Vés al contingut

Monestir de Leire

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Monestir de Leire
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusAbadia benedictina i monument històric Modifica el valor a Wikidata
Part deCamí de Sant Jaume aragonès Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle IX Modifica el valor a Wikidata
Dedicat atransfiguració de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicRomànic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEsa (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 38′ 07″ N, 1° 10′ 18″ O / 42.63528°N,1.17167°O / 42.63528; -1.17167
Bé d'interès cultural
Data16 octubre 1867
IdentificadorRI-51-0000007
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data?
Identificador407
Activitat
Propietat deGovern de Navarra Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmonasteriodeleyre.com Modifica el valor a Wikidata

El Monestir de Leire o de Salvador de Leyre es troba a Navarra al peu de la Serra de Leire i és d'estil romànic primerenc. A l'església, dins una gran urna de fusta amb les restes dels primers reis de Pamplona, antecedents dels reis de Navarra, dos dels quals foren també comtes d'Aragó.

Es troba documentat des del segle ix. Va ser fundat seguint l'orde benedictí però després va passar al Cister. La desamortització de Mendizábal va fer que el 16 de febrer de 1836 es tanqués el monestir i es va posar a la venda sense que ningú el comprés. El 1867 l'església de Leire va ser declarada Monument Nacional i es va reobrir al culte el 1876. Actualment pertany a la Comunitat Foral de Navarra que l'ha cedit als benedictins.

És molt coneguda la llegenda de l'abat anomenat Virila de Leire, que va dormir durant 300 anys per així comprendre el misteri de l'eternitat.

Panteó reial

[modifica]

El monestir fou usat pels reis de Pamplona com a panteó dinàstic. Quan fou desamortitzat el 1836, fou abandonat i les restes reials quedaren a l'església. El 1863, les arquetes reials foren profanades i les restes quedaren disperses per terra, fins que el maig del mateix any foren recollides pel rector i l'alcalde de Yesa, que trobaren les fustes amb els rètols de les arquetes, corresponents a les persones reials enterrades. A més, el 1613 s'havia confegit la llista d'aquestes al necrologi del monestir.

Les restes, reunides, foren col·locades en una urna de fusta i ferro i, quan l'església tornà al culte, retornades al monestir. Segons la llista anterior, l'urna conté restes de:

A més de diferents prínceps i sis reines més, probablement esposes dels monarques enterrats.

Referències

[modifica]
  • Monasterio de Leyre: de ilustre cuna. Autor: Manuel Martorell. - In Así se hizo España: Navarra. - Madrid: Arlanza, 2007, p. 56-57
  • Leyre panteón real. Autor:Tomás Moral, o.s.b. ISBN 84-85891-67-8

Enllaços externs

[modifica]