Martha Nussbaum

Martha Nussbaum

Biografia
Naixement	6 maig 1947 (77 anys) Nova York
Formació	Universitat Harvard Universitat de Nova York
Activitat
Ocupació	filòsofa, erudita clàssica, escriptora, professora d'universitat
Ocupador	Universitat Brown Universitat Harvard Universitat de Chicago
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Societat Filosòfica Americana
Influències	Aristòtil, John Stuart Mill, As, Catharine MacKinnon i Amartya Sen
Família
Cònjuge	Alan Nussbaum (–1987)
Premis
(2021)  Premi Memorial Internacional Holberg (2018)  Premi Berggruen (24 maig 2016)  doctor honoris causa per la Universitat de Hasselt (2016)  Premi Kyoto d'arts i filosofia (2015)  Philip L. Quinn Prize (en) (2012)  Premi Albertus-Magnus (2012)  Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials (13 maig 2007)  doctor honoris causa per la Universitat de Miami (2002)  Premi Grawemeyer (1991)  PEN/Diamonstein-Spielvogel Award for the Art of the Essay (en) (1980)  Beca Guggenheim (1972)  Harvard Junior Fellow (en)  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències  Medalla Centenària de la Universitat Harvard  doctor honoris causa per la Universitat de la Colúmbia Britànica  doctor honoris causa per la Universitat de Bielefeld  doctor honoris causa per la Katholieke Universiteit Leuven  Spitz Prize (en)

Martha Nussbaum (Nova York, 6 de maig de 1947) és una filòsofa estatunidenca especialitzada en filosofia antiga que s'interessa per l'ensenyament de les humanitats i la seva relació amb l'ètica i la política. Va estudiar lletres clàssiques al Wellesley College i a la Universitat de Nova York, on es va llicenciar l'any 1969, posteriorment va fer un màster a la Universitat Harvard el 1972 i es doctorà l'any 1975. En aquella època es va casar amb Alan Nussbaum (se'n va divorciar el 1987), es convertí al judaisme i va néixer la seva filla Rachel.

Professora a la Universitat Harvard i a la Universitat de Chicago de filosofia del dret i ètica des de 1995, col·labora amb els comitès de relacions interculturals i de reforma de l'educació de diversos països i és membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències. Coneixedora de la tradició índia, ha participat en iniciatives de desenvolupament rural en aquell país.

L'any 2025, en substitució del filòsof anglès John Locke, Martha Nussbaum va incorporar-se a les proves d'accés a la universitat de Catalunya, essent la primera dona filòsofa a formar-ne part.

Pensament

Al llarg de la dècada del 1980, Nussbaum va col·laborar amb l'economista Amartya Sen en l'estudi sobre la problemàtica de la relació entre el desenvolupament econòmic i l'ètica. Considera que el desenvolupament humà no s'ha de regir per paràmetres únicament monetaris. Conjuntament amb Sen, va desenvolupar el concepte de «capacitació» (capability approach) que cal no confondre amb capacitat (capabilities). La capacitació és la conseqüència del desenvolupament que permet fer créixer les «llibertats fonamentals», (com ara l'esperança de vida, la implicació en els intercanvis econòmics i la participació política) en tant que aquests elements formen part del desenvolupament, de la mateixa manera que la pobresa és conseqüència de la privació de les capacitacions. Aquesta tesi contrasta amb el discurs dominant que només considera el desenvolupament com un creixement del PIB i la pobresa com una privació salarial. Les idees de Nussbaum son de caràcter universalista i contrasten amb el relativisme habitualment associat a l'estudi sobre el desenvolupament.

Nussbaum és per formació una especialista en filosofia grega antiga. Molts dels seus treballs es presenten des d'una perspectiva aristotèlica i es vinculen a una ètica de les virtuts. Admiradora de Sòcrates, proposa usar l'esperit crític i la pregunta com a eines fonamentals de l'ensenyament, que esdevé aleshores una eina alliberadora i de comunicació entre pobles.

Defensa la igualtat de drets dins del feminisme clàssic i va tenir una polèmica molt significativa amb Judith Butler sobre el significat del concepte de «gènere». En un article d’una vintena de planes, «The Professor of Parody», publicat l'any 1999 a la revista The New Republic, va atacar frontalment la tesi central de Butler segons la qual no només el gènere, sinó també el sexe són categories inventades o construccions socials performatives. A parer de Nussbaum, les tesis de Butler i especialment l'ús abusiu del concepte de «gènere» simplement manipulen el llenguatge però no ajuden a resoldre els problemes de les dones reals. En les seves paraules, el pensament de Butler és una mena de «política verbal i simbòlica», que porta a una pèrdua del sentit del compromís públic. Nussbaum qualificà les tesis de Butler com a «quietisme xic» perquè no ofereix cap mitjà a fi de canviar la situació d’opressió que viuen les dones.

Un altre punt significatiu del seu pensament radica en la importància de l'emoció en la formació de la personalitat. L'infant veu com és incapaç de satisfer les seves necessitats i les busca en els altres, per qui desenvolupa forts sentiments d'amor (cap a qui el cuida), d'odi (qui el priva dels seus anhels) i solidaritat (els altres que reconeix tan febles com ell). Si es fomenten els sentiments positius augmenta la cohesió social, mentre que l'odi inicial, combinat amb un autoodi i fàstic cap a les pròpies febleses, pot portar cap a la discriminació de col·lectius qualificats d'inferiors. L'assumpció de la vulnerabilitat com quelcom natural en l'ésser humà ajuda a fomentar els lligams intergrupals i la justícia, basada en l'empatia i en el reconeixement de la dignitat humana de tothom.

Obres destacades

• The Fragility of Goodness: Luck and Ethics in Greek Tragedy and Philosophy. Cambridge University Press (1986)
• Cultivating Humanity: A Classical Defense of Reform in Liberal Education. Harvard University Press (1997)
• Women and Human Development: The Capabilities Approach. Cambridge University Press (2000)
• Frontiers of Justice: Disability, Nationality, Species Membership. The Belknap Press of Harvard University Press (2006)
• Not for Profit: Why Democracy Needs the Humanities. Princeton University Press (2010)
• Creating Capabilitites: The Human Development Approach. The Belknap Press of Harvard University Press (2011)

Traduccions al català

• «Què vol dir ser humà? No ho preguntis» Filosofia, ara!, (2019), p. 24-25. Traductor. Ignasi Llobera i Trias.

• Baluards de supèrbia. Violència sexual, responsabilitat i reconciliació (Citadels of pride). Editorial Arcadia: 2022. Traductora: Míriam Cano. ISBN 9788412471731

• Sense ànim de lucre. Perquè la democràcia necessita les humanitats (Not for profit). Editorial Arcadia: 2011. Traductora: Dolors Udina. ISBN 9788493702595

• Llibertat de consciència / Liberty of conscience. CCCB: 2011

Enllaços externs

• Dossier Martha Nussbaum a Filosofia i pensament