Natrolita

Natrolita
Fórmula química	Na₂Al₂Si₃O10·2H₂O
Epònim	natró
Localitat tipus	Hohentwiel
Classificació
Categoria	silicats > tectosilicats > zeolites
Nickel-Strunz 10a ed.	09.GA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.GA.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.10
Dana	77.01.05.01
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	acicular
Estructura cristal·lina	a = 18.27, b = 18.587, c = 6.56, Z = 8
Grup puntual	ortoròmbica mm2 - piramidal
Massa molar	380.22g
Color	blanc, gris, vermellós, marró groguenc
Macles	en {110}, {011} i {031}
Exfoliació	perfecta en {110}
Fractura	concoidal a desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5 a 5,5
Lluïssor	vítria, sedosa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,2
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1.473 - 1.483 nβ = 1.476 - 1.486 nγ = 1.485 - 1.496
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1997 s.p.
Símbol	Ntr
Referències

La natrolina és un mineral que pertany a les zeolites, a dins de la classe dels silicats. Martin H. Klaproth li va donar nom l'any 1803 a partir del llatí natrium (sosa) i del grec lithos (pedra).

Característiques

La Natrolita és un aluminosilicat de sodi que cristal·litza en el sistema ortoròmbic. És dimorfa amb la gonnardita, que té la mateixa composició química però cristal·litza en el sistema tetragonal. Les seves associacions de cristalls aciculars blancs radiants no són exclusives de la natrolita, però és un tret distintiu d'aquest mineral. L'estructura cristal·lina de la natrolita és la d'una zeolita amb una xarxa cristal·lina molt oberta, que permet el pas a través del cristall de molècules d'aigua i d'ions grans. La seva estructura consisteix en tetraedres de silicat alineats en una mateixa direcció, el que li dona l'hàbit fibrós i acicular.

Formació i jaciments

Apareix emplenant cavitats dins del basalt i d'altres laves, així com en altres roques associades a aquestes. També es pot presentar com a producte d'alteració d'altres minerals. La natrolita sol tenir com a minerals associats l'escolecita i la mesolita, els quals molt sovint es troben junts i són gairebé indistingibles, ja que els tres tenen el mateix hàbit cristal·lí. La presència de calci en aquests altres dos minerals fa que l'estructura sigui una mica diferent de la de la natrolita, de manera que en comptes de tenir sistema ortoròmbic adquireix un sistema monoclínic. A banda d'aquestes zeolites esmentades, també és freqüent trobar-la associada a quars, apofil·lita, benitoita, heulandita o estilbita, augmentant amb les seves agulles la bellesa de totes aquestes. S'ha localitzat en quantitats notables en Poona (Índia), Califòrnia i Nova Jersey (Estats Units), i a Nova Escòcia i Asbestos (Canadà) on es van trobar cristalls de fins a un metre de longitud. A Catalunya se n'ha trobat a Fogars de la Selva, al Maresme.

Varietats

• La bergmannita, una varietat producte de la descomposició hidrotèrmica del pseudomorfisme de natrolita després de nefelina.
• La fargita, una natrolita càlcica de color vermell.
• La galactita, una varietat càlcica de natrolita. Trobada originàriament a Glenfarg, Escòcia. Algunes galactites han resultat ser en realitat ferrierita.
• La germanat-natrolita, una natrolita artificial amb germani en lloc de silici, amb fórmula Na₂Al₂Ge₃O₁₀·2H₂O.
• La kondrikovita, una natrolita amb inclusions rinkita, producte de l'alteració de la lovchorrita.
• La mooraboolita, una varietat de natrolita amb un major contingut de potassi que aquesta.
• L'spreustein, una natrolita de gra fi que reemplaça una sodalita i/o nefelina alterades hidrotermalment. No és estranya en algunes pegmatites nefelina-sienita.