Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.
Divisió hidrològica del terme municipal de Morella
La ciutat de Morella, situada estratègicament als límits d'Aragó, Catalunya i el País Valencià, es troba envoltada d'un territori eminentment muntanyós on sobresurt el turó (a 1.075 metres) presidit pel robust castell i el nucli als seus peus. Les muntanyes dels Ports, punt de contacte entre el sistema ibèric i sistema mediterrani català, prenen alineacions arquejades amb la part concavada mirant cap al nord. Açò és ben patent a les serres de Vallivana, del Turmell o de la Creu.
La peculiar disposició d'aquestes serres (solen depassar els 1.200 m) fa que Morella i quasi la totalitat de la seua comarca siga l'única porció de terra valenciana inclosa dins de la conca hidrogràfica de l'Ebre. Els ports de Querol (1.020 m) i de Torre Miró fan de línia divisòria, on les aigües del nord van a parar al riu Bergantes, que naix al terme de Morella. El riu de Calders també naix a Morella, però tributa al Bergantes, al terme de Forcall. A les serres de Morella també naixen rius que es dirigeixen cap a l'est per desembocar a la Mediterrània, a uns 50 quilòmetres en línia recta: són rius com el Cérvol, la rambla de Cervera, o la rambla de la Vídua (a l'extrem sud del terme municipal).
Les principals altures de l'orografia morellana són el Fusters (1.294 m) i el Muixacre (1.275 metres) al massís del Muixacre, el Regatxolet (1.259 m) a la serra de la Creu, el Tossal Gros (1.253 m) a la serra del Turmell, el Carrascar (1.252 m), també a la Creu, i la mola de la Garumba (1.114 m).
La N-232 és l'eix de comunicació de Morella amb Saragossa i Logronyo. Així mateix, aquesta carretera connecta Morella amb els destins turístics valencians del litoral, amb l'autopista del Mediterrani (AP-7) i amb la carretera N-340. Des de Castelló, també es pot accedir a la ciutat per la CV-10, que enllaça posteriorment amb la N-232 en direcció a Morella.
Morella. Dámaso Calbo i Rochina de Castro. Historia de Cabrera. Madrid 1845
Les restes més antigues de presència humana a Morella es remunten a fa entre 7200 i 7400 anys. En la comarca dels Ports s'han trobat nombroses i destacades restes arqueològiques. Al terme de Morella es conserven les pintures rupestres de la Cova del Roure a Morella la Vella, que testifiquen la presència de l'humà prehistòric per aquestes terres. En Els Solanes van ser trobades al voltant d'una vintena de sepultures de l'edat del bronze i hipogeus en Hostal Nou, relíquies prehistòriques que van ser lamentablement destruïdes. Morella va ser un dels primers pobles assentats en terres ibèriques, ja que es considera que la seua fundació data del període eneolític, que se situa entre l'any 2500 aC i el 200 aC.
Amb l'arribada dels celtes es va establir en l'actual emplaçament de Morella la tribu dels beribraces o brigaces. De l'estada dels grecs per la comarca dona fe, com a inestimable testimoni, el denominat Tresor de Morella, les valuoses monedes del qual, entre les quals destacaven les procedents de Creta, Tares i la Magna Grècia, s'han perdut. Els cartaginesos no van aconseguir sotmetre els ilergàons, descendents dels beribraces. Hanníbal va pactar amb ells i els va convertir en aliats seus. Mandoni, règul de Mandonia (Morella), va participar en les guerres púniques i els ilercavons van lluitar unes vegades al costat dels cartaginesos i d'altres a favor dels romans, sempre en defensa de l'ideal d'independència.
Després de la mort del general Quint Sertori, que s'havia rebel·lat contra el poder de Roma, tota la comarca va passar a dependre dels romans. Morella va ser profundament romanitzada i els seus habitants van seguir els costums i van acceptar les lleis romanes. La ciutat va adquirir el títol de municipi romà i es va integrar en la província Tarraconense.
El pas dels visigots per Morella va deixar empremtes històriques. En La Pedrera de la Parreta de Morella s'ha descobert el jaciment visigot del Mas Sabater. En aquest jaciment hi destaca un edifici que segons els estudis dels arqueòlegs podria haver tingut dotze metres d'altura i dataria del segle VII. D'acord amb els directors de l'excavació, es tractaria d'un dels jaciments més importants de l'època en l'àrea mediterrània.[2] D'altra banda, es considera que l'església de Sant Nicolau de Morella i l'ermita de Sant Pere de Castellfort són d'origen visigòtic pel que fa a la seua fundació. Els vàndals van prendre Morella a sang i foc i la van ocupar durant uns tres anys, per a posteriorment abandonar-la l'any 411. Els visigots encapçalats per Ataülf van conquistar la Tarraconense l'any 414, però Morella, mitjançant un pacte, va quedar depenent de Roma fins que el rei visigot Euric es va apoderar totalment de la província l'any 476.
Va ser ocupada pels amazics l'any 714. Posteriorment, la ciutat passaria a dependre del rei àrab de Tortosa. Per aquesta època apareix vinculat a Morella el nom de Rodrigo Díaz de Vivar que, pareix, va ser qui precisament va reconstruir el seu castell. Als voltants de Morella es va desenvolupar una famosa batalla durant la dominació musulmana, de la qual va ser principal protagonista Rodrigo Díaz de Vivar, contra qui van unir les seues forces Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar i el rei cristià Sanç I d'Aragó i Pamplona. El Cid els va presentar batalla al peu de Morella el 14 d'agost de 1084,[3] en l'anomenat Pla del Rei, derrotà els seus oponents, feu presoners 2.000 mainaders i nombrosos nobles cristians i xeics àrabs.
L'any 1117 el rei Alfons I d'Aragó va conquistar Morella per primera vegada per als cristians. Tornada la ciutat a poder dels musulmans, el comte Ramon Berenguer IV va intentar apoderar-se'n l'any 1157, després de la conquesta d'Alcanyís, però no ho va aconseguir. Havia de ser Jaume el Conqueridor qui, l'any 1232, n'expulsara definitivament els musulmans. Les forces cristianes que van conquistar Morella van estar dirigides pel senyor Blasco I d'Alagón -conegut pel sobrenom d'El Major o El Gran-, que va ser senyor feudal de la ciutat, la qual, a la seua mort, va passar a dependre directament del poder reial. El senyor Blasco va publicar el 16 d'abril de 1233 la primera Carta de poblament de Morella, que concedia als seus habitants els furs de Terol i l'Extremadura Aragonesa, coneguts també com a Furs de Sepúlveda. Posteriorment, el rei Jaume va suprimir el feu i va anul·lar la carta pobla; en dictà una altra el 16 de febrer de 1249. Jaume I es va comportar generosament amb els morellans i els va atorgar l'honrós privilegi de la fidelitat.[4]
L'any 1672 va patir els estralls d'una epidèmia que els documents de l'època denominen febres malignes. Des de llavors se celebren a Morella les Festes Sexennals, en commemoració de la decisió presa el 14 de febrer de 1673 de celebrar una novena cada sis anys en acció de gràcies per la salvadora intercessió de la marededéu de Vallivana quan Morella va patir aquesta epidèmia de pesta.
Durant la Guerra de Successió Espanyola, Morella va prendre partit per Felipe V. Els partidaris de l'Arxiduc Carles, al comandament de Mut de Valljunquera, van intentar entrar a Morella, però van ser derrotats a la serra de Sant Marcos. Morella va haver de rendir-se, a la fi, el 3 de febrer a les forces de Felipe V que l'assetjaven. Davall el regnat d'aquest monarca, Morella es va convertir en capital de Governació Militar i Política.
Vista general des del castell
El 1808 es va sumar al patriòtic alçament contra Napoleó; però van ser les classes populars les que es van enfrontar amb les tropes invasores. Per fi, a l'octubre de 1813 les forces espanyoles, manades pel general Elío, van aconseguir conquistar-la.
En els anys del regnat de Ferran VII, Morella es va veure embolicada en constants convulsions polítiques, enfrontant-se obertament i enverinada els partidaris de la Constitució de 1812 i els partidaris de l'absolutisme, denominats realistes.
Els enfrontaments van culminar el 5 de juny de 1822, quan un grup d'absolutistes van fer que la guarnició de Morella es rendira, fent-los creure que comptaven amb forces molt nombroses. Dotze dies més tard les tropes governamentals van recuperar la ciutat. No obstant això, un any després els absolutistes van tornar a ocupar la població.
Com a conseqüència de tot el seu passat històric s'ha convertit en una població de gran atractiu turístic i monumental. L'any 1965 fou declarada Conjunt Historicoartístic (BOE núm. 274 de 16/11/1965).
Morella ha estat i és centre comercial de la comarca dels Ports. En l'economia local hi predomina actualment el sector serveis, impulsat pel turisme, tant interior com exterior. El sector primari, especialment l'agricultura i la ramaderia (porcina i avícola), complementen l'activitat econòmica.
Des de 2023 l'alcalde de Morella és Bernabé Sangüesa dels Independents per Morella. Entre 2012 i 2023 va ser alcalde Rhamsés Ripollés Puig del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Morella per si sola, amb els seus carrers i muralles medievals, ja constitueix un significatiu element d'interès. Tanmateix, cal destacar-ne el castell, l'església arxiprestal de Santa Maria (art gòtic), el convent de Sant Francesc, les muralles amb les seues torres i portes, i l'ermita de Vallivana, seu de la Verge del mateix nom i patrona de Morella.
Des del punt de vista de l'arquitectura contemporània, Morella té un edifici projectat per Enric Miralles i Carme Pinós. Es tracta de la Residència Escola Llar de Morella (1986-1994, edifici que, apostat contra la falda del castell de la localitat, davalla amb aquesta en repetides plataformes. Correspon encara a la fase més primerenca dels seus arquitectes i, tot i mostrar la característica empremta formal-espacial de Miralles-Pinòs, es caracteritza més aviat per una contenció que temps després serà desenvolupada sota una major fecunditat formal. L'edifici fou guardonat amb el II Premi d'Arquitectura Espanyola.
És una fita obligada per als amants de l'art. Aquesta construcció gòtica reuneix en una mateixa façana la porta dels Apòstols i la de les Verges. Ja dintre, en la part posterior del cor, es pot veure esculpit en forma de fris el pòrtic de la Glòria. La singular escala de caragol per la qual es puja al cor, l'altar major, les seves tres rosasses amb vidreres originals de l'escola valenciana del segle xiv i l'orgue de Torull són algunes de les seues joies.
El més significatiu del conjunt és la sala Capitular on hi ha una pintura al fresc, en la qual es representa la dansa de la Mort del segle xv. L'església del convent data del segle xiv, i va ser recoberta d'estil neoclàssic en el 1800. Avui s'hi pot apreciar l'estil gòtic original.
Església de Sant Nicolau. D'estil romànic tardà, és ara sala d'exposicions.
Castell de Morella. Dels segles XIII al XIX. Construït aprofitant la roca. Consta de la plaça d'armes (1.070 m), el palau del governador, l'aljub, la torre de la Pardalea, retretes al vol per on van entrar el 1838 els carlistes, presó de Cacho, restes de palaus reials, torres d'homenatge i pavellons oficials, per on han passat diferents formes de civilització i cultures.
Muralles medievals. Dels segles xiv i xv. Hi ha 6 portes i 14 torres. La muralla envolta tota la ciutat. Cal destacar les portes de la Nevera, Sant Miquel, Morella, Sant Mateu, Forcall, del Rei i dels Estudis, i les torres del Péblic, la Nevera, el Trinquet, Sant Miquel, la Rodona, de la Font, Alós, de l'Asperó, Beneyto, de Fredes, Sant Mateu, del Forcall, del Carraixent, del Rei, dels Estudis i Sant Francesc. Les muralles foren declarades Monument històric l'any 1931, juntament amb l'església arxiprestal.
Aqüeducte de Santa Llúcia. Del segle xiv. Es tracta d'una obra considerable de l'enginyeria civil gòtica, pel qual arribaven les aigües de les fonts de Vinatxos i de l'Aljub cap a la Font Vella de Morella.
Ajuntament. És un edifici gòtic dels segles xiv i xv.
Cases i palaus. Són moltes les cases pairals que es conserven a Morella. La del cardenal Ram (al final del carrer Blasc d'Alagón), del segle xvi, és actualment un hotel. La casa de la Confraria de Pagesos (al carrer de la Confraria). La casa dels Estudis i del Consell (al costat de la plaça dels Estudis), la casa de Ciurana de Quadres (en la costera de Sant Joan), la casa de Rovira (al carrer de la Verge) i la casa del Marquès de Cruïlles en són només uns exemples més.
Poblat visigot del segle VII a la Pedrera de la Parreta de Morella, al jaciment del Mas de Sabater.
La fira va ser concedida per Jaume I el 1257 i actualment se celebra el segon cap de setmana de setembre. Es tracta d'una fira ramadera, on es conjuguen les dues tradicions que van donar fama a la vila medieval: el comerç i la ramaderia. La tradició comercial de la ciutat es conjuga amb l'exposició de bestiar selecte, instal·lacions, ferramentes i maquinària agrícola.
Pregària al santuari de Vallivana (primer cap de setmana de maig).
Corpus Christi.
Sant Joan (dissabte més pròxim al 24 de juny).
Bous de Sant Roc (agost).
Fira agrícola i ramadera (segon cap de setmana de setembre).
L'Anunci: se celebra l'any anterior al Sexenni, i precisament anuncia la celebració d'aquest.
El Sexenni: és la festa per excel·lència de Morella. Se celebra cada sis anys a l'agost, en honor de la marededéu de Vallivana. Durant el Sexenni, cada dia un gremi (torners, teixidors, llauradors, arts i oficis, peregrins, gitanetes) realitzen la seua dansa. La pròxima serà a l'agost de l'any 2024, amb l'Anunci un any abans, l'agost del 2023.
La gastronomia morellana es nodreix dels productes de la zona: corder, porc, embotits i pernils, trufes, etc. Plats típics: vedella tendral, gallina trufada, sopa de flam, sopa morellana, conill amb vaquetes, perdiu en escabetx, rovellons, croquetes morellanes, carn salada i fumada, quallada, flaons.
- 4)
+ 4)
)
Església Arxiprestal de Santa Maria la Major
Església Arxiprestal de Santa Maria la Major
Detall de la porta de l'església Arxiprestal
Torre de la Pardala al castell
Castell de Morella
Vista exterior de les muralles
Portal de Sant Mateu
Torre i portal de Sant Miquel
Ajuntament de la ciutat
Carrer
Carrer dels Porxos
