Luter (pel·lícula)
Luther | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Eric Till i Hans Kyser |
Protagonistes | Joseph Fiennes Alfred Molina Jonathan Firth Claire Cox Peter Ustinov Bruno Ganz Uwe Ochsenknecht Mathieu Carrière Benjamin Sadler Jochen Horst Maria Simon Lars Rudolph Marco Hofschneider Jeff Caster Anatole Taubman Robert Russell Jens Winter James Babson Herb Andress Timothy Peach Martin Faltýn Ivo Novák Christopher Buchholz Torben Liebrecht Florian Panzner Felix Klare Anian Zollner Joost Siedhoff Thomas Dehler |
Música | Richard Harvey |
Fotografia | Robert Fraisse |
Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
Distribuïdor | Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Alemanya, Regne Unit i Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 30 octubre 2003 |
Durada | 118 min |
Idioma original | anglès |
Rodatge | Txèquia |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | pel·lícula de ficció i cinema biogràfic |
Tema | Martí Luter |
Lloc de la narració | Alemanya |
Època d'ambientació | Reforma Protestant |
Representa l'entitat | Martí Luter |
Luter (original: Luther) és una pel·lícula alemanya de l'any 2003, dirigida per Eric Till. Ha estat doblada al català.[1]
És una superproducció del gènere cinema històric, rodada en diverses localitzacions d'Alemanya, Itàlia i la República Txeca.
Argument
[modifica]Martí Luter comença sent un jove ple d'il·lusions, de família humil i estudiant de teologia en un monestir d'agustins. Durant un viatge a Roma, perd la seva confiança en l'església davant de la corrupció que impera en els cercles papals. Impulsat per la seva fe i per una detinguda lectura de la Bíblia, comença a qüestionar-se les pràctiques religioses establertes. La tensió s'accelera quan Luter redacta i exposa a la porta de l'església de Wittenberg les 95 tesis sobre les indulgències, per les que nega al Papa qualsevol dret a perdonar pecats.
Requerit per les autoritats per retractar-se, es nega a fer-ho llevat que puguin provar amb proves de la Bíblia que el que ha escrit no és correcte. El cisma ha començat. Luter compareix davant de l'Emperador Carles V en la Dieta de Worms; és condemnat com a heretge, excomunicat i subjecte a càstig tant per l'Emperador com pel Papa. La protecció d'un grup de prínceps alemanys, entre els quals hi ha Frederic III de Saxònia, l'ajuda a escapar d'aquesta amenaça de mort i el permet dedicar-se a la traducció de la Bíblia del llatí a l'alemany perquè tothom tingui accés a la paraula de Déu.
Mentrestant, la postura desafiadora de Luter ha impulsat el malestar popular. Els camperols, liderats per Andreas Karlstadt, un dels companys d'universitat de Luter, comencen a destruir relíquies i esglésies. Terroritzat per la repercussió que les seves paraules han tingut entre els seus seguidors, Luter incita els nobles a reprimir els camperols. La seva vida prossegueix, i es casa amb Catalina de Bora (una monja exclaustrada). La pel·lícula acaba plantejant l'avenç de la Reforma Protestant entre els prínceps alemanys, en pugna amb les forces catòliques liderades per l'Emperador.[2]
Repartiment
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ esadir.cat. Luter. esadir.cat.
- ↑ Holden, Stephen «FILM REVIEW; Martin Luther's Passion, Still Resonating Today» (en anglès). The New York Times.
- Pel·lícules d'Alemanya del 2003
- Pel·lícules dels Estats Units del 2003
- Pel·lícules de drama biogràfic
- Pel·lícules històriques d'Alemanya
- Pel·lícules històriques dels Estats Units
- Pel·lícules del 2003 doblades al català
- Pel·lícules ambientades en el segle XVI
- Pel·lícules dramàtiques del 2003
- Pel·lícules ambientades a Itàlia