Vés al contingut

Monument a Antonio López

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaMonument a Antonio López

Modifica el valor a Wikidata
Tipusmonument Modifica el valor a Wikidata
CreadorJosep Oriol Mestres i Esplugas Modifica el valor a Wikidata
Creació1884
Data de dissolució o abolició2018
Mètode de fabricacióescultura Modifica el valor a Wikidata
Art públic de Barcelona
Identificador1076-1
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona87 Modifica el valor a Wikidata
Localització
Col·lecció
MunicipiSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
AdreçaPl. Idrissa Diallo Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 55″ N, 2° 10′ 56″ E / 41.381812°N,2.182121°E / 41.381812; 2.182121

El Monument a Antonio López es trobava a la plaça que portava el seu nom (actualment d'Idrissa Diallo) de Barcelona, davant de la Llotja de Mar, i estava catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Dedicat a Antonio López y López de Lamadrid (1817-1883), primer marquès de Comillas,[2] màxim representant de l'alta burgesia barcelonina del segle xix, va ser el primer d'una sèrie de personatges contemporanis durant els anys 1880 a la ciutat. Inaugurat l'any 1884, hi van intervenir l'arquitecte Josep Oriol Mestres i els escultors Venanci Vallmitjana, Lluís Puigggener, Joan Roig i Solé, Rossend Nobas i Francesc Pagès i Serratosa, i posteriorment també Frederic Marès. A causa del passat esclavista de López, aquest monument es va situar al centre del debat sobre polítiques de memòria en l'espai públic,[3][4][5] i finalment, l'estàtua va ser retirada el 2018.

Història i descripció

[modifica]
El monument a Antonio López a la dècada de 1890
L'estàtua de Frederic Marès que va ser enretirada l'any 2018
Relleu amb l'al·legoria de la Societat de Crèdit Mercantil i del Banc Hispano Colonial, obra de Lluís Puiggener
Relleu amb l'al·legoria de la Companyia de Tabacs de Filipines, obra de Francesc Pagès i Serratosa

Pocs mesos després de la mort d'Antonio López, esdevinguda el gener de 1883, l'Ajuntament de Barcelona va decidir dedicar-li un monument, iniciativa impulsada per Claudi López i Bru, el seu fill, i Manuel Girona, entre d'altres. La primera pedra es va posar el 25 de setembre de 1883 i va ser inaugurat el 13 de setembre de 1884.[6] Consisteix en un pedestal de pedra projectat per l'arquitecte Josep Oriol Mestres i el seu emplaçament original era a uns metres de distància de l'actual, al mig del Passeig d'Isabel II. A la part inferior hi ha diverses inscripcions que constitueixen la dedicatòria del monument. Llegides correlativament diuenː A López y López, gran naviero, senador vitalicio y primer marqués de Comillas. Segueixen les dates de naixement i de mort i unes paraules elogioses del rei Alfons XII.

Més amunt, a les quatre cares del pedestal, s'hi troben sengles relleus de marbre que fan referència, simbòlicament, a les principals iniciatives empresarials del marquès de Comillas. Són, possiblement, les parts escultòriques que ofereixen major interès. Per la singularitat de les seves temàtiques i per la rellevància dels seus autors dintre de l'escultura catalana del segle xix. El relleu de la cara frontal, obra de Lluís Puiggener, mostra una figura femenina amb el caduceu, símbol del Comerç, passant les pàgines d'un llibre (de comptabilitat?) que li ofereix una altra figura situada davant seu. Són al·legories de la Societat de Crèdit Mercantil i del Banc Hispano Colonial.

El de la cara posterior, obra de Rossend Nobas, representa una figura femenina amb una cartel·la on es llegeix «López», acompanyada d'un amoret amb l'escut de Barcelona, que fa referència a la Companyia Transatlàntica. El del lateral costat mar, obra de Joan Roig i Solé, mostra dues figures femenines amb els escuts d'Espanya i França cavalcant agermanades sobre unes rodes de tren, que simbolitza els Ferrocarrils del Nord d'Espanya. El del lateral costat muntanya, de Francesc Pagès i Serratosa, representa una figura femenina amb un escut (al camper, la criatura mitològica, meitat peix, meitat lleó, de l'escut de Manila) acompanyada d'un jove negre que porta la branca d'una planta, possiblement de tabac, ja que es tracta d'una al·legoria de la Companyia de Tabacs de Filipines. Centrant cada una de les quatre cares de la cornisa s'hi troben els escuts de Barcelona, Santander, Cuba i les Filipines.

L'estàtua que originalment presidia el monument, obra de Venanci Vallmitjana, feia 3,4 m d'alçada i va ser fosa per Francesc Usich, amb metall procedent dels vaixells de la Companyia Transatlàntica. Va ser anomenada popularment «el negre Domingo», l'estrafolari protagonista d'una molt popular sarsuela còmicaː Robinson Petit, de Josep Coll i Britapaja.[7] L'agost de 1936, després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, l'estàtua va ser enderrocada i tot seguit fosa. Aleshores, la inscripció amb el nom d'Antonio López es va tapar amb un retrat del capità dels guàrdies d'assalt Maximilià Biardeau, mort arran dels fets del sis d'octubre de 1934. El 1943, acabada la guerra, va ser substituïda per una rèplica en pedra de Montjuïc, obra de Frederic Marès, coincidint amb el trasllat del monument fins a l'esplanada que es troba davant de la façana posterior de la Llotja de Mar, on anteriorment s'alçava el convent de Sant Sebastià. Convé notar que el 1942 Marès havia restaurat una altra estàtua dedicada a Antonio López que es trobava a Comillas.

El 1952 (cinquantè aniversari de la mort del poeta), es va afegir a la part baixa de la cara frontal una placa de marbre amb uns versos de Jacint Verdaguer dedicats al marquès de Comillas, el seu mecenes.

El 2010, l'entitat SOS Racisme i els sindicats CCOO i UGT demanaren a l'Ajuntament de Barcelona la retirada d'aquest monument, a causa del passat esclavista de López.[8][9] El 2016, el grup polític CUP Capgirem Barcelona també en proposà la retirada pel mateix motiu i que fos substituït per un monument a les víctimes de l'esclavitud.[10] L'any 2017, l'Ajuntament de Barcelona va confirmar la decisió de retirar-lo i convocar un concurs d'idees per a donar un nou nom a la plaça,[11][12][13] que fou dedicada a Idrissa Diallo, un immigrant guineà detingut i mort al Centre d'internament d'estrangers (CIE) de Barcelona.[14]

Finalment, el 3 de març de 2018, l'estàtua va ser retirada del seu pedestal i dipositada al Museu d'Història de Barcelona,[15][16][17][18] juntament amb el model de l'estàtua perduda de Vallmitjana i les claus de la reixa que originalment encerclava el monument.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Monument a Antonio López». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ «Antonio López, plaça de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ Nerín, Gustau «Què fer amb la plaça i l'estàtua d'Antonio López?». El Nacional, 27-09-2016.
  4. ↑ Theros, Xavier «López el negrero». El País, 02-08-2012.
  5. ↑ Marimon, Sílvia «Seguint les petjades de l'esclavitud». Ara, 09-03-2016.
  6. ↑ Mestres, J.O.. Monumento levantado en esta ciudad y dedicado al Excmo. Sr. D. Antonio Lopez y Lopez. Barcelona: C. Verdaguer, 1884. 
  7. ↑ «Robinson Petit. [Americana : gran tiberi comich lirich bailable en 2 actes [José Coll y Britapaja] - Coll Britapaja, José (1840-1904) - Música impresa - 1870?]». [Consulta: 9 maig 2017].
  8. ↑ Savall, Cristina «Jordi Petit: "El monument als gais s'hauria de situar a la Rambla"». El Periódico de Catalunya, 02-01-2011.
  9. ↑ Mata, Jordi «No s'ho mereixen». Sàpiens, 32, 6-2005, pàg. 42-47.
  10. ↑ «La CUP proposa retirar l'estàtua de Colom». El Periódico de Catalunya, 26-09-2016.
  11. ↑ «L'Ajuntament de Barcelona retirarà l'estàtua de l'esclavista Antonio López aquest any». Ara, 02-05-2017.
  12. ↑ «El Ayuntamiento de Barcelona retirará este año el monumento al esclavista Antonio López». La Vanguardia, 02-05-2017.
  13. ↑ López, Helena «BCN rebatejarà la plaça d'Antonio López aquest any». El Periódico de Catalunya, 16-07-2015.
  14. ↑ «Idrissa Diallo donarà nom a la plaça d’Antonio López». Ciutat Cuidadora. Ajuntament de Barcelona.
  15. ↑ Mumbrú, Jordi «Barcelona retira l'estàtua del negrer Antonio López amb una festa ciutadana». Ara, 04-03-2018.
  16. ↑ «Barcelona retira l'estàtua de l'esclavista Antonio López». El Nacional, 04-03-2018.
  17. ↑ Bernal, Mauricio «Adeu al negrer». El Periódico de Catalunya, 04-03-2018.
  18. ↑ Marchena, Domingo «El López de Cuba y el Franco sin cabeza ya comparten patio». La Vanguardia, 05-03-2018.

Bibliografia

[modifica]
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria; Bohigas, Pere. Monuments de Barcelona. L'Avenç, 1984, p. 38-41, 226. ISBN 84-85905-21-0. 
  • García-Martín, Manuel. Estatuària pública de Barcelona. Barcelona: Catalana de Gas i Electricitat, 1985. 
  • Lecea et al., Jaume. Art públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0. 
  • Ortoll, E.; Rivero, N; Vélez, P. Catàleg d'escultura i medalles de Frederic Marès. Museu Frederic Marès, 2002. ISBN 847609972X. 
  • Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura del segle xix a Catalunyaː del romanticisme al realisme, 1994, p. 221-. ISBN 8478265775. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monument a Antonio López
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Monument_a_Antonio_López&oldid=33954456»