Vés al contingut

Markab

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre l'estrella de la constel·lació de Pegàs. Si cerqueu la fortalesa siriana dels croats, vegeu «al-Markab».
Infotaula objecte astronòmicMarkab
Tipusestrella amb alt moviment propi, estrella de navegació, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B9III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPegàs Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra140 a. ll. [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−0,57 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)2,48 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva11.000 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi24,46 mas[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−41,3 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)60,4 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar130 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−2,7 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial10.000 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)23h 4m 45.6534s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)15° 12' 18.9617''[5] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat160 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada200 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Part deQuadrat del Pegàs Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Markab a la constel·lació Pegasi.

Markab (α Pegasi / α Peg / 54 Pegasi / HD 218045)[8] és la tercera estrella més brillant de la constel·lació del Pegàs després de Enif (ε Pegasi) i Scheat (β Pegasi). És una de les quatre estrelles que formen l'asterisme del quadrat del Pegàs. L'origen del seu nom pot ser la paraula àrab مركب Markab, "la cadira del cavall", o bé pot provenir d'una mala transcripció de Mankib, de la frase àrab منكب الفر Mankib al-Faras, "l'espatlla del cavall" (referit a Pegàs).

Markab és una estrella blanca-blavosa de la seqüència principal[9] - gegant segons altres fonts-[8] de tipus espectral B9 situada a 140  anys llum de Sistema Solar. Amb una temperatura superficial de 10.500  K, el seu radi és 4,3 vegades el radi solar. Considerant una significativa quantitat d'energia emesa en l'ultraviolat per ser una estrella calenta, la seva lluminositat equival a 205 sols.[9]

Amb una massa lleugerament superior a 3 masses solars, Markab encara trencada a gran velocitat, completant un gir en menys d'un dia i mig. Està finalitzant el seu evolució estel·lar dins de la seqüència principal, és a dir, està acabant -si no ho ha fet ja la combustió d'hidrogen per començar la combustió de l'heli, etapa en la qual s'expandirà i refredarà alentint el seu rotació, es convertirà en una gegant taronja no gaire diferent de com és avui Kornephoros (β Herculis).[9]

Referències

[modifica]
  1. «The radial velocities spectral types and projected rotational velocities of 633 bright northern A stars». Royal Observatory Bulletin, 1968, pàg. 385.
  2. URL de la referència: https://encyklopedia.pwn.pl/haslo/Markab;3937888.html.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 4,2 Marwan Gebran «A new method for the inversion of atmospheric parameters of A/Am stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 5-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201528052.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  6. «The Relation between Rotational Velocities and Spectral Peculiarities among A-Type Stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 7-1995, pàg. 135–172. DOI: 10.1086/192182.
  7. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  8. 8,0 8,1 http://simbad.u-strasbg.fr/simbad/sim-id?protocol=html&Ident=Markab&NbIdent = 1 & Radius = 2 & Radius.unit = arcmin & submit = submit + id Markab
  9. 9,0 9,1 9,2 http://www.astro.uiuc.edu/ ~ Kaler / sow / markab.html