Muntanyes Usambara
| ||||
| Tipus | serralada  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tanzània | |||
| Localització | Nord-Est de Tanzània | |||
| ||||
| Serralada | Eastern Arc Mountains (en)  | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 2.440 | |||
| Dimensió | 60 ( ) × 110 ( ) km | |||
| Superfície | 900 km² | |||
Reserva de la biosfera  | ||||
| Identificador | Entrada: unesco.org… | |||
Les muntanyes Usambara són una serralada situada al nord-est de Tanzània, aproximadament de 110 km de llarg, i amb una amplada que varia de 32 a 64 km. El punt més alt de la serralada és a 2.440 m.
Són part de les muntanyes de l'Arc Oriental que comencen a Kenya i s'estenen a través de Tanzània, i són un dels punts calents de biodiversitat a l'Àfrica. La serralada és accessible des de les ciutats de Lushoto a l'oest, i Amani a l'est. Les Usambara es divideixen habitualment en dues subserralades, l'Usambara occidental i l'Usambara oriental. L'oriental és més propera a la costa, rep més precipitacions, i és significativament més petita que l'occidental.
Geologia i ecologia
[modifica]Les Usambara són úniques, ja que, tot i que són a l'Àfrica oriental, les seves àrees verges són cobertes del mateix bosc tropical que avui roman principalment a l'oest del continent. La serralada es formà fa gairebé dos mil milions d'anys i a causa de la manca de glaciacions i d'un clima relativament consistent, la selva hi ha existit durant un període llarg: ha causat una evolució única que ocasiona una quantitat impressionant d'endemismes i un bosc molt antic.[1]
Les Usambara orientals i occidentals són llargues serralades de formacions geològiques metamòrfiques precambrianes de gneis àcids, piroxès i amfíboles. Aquestes muntanyes es formaren alhora que es creava un sistema de drenatge que forma molts corrents que proporcionen aigua a la majoria de la població de la Tanzània nord-oriental.[2]
Considerades enormement significatives ecològicament, hi ha moltes zones protegides per tota la serralada que estan sent expandides pel govern tanzà, en associació amb ONG i equips de recerca, i països donants com Noruega. Unes quantes espècies són endèmiques als boscos de les Usambara, incloent-hi el mussol d'Usambara (Bubo vosseleri), el Sheppardia montana, el Ploceus nicolli i l'arbre Calodendrum eickii.
Història humana
[modifica]Històricament les muntanyes Usambara han estat habitades pels bantu, sambaa, i massais, que eren una combinació d'agricultors i pastors. A finals del segle xviii els colonialistes alemanys varen arribar a la zona amb l'objectiu de conrear-hi una sèrie de plantes amb resultat econòmic (fusta, cafè, te i quinina), i també reservaren boscos per a la conservació d'aigua o per a usar-los com a arbreda.[3] També portaren idees noves, occidentals, que eren de moltes maneres diametralment oposades a les creences tradicionals, com la coexistència amb el bosc, contra la creença dels "ambients separats".[4] El resultat del colonialisme fou un canvi radical en la manera com els boscos es percebien en la comunitat, i la conversió de l'agricultura tradicional en collites efectives que conreaven quinina, pins (per a fusta), plàtans, blat de moro, te i cafè.
Desenvolupament i turisme
[modifica]Actualment, la població de les Usambara té una de les taxes de creixement més altes (aproximadament un 4% comparada a la mitjana nacional d'un 2,1%), amb un elevat índex de pobresa i una de les densitats de població més altes de tota Tanzània.[5] La majoria dels habitants són pagesos de subsistència que confien fortament en els boscos al voltant d'ells per a arbreda, plantes medicinals, terreny per a l'agricultura i fusta per a combustible.[6] Un 70% de la coberta originària de boscos de les Usambara oriental i occidental s'ha perdut.[7]
Tanmateix, hi ha encara molts llocs que atreuen turistes que busquen aventures fora dels camins fressats. Aquestes inclouen el viatge a la població de Lushoto, l'antigament popular lloc de vacances alemany Reserva Natural d'Amani, i el Mazumbai University Forest, que és considerat l'últim exemple de bosc verge a les Usambara orientals.
Bibliografia
[modifica]- Biological Conservation, volum 87 (1999) p. 59-72.
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Usambara Mountains (anglès).