Vés al contingut

Manuel Giner Miralles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel Giner Miralles
Biografia
Naixement27 desembre 1926 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort9 maig 2019 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts Valencianes
7 juny 1983 – 25 juny 1994
Diputat al Congrés dels Diputats
15 novembre 1982 – 26 maig 1983 – Ignacio Gil Lázaro →

Circumscripció electoral: València

Diputat al Congrés dels Diputats
10 novembre 1982 – 26 maig 1983 – Ignacio Gil Lázaro →
Circumscripció electoral: València
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, metge Modifica el valor a Wikidata
PartitAlianza Popular
Unió Valenciana Modifica el valor a Wikidata

Manuel Giner Miralles (València, 27 de desembre de 1926 - 9 de maig de 2019)[1] va ser un metge, empresari i polític valencià. Va ser un dels fundadors i líders d'Aliança Popular al País Valencià, ocupant diversos càrrecs polítics als anys 80 i 90 amb aquest partit i amb Unió Valenciana.[2]

Biografia

[modifica]

Nascut a la ciutat de València, es llicencià en medicina, especialitat en anàlisis químiques i hematologia.

Fou un dels fundadors d'Aliança Popular a la província de València i membre del Comitè Executiu Provincial del partit. A les eleccions generals espanyoles de 1982 fou elegit diputat per Coalició Popular per la província de València,[3] però dimití el 1983 per a presentar-se a les eleccions a les Corts Valencianes de 1983, en les quals fou escollit i president del Grup Parlamentari Popular.[4]

President del III congrés regional, en el IV es convertix en coordinador regional[5] i fou l'autor del programa autonòmic d'AP per a les eleccions de juny de 1987 i novament fou elegit diputat[6] a les eleccions a les Corts Valencianes de 1987, a l'estiu es va obrir la crisi[7] i encara que Gil Lázaro ho negat tot,[8] però el 31 d'octubre de 1987 fou expulsat d'AP després d'una disputa amb el president provincial de València,[9] Ignacio Gil Lázaro per les seues crítiques al partit i les insinuacions de passar-se a Unió Valenciana, qui va comptar amb el suport del president regional José Mª Escuín.

En 1987 es passà a Unió Valenciana,[10] epitjorant la crisi,[11] ja que deixa el Grup Popular però es passa amb l'escó al Grup d'UV.[12] Amb este partit fou candidat i va a ser elegit diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 1991.

El 1998 fou nomenat president de la Fundació Joan Pau II Família i Vida. El gener de 2009 fou un dels nombrosos antics diputats de les Corts Valencianes que reclamaren una pensió per la seua condició d'antics parlamentaris.[13] També va ser president del Consell d'Administració de la clínica "El Consuelo" situada al barri de Patraix de València i vicepresident de la branca d'hòmens d'Acció Catòlica.

Va morir a la ciutat de València el 9 de maig de 2019). Era l'oncle del regidor a l'Ajuntament de València de Ciutadans, Fernando Giner Grima.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Muere Giner Miralles, exlíder de la derecha valenciana» (en castellà). Levante-EMV, 10-05-2019.
  2. Breu Curriculo Manuel Giner en ABC 24.11.82
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  4. «FITXA DIPUTAT AUTONÒMIC I LEGISLATURA». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 18 juny 2012].
  5. No Presidència Regional, "Coordinaduría"
  6. «FITXA DIPUTAT per AP II LEGISLATURA». Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 18 juny 2012].
  7. ABC 01.09.87 Gil Lázaro dona la baixa a Miralles
  8. ABC 02.09.87 Gil Lázaro lo niega todo
  9. El País 31.08.87 GIL LAZARO EL VOL EXPULSAR
  10. Se'n va a UV
  11. El País 19.09.87 UV gana vots
  12. «FITXA DIPUTAT per UV II LEGISLATURA». Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 18 juny 2012].
  13. Los ex diputados piden la paga de las Corts Arxivat 2012-03-18 a Wayback Machine., Levante, 6 de gener de 2009]

Enllaços externs

[modifica]


Precedit per:
Alberto Despujol
President Regional del PPCV (AP)
AP

1983-1987
Succeït per:
José María Escuín Monfort