Vés al contingut

Maria Montserrat Planella Poletti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria Montserrat Planella Poletti
Biografia
Naixement1898 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort23 abril 1932 Modifica el valor a Wikidata (33/34 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora Modifica el valor a Wikidata
GènerePintura floral Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsRicard Martí Aguiló Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsBonaventura Planella i Conxello, besavi Modifica el valor a Wikidata

Montserrat Planella i Poletti (Barcelona, 1878 - 23 d'abril de 1932) va ser una pintora catalana de finals del segle xix i principis del xx, especialitzada en pintura de flors.

Biografia

[modifica]

Procedia d'una nissaga d'artistes del segle xix. Filla de Macari Planella i Roura i d'Àurea Poletti i Roura, es va formar als tallers dels pintors Francesc Amigó i Ricard Martí i Aguiló.[1] El seu pare era mestre d'obres i va publicar diferents escrits sobre art i arquitectura, entre els quals destaquen un estudi sobre el monestir de Santa Maria de Ripoll a La Il·lustració Catalana (1884), en el qual defensava la restauració del conjunt. Destaquen també el seu oncle, l'antiquari, pintor, restaurador i col·lecionista Alexandre Planella i Roura, que al seu torn heretava la tradició familiar de la botiga de materials artístics que havia obert l'escenògraf Nicolau Planella Travé al carrer ample de Barcelona (avi de Montserrat). Igualment, el seu besavi Bonaventura Planella i Conxello era un escenògraf de renom a la ciutat.[2]

L'any 1904 es va casar amb Eduard Padrós i Margenat, conegut comerciant de Barcelona, amb qui va tenir tres fills (Montserrat, Lluís i Eduard). Vivien al passeig de Sant Joan de Barcelona, al número 53, segons consta en alguns dels catàlegs d'exposicions en què va participar.[3]

L'any 1921 va enviudar i Montserrat va reprendre la seva activitat artística. L'any següent el pintor Frederic Masriera i Vila li feia un retrat a l'oli de bones dimensions, vestida de dol.[4]

Va morir als 54 anys a la seva casa del passeig de Sant Joan el dia de Sant Jordi de 1932.[5]

Trajectòria

[modifica]

Les primeres notícies que es tenen de la seva trajectòria artística fan referència a la participació a finals del segle xix en les exposicions femenines d'art que va organitzar la Sala Parés entre 1896 i 1900.[6]

Amb posterioritat no està documentada fins al 1918, potser a causa del seu matrimoni. Entre aquest any i el 1922 va participar en les exposicions d'art que es feien anualment al Palau Municipal de Belles Arts de Barcelona, organitzades per la Junta Municipal d'Exposicions, mostrant sobretot pintura de flors. Així, per exemple, a l'edició de 1918 hi presentava l'obra Flors de primavera, a les sales dels artistes independents i dins de la secció d'arts aplicades.[3] A la del 1919 mostrava la pintura Clavells vermells i blancs, amb els artistes del Cercle Artístic de Sant Lluc,[7] el 1920 Peonias[8] i el 1921 Branques florides.[9]

L'any 1921 va exposar a la Sala Parés de Barcelona[1] i el 1926 va participar en la Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, amb l'oli Claveles.[10] El maig de 1928 va exposar individualment les seves pintures de flors a les Galeries Laietanes de Barcelona, l'única exposició individual que se li coneix.[1][11][12] El 1929 va estar present a l'Exposició Internacional de Barcelona. A La Veu de Catalunya explicaven que "La coneguda pintora barcelonina presenta més d'un quadre en el qual destaquen unes belles mimoses entre uns brocats de seda magistralment pintats, tres belles composicions de gran originalitat". En aquesta mateixa exposició també s'hi van poder veure obres de les artistes Lluïsa Vidal, Maria Lluïsa Güell o Margarida Sans Jordi, entre altres.

També va exposar a San Diego i San Francisco.[1]

Obra

[modifica]

La seva pintura, de la qual s'ha dit que té influències impressionistes, mostra una bona formació acadèmica, amb un bon ofici. Utilitzava una paleta de color àmplia amb una pinzellada solta i empastada. De la documentació i de les poques obres que se'n coneixen es desprèn que principalment va fer pintura de flors, un tema molt reiterat en les pintores del segle xix, del qual un dels seus mestres, Ricard Martí, n'era especialista.[13]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Coll i Mirabent, Isabel. Diccionario de mujeres pintoras en la España del siglo XIX. Barcelona: Centaure Groc, 2001, p. 160. ISBN 84-931852-1-3. 
  2. Quílez i Corella, Francesc «La contribució d'Alexandre Planella (ca. 1830-1900) a la història de la restauració i el col·leccionisme catalans del vuit-cents». Locus amoenus, 13, 2015, pàg. 107-125.
  3. 3,0 3,1 Exposició d'art. Catàleg oficial. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1918, p. 112, cat. 788. 
  4. «Subastas Real» (en castellà). Subastas Real. [Consulta: 8 març 2019].
  5. «Hemeroteca de la Vanguardia dia 24 d'abril de 1932 pàg. 1». La Vanguardia, 24-04-1932. [Consulta: 9 març 2019].
  6. la Lueta, Laura; Mercader, Laura «Les artistes irrompen en la política sexual. quatre exposicions femenines d'art a la Sala Parés de Barcelona (1896-1900)». CDF. II Internacional Congress, 2015.
  7. Exposició d'art. Catàleg oficial. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1919, p. 50, cat. 380. 
  8. Exposició d'art. Catàleg oficial. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1920, p. 59, cat. 368. 
  9. Exposició d'art. Catàleg oficial. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1921, p. 48, cat. 285. 
  10. Exposición Nacional de Bellas Artes. Catálogo oficial (en castellà), 1926, p. cat. 87, p. 87. 
  11. «Edición del jueves, 17 mayo 1928, página 10 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 11 gener 2021].
  12. Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'estudis Catalans, Memòries de la Secció històrico-arqueològica LI, 1999, p. 272. ISBN 8472834441. 
  13. «Montserrat Planella Poletti. Bodegón de flores. 1920-30» (en castellà). Raúl Gámiz. Arxivat de l'original el 2019-03-04. [Consulta: 8 març 2019].