Vés al contingut

Madeleine Carroll

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMadeleine Carroll

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Edith Madeleine Carroll Modifica el valor a Wikidata
26 febrer 1906 Modifica el valor a Wikidata
West Bromwich (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 octubre 1987 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Marbella (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pàncrees Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Nou de Calonge Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Birmingham Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1928 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeAndrew Heiskell (1950–1965)
Henri Lavorel (1946–1949)
Sterling Hayden (1942–1946)
Philip Reginald Astley (1931–1940), divorci Modifica el valor a Wikidata
PareJohn Carroll Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0140914 Allocine: 5585 Rottentomatoes: celebrity/madeleine_carroll Allmovie: p11324 TCM: 29734 TV.com: people/madeleine-carroll IBDB: 34694 TMDB.org: 3610
Discogs: 1306069 Find a Grave: 6944343 Modifica el valor a Wikidata

Madeleine Carroll (West Bromwich, 26 de febrer de 1906 - Marbella, 2 d'octubre de 1987) va ser una actriu britànica, molt popular en les dècades de 1930 i 1940.[1][2]

El seu veritable nom era Edith Madeleine Carroll,[3] i va néixer a West Bromwich, Anglaterra. Va cursar estudis i es va graduar a la Universitat de Birmingham. impartí classes com a professora de francès, però aviat es va orientar cap al teatre i el cinema.[2]

Carrera

[modifica]

Va ser reconeguda com una de les més belles actrius cinematogràfiques. El seu debut al cinema britànic va arribar amb el film The Guns of Loos el 1928. Ràpidament va ascendir a la fama a Anglaterra treballant en films populars en els primers trenta com ara Young Woodley, Atlantic, The School for Scandal i I Was A Spy.

El seu treball va cridar l'atenció d'Alfred Hitchcock, i el 1935 va interpretar a una de les primeres dones prototip del director, rossa i intel·ligent, al film Els trenta-nou graons, basat en la novel·la d'espionatge de John Buchan. La pel·lícula va ser un gran èxit i, gràcies a ella, Carroll va passar a ser una actriu molt sol·licitada. El director volia que a l'any següent Carroll tornés a treballar amb Robert Donat al film Secret Agent, un títol d'espies basat en una obra de William Somerset Maugham. No obstant això, els problemes de salut de Donat li van impedir interpretar el paper, per la qual cosa Hitchcock va aparellar Carroll amb John Gielgud.

Carroll va ser la primera estrella britànica en rebre un contracte d'importància als Estats Units, acceptant un lucratiu acord amb Paramount Pictures. Va treballar al costat de Gary Cooper al film d'aventures The General died at Dawn, i amb Ronald Colman en l'èxit de taquilla de 1937 The Prisoner of Zenda. També va rodar un gran musical, On the Avenue (1937), amb Dick Powell, però altres dels seus films, entre els quals One Night in Lisbon (1941) i My Favorite Blonde (1942), amb Bob Hope, van ser de menor prestigi. La seva última pel·lícula, sota direcció d'Otto Preminger, va ser The Fan (1948), adaptació de l'obra d'Oscar Wilde El ventall de Lady Windermere.

Per la seva contribució a la indústria cinematogràfica, Madeleine Carroll té una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood, al 6707 de Hollywood Boulevard. Com a commemoració del centenari del seu naixement, es va descobrir un monument i una placa a la seva localitat natal, West Bromwich.

Vida personal

[modifica]

Després de morir la seva única germana, Marguerite, durant el Blitz, la seva prioritat va passar a ser el treball com a infermera de la Creu Roja durant la Segona Guerra Mundial. Va servir en el 61è Hospital de Campanya a Bari, Itàlia, el 1944, centre on es tractava a molts aviadors de bases properes a Foggia. Durant la Guerra va cedir el seu Castell als afores de París per acollir més de 150 orfes. També va disposar que grups de joves a Califòrnia teixissin roba per a ells. En un butlletí filmat per RKO-Pathe News, Carroll apareixia al castell amb els nens i amb el personal portant les robes i agraint la col·laboració rebuda. Pel seu valor durant la guerra, Carroll va rebre la Legió d'Honor francesa.

El 1943 va ser naturalitzada nord-americana.

Visità la Costa Brava el 1934 i visqué a l'Hotel Trias de Palamós; l'any següent adquirí una finca a Calonge (Baix Empordà), on construí la casa anomenada Castell Madeleine. Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola, però, i la Segona Guerra Mundial després, no hi visqué i el 1949 traslladà la seva residència a Marbella. La casa de Calonge fou enderrocada més tard, llevat d'una torre al voltant de la qual es construí una urbanització anomenada també Castell Madeleine).

Visqué a París i en divorciar-se, el 1965, es traslladà de nou a Espanya, compartint una finca amb sa mare i una germana. Madeleine Carroll va morir el 2 d'octubre de 1987 a causa d'un càncer de pàncrees a Marbella, Espanya, als 81 anys. Inicialment va ser enterrada a Fuengirola, però el 1998 les seves restes es van traslladar al cementiri de Calonge.[4]

Filmografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Mata, Jordi «Madeleine Carroll». Sàpiens [Barcelona], núm. 124, 12-2012, p.. ISSN: 1695-2014.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Madeleine Carroll». Aloha Criticón. Arxivat de l'original el 2020-11-27. [Consulta: desembre 2020].
  3. ↑ General Register Office index Volume 6b page 638
  4. ↑ Madeleine Carroll (1906 - 1987) - Find A Grave Memorial

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Madeleine Carroll
  • Madeleine Carroll  a l'Screenonline del British Film Institute (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Madeleine_Carroll&oldid=34058774»