Marina mercant

La marina mercant és la branca comercial de la marina civil, tot contrastant amb l'armada; consisteix, doncs, en el conjunt d'organitzacions, persones, embarcacions i altres recursos dedicats a activitats de transport aquàtic marítim. En alguns països, emperò, la marina mercant està organitzada de manera que pugui incorporar-se a l'armada com a força auxiliar, en cas de guerra o de catàstrofe nacional. Inclou activitats transversals, com ara l'autoritat marítima civil, la formació nàutica, les operacions portuàries i la investigació marítima.

A l'Estat Espanyol, la marina mercant és una competència estatal. L'Estat té prop de 8000 quilòmetres de costa i el 74% del comerç es realitza amb el transport marítim, però en canvi la pèrdua de flota mercant i pesquera ha estat una constant, de 182 bucs mercants el 2005 a 132 el 2017. Segons la CGT la marina mercant el 2017 «és font de treball precari, amb baixos salaris, fregant el semiesclavisme, com a pagament a un treball dur, penós i arriscat».

Senyera de la marina mercant catalana

És la part més important de la marina civil que a més reuneix la marina pesquera i la marina esportiva o de plaer.

Tipus de vaixells

La flota mercant es compon de diversos tipus de vaixells, com entre d'altres:

• vaixells de càrrega a granel, siguin líquids com petroli, gas liquat, olis vegetals, vi o secs com sorra, grava, blat, deixalles, mena de ferro, carbó…
• vaixells de càrrega a la peça, fins a l'arribada dels portacontenidors, era el més comú. Avui en dia serveixen sobretot per a productes fora de format que no caben a contenidors o per a productes voluminosos de format estandarditzat com ara cotxes
• portacontenidors
• vaixells de serveis especialitzats: grues, de draga, d'observació científica, de pràctics
• vaixells de short sea shipping, siguin a granel, de contenidors o de mercaderia a la peça
• transbordadors: la majoria són una combinació de càrrega de passatgers i automòbils, per a rutes regulars entre ports
• Vaixells-hotels per als èquips de construcció i manteniment d'aerogeneradors d'alta mar o de plataformes petrolieres o de gas
• creuers

Bibliografia

• Almuara, Rosa; Vilà, Agustí Maria; Mateu, Aurora «La marina mercant del vuit-cents al Masnou: fonts bàsiques» (pdf). La Roca de Xeix, 10, 5-1995, pàg. 11-66. Arxivat de l'original el 2017-08-27 [Consulta: 26 agost 2017]. Arxivat 2017-08-27 a Wayback Machine.
• Llovet, Joaquim. «La Catalunya marítima a la segona meitat del segle xviii — La revista de matrícules de Luis Muõz d eGuzmán (1786)». A: Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya. Edicions Universitat Barcelona, 1984, p. 711-730. ISBN 9788475281520. 
• Ortoll i Martín, Ernest «Vida i mort d'un capità de la marina mercant: Ernest Julià i Sust (1877-1936)» (pdf). Singladures, Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar de Mar i el Maresme, 32, 2015, pàg. 31-52.
• Rahola i Escofet, Gaietà; Rahola i Sastre, Josep. La marina mercant de Cadaques. Girona: Carles Dalmau Carles, p. 596. ISBN 9788426133779. 
• Vila, Pau. «La navegació ultramarina moderna». A: Resum de geografia de Catalunya. Societat Catalana de Geografia — Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 88 ss. ISBN 9788472837058. 
• Vilà i Galí, Agustí Maria. La marina mercant de Lloret de Mar: segles xviii i xix. Ajuntament de Lloret de Mar, 1992, p. 548. ISBN 9788460606970. 

Enllaços externs

• «Titulacions Professionals de la Marina Mercant». Universitat Politècnica de Catalunya, s.d. [Consulta: 26 agost 2017].
• «Associació catalana de capitans de la Marina mercant». associació professional integrada per capitans i pilots de la marina mercant, diplomats en Navegació Marítima, llicenciats de Nàutica i Transport Marítim, graduats en Enginyeria Nàutica i Transport Marítim i estudiants de la carrera de Nàutica
• «Marina Mercante» (en castellà). Ministeri de Foment.