Nebulosa de la Roseta
 Nebulosa de la Roseta | |
|---|---|
 | |
| Tipus | regió HII  |
| Descobert per | Lewis Swift |
| Data de descobriment | 1871 |
| Constel·lació | Unicorn |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Magnitud aparent (V) | 9 (banda V) |
| Ascensió recta (α) | 6h 31m 40.008s[1] |
| Declinació (δ) | 4° 57' 47.88''[1] |
| Format per | |
| Catàlegs astronòmics | |
3C 163 (Third Cambridge Catalogue of Radio Sources) LBN 206.39-01.87 (Lynds' Catalogue of Bright Nebulae) LBN 948 (Lynds' Catalogue of Bright Nebulae) LBN 949 (Lynds' Catalogue of Bright Nebulae) SH 2-275 (A catalogue of HII regions) MSH 06+0-08 (Catalogue of radio sources in the Galactic plane) [DGW65] 37 (A catalogue of discrete sources observed at 400 Mc/s) ASB 27 (A survey of extended sources of radio emission (en)  )CTB 21 (A survey of galactic radiation at 960 MC/S (en) )
| |
La nebulosa de la Roseta (Caldwell 49) és una regió H II circular situada a l'extrem d'un núvol molecular gegantí de la constel·lació de Monoceros a la Via Làctia. El cúmul obert NGC 2244 (Caldwell 50) hi està íntimament relacionat, ja que les seves estrelles s'han format a partir de la matèria de la nebulosa.
El conjunt té les següents designacions al catàleg NGC:
- NGC 2237 – Part de la nebulosa (amb aquesta denominació hom es refereix habitualment a la nebulosa completa)
- NGC 2238 – Part de la nebulosa
- NGC 2239 – Part de la nebulosa (descoberta per John Herschel)
- NGC 2244 – El cúmul obert situat dins la nebulosa (descobert per John Flamsteed el 1690)
- NGC 2246 – Part de la nebulosa
El cúmul i la nebulosa es troben a una distància aproximada de 5.000 anys llum de la Terra,[2] la nebulosa amida 130 anys llum de diàmetre[3] cosa que fa que la seva extensió aparent al cel sigui de més d'1 grau[4] (5 cops l'extensió de la lluna plena). La radiació de les estrelles joves del cúmul excita els àtoms de la regió els quals emeten radiació i fan visible aquesta nebulosa d'emissió. S'estima que la matèria continguda a la nebulosa equival a unes 11.000[5] masses solars.
Una imatge de la nebulosa que es va prendre des de l'observatori de raigs X Chandra ha permès descobrir nombroses estrelles acabades de néixer incrustades dins d'un dens núvol molecular. Són aproximadament unes 2.500 estrelles com per exemple HD 46223 and HD 46150, estrelles de gran massa i classe O. Aquestes estrelles són principalment les que causen el creixement d'una bombolla de gas ionitzat.[6][7] La majoria de l'activitat de formació d'estrelles ocorre al dens núvol molecular situat al sud-est d'aquesta bombolla.[8]
S'observa també una brillantor difusa en raigs X a la bombolla que s'ha atribuït a un plasma que es troba a gran temperatura (entre 1 i 10 milions[9] de kèlvins). Això és significativament més calent que les regions H II (uns 10.000 K), aquest plasma es produeix probablement per la radiació en forma de vent estel·lar que prové de les grans estrelles de classe O que s'anomenaven anteriorment.
Observació
[modifica]
El cúmul obert és visible amb binocles i fàcil d'apreciar amb petits telescopis, la nebulosa en canvi és més difícil d'observar visualment i requereix cels foscos i un bon equip. Fotogràficament la Nebulosa de la Roseta és fàcil de retratar i és l'única manera de captar el seu color vermellós no apreciable visualment.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ O'Meara, S.J.; Moore, P. Cambridge Deep Sky Companions - The Caldwell Objects'. Cambridge University Press, 2002. ISBN ISBN 0-521-82796-5.
- ↑ «WISE Captures the Unicorn's Rose» (en anglès), 25-08-2010. [Consulta: 22 novembre 2015].
- ↑ «NGC 2244 and NGC 2237-9,46» (en anglès). http://www.seds.org/,+27-06-1998.+[Consulta: 22 novembre 2015].
- ↑ Menon, T.K «A Study of the Rosette Nebula NGC 2237-46». Astrophysical Journal, 135, 3-1962, pàg. 405. Bibcode: 1962ApJ...135..394M.
- ↑ Kuhn, M. A; et al. «The Spatial Structure of Young Stellar Clusters. II. Total Young Stellar Populations». Astrophysical Journal, 802, 2015, pàg. 60. Bibcode: 2015ApJ...802...60K.
- ↑ Wang, J. «A CHANDRA STUDY OF THE ROSETTE STAR-FORMING COMPLEX. I. THE STELLAR POPULATION AND STRUCTURE OF THE YOUNG OPEN CLUSTER NGC 2244». Astrophysical Journal, 675, 2008, pàg. 464-490. Bibcode: 2008ApJ...675..464W.
- ↑ Ybarra, J.E. «THE PROGRESSION OF STAR FORMATION IN THE ROSETTE MOLECULAR CLOUD». Astrophysical Journal, 769, 2013, pàg. 140. Bibcode: 2013ApJ...769..140Y.
- ↑ Townsley, L.K «10 MK Gas in M17 and the Rosette Nebula: X-Ray Flows in Galactic H II Regions». Astrophysical Journal, 593, 2003, pàg. 874-905. Bibcode: 2003ApJ...593..874T.