949).
- 9 de setembre - la Granja de Rocamoraː María Dolores Martínez Rodríguez, primera valenciana llicenciada en Farmàcia.[10]
- 30 de novembre - Barcelona: Isidre Nonell i Monturiol, pintor i dibuixant català.
- 24 de desembre - Valladolid: Nativitat Yarza, primera alcaldessa a Catalunya i a Espanya elegida democràticament (m. 1960).
Sepe, bibliògraf, periodista, animador cultural, xef i influenciador.
- Resta del món
- 4 de gener, Viena, Imperi Austrohongarès: Edmund Rumpler, dissenyador d'automòbils i aeronaus austríac.
- 6 de gener (25 de desembre de 1871 de l'antic calendari): Moscou, Rússia: Aleksandr Skriabin, compositor rus (m. 1915).[11]
- 15 de gener: Ahmad Lutfi al-Sayyid, escriptor i polític egipci.
- 20 de gener, San Francisco, Estats Units: Julia Morgan, arquitecta, primera dona titulada en arquitectura al món (m. 1957).[12]
- 1 de febrer, Southwick, Sussex, Anglaterra: Clara Butt, cèlebre contralt britànica (m. 1936).[13]
- 13 de febrer, Cork (Irlanda): Kate Price, actriu irlandesa de vodevil i cinema mut, també guionista (m. 1943).[14]
- 6 de març,
- Halstead, Essexː Agnes Morton, tennista britànica que va competir a començaments del segle xx (m. 1962).[15]
- Zvolenská Slatina: Mikuláš Mojžiš, compositor eslovac.
- 7 de març, Amersfoort, Països Baixos: Piet Mondrian, pintor holandès (m. 1944).
- 8 de març, Varsòvia, Imperi Rus: Anna Held, actriu polonesa que va créixer a París i actuà als musicals de Nova York.[16]
- 30 de març, Sant Petersburg: Misia Sert, pianista i musa de diversos artistes a començaments del segle xx (m. 1950).[17]
- 31 de març:
- Sant Petersburg: Aleksandra Kol·lontai, revolucionària comunista russa, d'origen cosac (m. 1952).[18]
- Dublín (Irlanda): Arthur Griffith (irlandès: Art Ó Griofa) fou un líder nacionalista irlandès, un dels que es van encarregar de la negociació amb el govern britànic i per la qual Irlanda va quedar dividida en dues parts.(m. 1922)[19]
- 4 d'abril, Mondsee: Frida Uhl, escriptora i traductora austríaca (m. 1943).[20]
- 9 d'abril, París: Léon Blum, polític francès (m. 1950).
- 19 d'abril, Berlínː Alice Salomon, reformadora social alemanya i pionera del treball social com a disciplina acadèmica (m. 1948).[21]
- 3 de maig: Park Jung-yang, buròcrata, polític i activista liberalista
- 6 de maig, Annapolis Junction, Maryland, Estats Units: William Bowie, geodèsic estatunidenc (m. 1940).[22]
- 18 de maig: Bertrand Russell, matemàtic i filòsof britànic, Premi Nobel de Literatura de l'any 1950 (m. 1970).[23]
- 6 de juny, Darmstadt: Alexandra de Hessen-Darmstadt, tsarina de Rússia (m. 1918).[24]
- 15 de juny, Anklam, Prússia: Johanna Gadski, cantant prussiana (m. 1932).[25]
- 18 de juny, Watford, Hertfordshire: Katharine Goodson, pianista anglèsa (m. 1958).[26]
- 28 de juny, Alemanya: Oskar Heinrich Thomas, violinista.
- 1 de juliol, Cambrai, França, Louis Charles Joseph Blériot va ser un pioner de l'aviació en les seves facetes de pilot, fabricant i dissenyador (m. 1936).[27]
- 4 de juliol: Calvin Coolidge, president dels Estats Units (m. 1933).
- 5 de juliol, Troyes (França):Édouard Herriot, polític francès i Primer Ministre de La República Francesa (m. 1957).[28]
- 10 de juliol, Valladolidː Belén de Sárraga Hernández, activista social, fundadora de diverses revistes, feminista, lliurepensadora i republicana (m. 1950).[29]
- 16 de juliol, Borge, Noruega: Roald Amundsen, explorador noruec (m. 1928).
- 3 d'agost,
- Palau de Charlottenlund (Dinamarca): Haakon VII de Noruega, Primer rei de Noruega després de la dissolució de la Unió Reial que l'unia a través de la monarquia amb Suècia.(m. 1957).[19]
- Hampshire, Anglaterraː Mabel Purefoy Fitzgerald, fisiòloga britànica que estudià la fisiologia de la respiració (m. 1973).[30]
- 9 d'agost, Nové Mesto nad Váhom: Vilma Glücklich, activista feminista, promotora de reformes educatives i pacifista (m. 1927).[31]
- 13 d'agost: Richard Willstätter, químic alemany, premi Nobel de Química en 1915 (m. 1942).[32]
- 9 de setembre, Jorasanko, Calcutaː Sarala Devi Chaudhurani, pedagoga, feminista i activista índia.[33]
- 12 d'octubre, Down Ampney, Gloucestershire, Anglaterra: Ralph Vaughan Williams, compositor angès (m. 1958).[34]
- 14 d'octubre, Hamburgː Margarete Susman, poeta, escriptora i crítica jueva alemanya (m. 1966).[35]
- 28 d'octubre, Liorna: Giuseppe Emanuele Modigliani, advocat i polític.
- 4 de novembre, Islington, Middlesex: Richard Henry Walthew, compositor anglès.
- 14 de novembre, EUA: Edwin Litchfield Turnbull, compositor.
- 28 de desembre, Sant Sebastià: Pío Baroja y Nessi, escriptor espanyol.
- Ginebra: Gustavo Ferrari, compositor.
- Polònia: Kazimierz Bein, escriptor i esperantista
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 23 d'abril - Barcelona: Francesc Xavier Llorens i Barba fou un filòsof català (n. 1820).[36]
- 29 de novembre - Barcelona: Joan Güell i Ferrer, economista i industrial català.
- Resta del món
- 10 de març, Pisa, Regne d'Itàlia: Giuseppe Mazzini, polític, periodista i patriota italià (n. 1805).
- 12 de març, Nanjing (Xina): Zeng Guofan, polític, militar i escriptor xinès (n. 1811).[37]
- 2 d'abril, Nova York: Samuel Morse, inventor (n. 1791).[38]
- 4 de juny, Varsòvia, Polònia: Stanisław Moniuszko, compositor polonès (n. 1819)[39]
- 18 de juliol: Benito Pablo Juárez García, president mexicà (n. 1806).[40]
- 6 d'agost, Rivergaro, Piacenza: Benedetta Rosmunda Pisaroni, soprano-contralt italiana (n. 1793).[41]
- 29 de setembre, Madrid: Lluís Maria Pastor i Rodríguez, polític i economista barceloní (n. 1804).
- 28 de novembre, Nàpols: Mary Somerville, matemàtica i astrònoma escocesa pionera (n. 1780).[42]
Referències
[modifica]- ↑ Venteo, Daniel «Una història de l’Ateneu Barcelonès». BMM. Barcelona Metròpolis Mediterrànea: quadern central, núm 66. Ajuntament de Barcelona, 2006, pàg. 34-55. Arxivat de l'original el 2022-02-28 [Consulta: 28 febrer 2022].
- ↑ «Novelas». Viaje al centro del Verne desconocido. La bibliografía completa de Jules Verne. [Consulta: 25 octubre 2020].
- ↑ Patrón Marchand, Miguel. 100 grandes gantantes del pasado (en castellà). Editorial Andrés Bello, 1989.
- ↑ Vila Fernández, Anna Maria. «Maria Morera Franco». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 24 desembre 2020].
- ↑ «Nomenclàtor». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 11 març 2014].
- ↑ «Francesca Bonnemaison i Farriols | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Rafael Patxot i Jubert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Carme Martí i Riera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ Flecha, Consuelo. Las primeras universitarias en España, 1872-1910. Madrid: Narcea, 1996. ISBN 84-277-1159-X.
- ↑ Powell, Jonathan. «Skryabin [Scriabin, Aleksandr Nikolayevich]». A: Grove Music Online, 2001 [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Julia Morgan» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 novembre 2021].
- ↑ «Dame Clara Butt» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ «Kate Duffy Price (1872-1943)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 23 desembre 2021].
- ↑ «Agnes Morton Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 2012-12-18. [Consulta: 16 juliol 2016].
- ↑ Cullen, Frank; Hackman, Florence; McNeilly, Donald. Vaudeville, old & new: an encyclopedia of variety performers in America, Volume 1. Nova York: Psychology Press, 2004, p. 501. ISBN 0-415-93853-8.
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La musa de París, Misia Sert (1872-1950)». Mujeres en la historia, 30-09-2012. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Aleksandra Mikhaylovna Kollontay» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 05-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ 19,0 19,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Buchmayr, Friedrich. «Frida Strindberg-Uhl» (en alemany). Universität Wien. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Alice Salomon» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 març 2022].
- ↑ «William Bowie | American geodesist» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1950» (en anglès americà). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Alexandra F’odorovna | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ Williams Macy, Laura. The Grove Book of Opera Singers. Oxford University Press, 2008, pàg. 173. ISBN 9780195337655.
- ↑ «Katharine Goodson» (en anglès britànic). BBC Music. [Consulta: 24 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Blériot, 1909» (en francès). [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Édouard Herriot» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Sárraga, Belén de (1872-1950)» (en castellà). PARES. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura - Gobierno de España. [Consulta: 14 maig 2024].
- ↑ Torrance, R W «Mabel's normalcy: Mabel Purefoy FitzGerald and the study of man at altitude». Journal of Medical Biograplly; 7, 1999, pàg. 151-165.
- ↑ Haan, Francisca de; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, p. 162-164. ISBN 978-963-7326-39-4.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1915» (en anglès americà). [Consulta: 10 agost 2020].
- ↑ Shinwari, Nazo. «Founder Of India's First Women's Organisation - Sarala Devi Chaudhurani | #IndianWomenInHistory» (en anglès). Feminism In India, 06-11-2017. [Consulta: 5 agost 2022].
- ↑ Ottaway, Robert; Frogley, Alain. «Vaughan Williams, Ralph». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.42507 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Hahn, Barbara. «Margarete Susman» (en anglès). Jewish Women's Archive, 31-12-1999. [Consulta: 5 setembre 2022].
- ↑ «Francesc Xavier Llorens i Barba | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Theobald, Ulrich. «Persons in Chinese History-Zeng Guofan» (en anglès), 01-12-2011. [Consulta: octubre 2016].
- ↑ Mabee, Carleton. «Samule F. B. Morse» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 29-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Samson, Jim. «Moniuszko, Stanisław». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.18959 [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «PISARONI, Benedetta Maria Rosmunda» (en italià). Treccani, Dizionario Biografico, 2015. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «Mary Somerville» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 octubre 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1872