Luis Suárez Fernández
|
Per a altres significats, vegeu «Luis Suárez». |
.svg&lang=ca){kind=small}
_GC.svg){kind=small}
_pasador.svg){kind=small}
Luis Suárez Fernández (Gijón, Astúries, 25 de juny de 1924) és un historiador espanyol, originàriament medievalista, que ha estès els seus estudis també a la història moderna i contemporània. Pertany a la Reial Acadèmia de la Història.
D'orientació conservadora, està vinculat a la Fundación Francisco Franco (els fons de la qual és dels pocs historiadors que pot investigar, fet que li va permetre publicar l'any 1984 Francisco Franco y su tiempo).[2] És president de la Hermandad del Valle de los Caídos. Pertany a l'Opus Dei.[3][4]
Malgrat estar jubilat, és catedràtic emèrit d'Història Medieval del departamento de Historia Antigua, Medieval, Paleografía y Diplomática de la Universidad Autónoma de Madrid.
Biografia
[modifica]Estudià Filosofia i Lletres a les Universitats d'Oviedo i Valladolid, i es doctorà en Historia el 16 de juny de 1947 per la Universitat de Madrid. El 1955 obtingué la càtedra de Prehistoria e Historia Universal de las Edades Antigua y Media y de Historia General de la Cultura a Valladolid, arribant a ser Degà (1963) i Rector (1965), i com a tal fundà la primera càtedra universitària de Cinema. Fou Director General d'Universitats i Investigació (1972).
Durant la dictadura franquista, Luis Suárez fou procurador en Corts per ser rector d'universitat.[5]/> Al juny de 1972 va ser nomenat director general d'Universitats i Recerca pel ministre d'Educació José Luis Villar Palasí.[6] Fou mantingut en el càrrec pel nou ministre Julio Rodríguez Martínez, nomenat en juny de 1973 per Luis Carrero Blanco. Va participar a les seves ordres en la reforma del calendari universitari que va posposar el començament del curs de primer de carrera a gener de 1974,[7] deixant 100.000 estudiants sense classes durant tot un trimestre.[8]
Després de l'assassinat de Carrero Blanco al desembre de 1973, el nou president del Govern Carlos Arias Navarro va reemplaçar Julio Rodríguez per Cruz Martínez Esteruelas, que immediatament va revocar la reforma del calendari universitari[9] i cessà en el seu càrrec Luis Suárez.[10]
El 1975 passà a la càtedra d'Història Medieval de la recentment inaugurada Universidad Autónoma de Madrid, a la vegada que dirigia (entre 1975 i 1978) la Escuela Española en Roma de Arqueología e Historia del Consell Superior d'Investigacions Científiques.
Obres
[modifica]- Historia de España antigua y media. Ediciones Rialp, 1976. ISBN 9788432118821.[Enllaç no actiu]
- Fernando el Católico y Navarra. Ediciones Rialp, 1985. ISBN 9788432122934.[Enllaç no actiu]
- Franco. La Historia y sus documentos (20 volúmenes). Ediciones Urbión, 1986. ISBN 978-84-7523-281-2.
- Los Reyes Católicos: la conquista del trono. Ediciones Rialp, 1989. ISBN 9788432124761.[Enllaç no actiu]
- Los Reyes Católicos: el tiempo de la Guerra de Granada. Ediciones Rialp, 1989. ISBN 9788432125607.[Enllaç no actiu]
- Los Reyes Católicos: la expansión de la fe. Ediciones Rialp, 1990. ISBN 9788432125850 [Consulta: 11 juliol 2020].
- Los Reyes Católicos. El camino hacia Europa. Ediciones Rialp, 1990. ISBN 9788432125898.[Enllaç no actiu]
- Los Reyes Católicos: Fundamentos de la monarquía. Ediciones Rialp, 1989. ISBN 9788432125119.[Enllaç no actiu]
- Claves históricas en el reinado de Fernando e Isabel. Real Academia de la Historia, 1998. ISBN 9788489512184.
- Isabel I, reina: (1451-1504). 3ª. Editorial Ariel, 2002. ISBN 9788434466203.
- Principado de Asturias: un proceso de señorialización regional. Real Academia de la Historia, 2003. ISBN 9788495983329.
- Fernando el Católico. Editorial Ariel, 2004. ISBN 9788434467613.
- Luis Suárez Fernández. V centenario del nacimiento del Arzobispo Carranza. Real Academia de la Historia, 2004. ISBN 9788495983411.
- Luis Suárez Fernández. Isabel la Católica vista desde la Academia. Real Academia de la Historia, 2005. ISBN 9788495983657.
- Los judíos. 4ª. Editorial Ariel, 2005. ISBN 9788434467798.
- Franco. Barcelona: Ariel, 2005. ISBN 9788434467811.
- La Europa de las cinco naciones. Barcelona: Planeta, 2008. ISBN 978-84-344-3499-8.
- Lo que el mundo le debe a España. 3ª. Barcelona: Ariel, 2009. ISBN 978-84-344-8808-3.
Honors i condecoracions
[modifica]- Premio Nacional de Historia de España, 2001.
- Correspondiente de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
- Acadèmic Emèrit de la Real Academia de Portugal.
- Acadèmic de la Real Academia de la Historia.
- Membre de la Comisión Permanente de los Congresos de Historia de la Corona de Aragón.
- Vocal del Comité Español de Ciencias Históricas.
- Gran Creu del Mèrit Civil, Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica, Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi, Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc, Encomana de l'Orde de Enrique o Navigador de Portugal.
Referències
[modifica]- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ És coneguda la denuncia d'aquesta situació per Javier Tusell i altres historiadors: «El País Digital | 25 años después de Franco». Arxivat de l'original el 2001-03-02. [Consulta: 24 setembre 2013].«Protesta por las subvenciones a la Fundación Francisco Franco».
- ↑ «Un consejo del Fundador del Opus Dei». Arxivat de l'original el 2007-12-13. [Consulta: 23 setembre 2010].
- ↑ Una ventana abierta sobre lo que es el Opus Dei
- ↑ SuárezFernández, Luis «Una muy particular memoria histórica». ABC, 09-10-2006.
- ↑ «BOE 24 de junio de 1972», 24-06-1972. [Consulta: 21 maig 2013].
- ↑ Carrillo Linares, Alberto. Subversivos y malditos en la Universidad de Sevilla (1965-1977). Centro de Estudios Andaluces, 2008. ISBN 8461273524., p.377
- ↑ «Julio Rodríguez: "Impresiones de un ministro del almirante Carrero"». , 16-03-1974 [Consulta: 26 maig 2013].
- ↑ «Decreto 198/1974». Boletín Oficial del Estado, 26-01-1974. [Consulta: 26 maig 2013].
- ↑ «Toma de posesión del nuevo Director General de Universidades». , 22-01-1974 [Consulta: 26 maig 2013].
Enllaços externs
[modifica]- D. Luis SUÁREZ FERNÁNDEZ a l'Acadèmia de la Història Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- Recopilació de treballs de Luis Suárez Fernández a Dialnet
- Pàgina acadèmica a la UAM Arxivat 2008-05-06 a Wayback Machine.
- Jose Ignacio García Noriega Suárez Fernández y la España del Cid a La Nueva España 23 de gener de 2002: Arxivat 2020-12-03 a Wayback Machine.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Fidel Jorge López Aparicio |
 Rector 1965 - 1972 |
Succeït per: José Ramón del Sol Fernández |
| Precedit per: José Gella Iturriaga |
 Medalla 4 1993 - |
Succeït per: ' |
| Precedit per: Carmen Iglesias Cano Símbolos de España |
Premio Nacional de Historia de España 2001 |
Succeït per: Fernando Chueca Goitia Historia de la Arquitectura Española II |
- Persones vives
- Persones de Gijón
- Historiadors asturians
- Professors de la Universitat Autònoma de Madrid
- Membres de l'Opus Dei
- Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi
- Medievalistes espanyols
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de la Història
- Guanyadors del Premio Nacional de Historia de España
- Alumnes de la Universitat d'Oviedo
- Alumnes de la Universitat de Madrid
- Alumnes de la Universitat de Valladolid
- Doctors honoris causa