Niki Terpstra
Aparença
(2018) | ||||||||||||||||||||||||||
Biografia | ||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 18 maig 1984 (40 anys) Beverwijk (Països Baixos) | |||||||||||||||||||||||||
Nacionalitat | Països Baixos | |||||||||||||||||||||||||
Alçada | 190 cm | |||||||||||||||||||||||||
Pes | 75 kg | |||||||||||||||||||||||||
Activitat | ||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | ciclista, ciclista de pista | |||||||||||||||||||||||||
Nacionalitat esportiva | Països Baixos | |||||||||||||||||||||||||
Esport | ciclisme de carretera | |||||||||||||||||||||||||
Posició a l'equip | Cursa clàssica | |||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||
Participà en | ||||||||||||||||||||||||||
Principals triomfs | ||||||||||||||||||||||||||
Curses per etapes | Tour de Qatar (2014, 2015) | |||||||||||||||||||||||||
Curses d'un dia | Campió nacional en ruta (2010, 2012, 2015) París-Roubaix (2014) Tour de Flandes (2018) E3 Harelbeke (2018) | |||||||||||||||||||||||||
Família | ||||||||||||||||||||||||||
Germans | Mike Terpstra | |||||||||||||||||||||||||
Premis | ||||||||||||||||||||||||||
Lloc web | nikiterpstra.nl | |||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Niki Terpstra (Beverwijk, 18 de maig de 1984) fou un ciclista neerlandès, professional des del 2003 i fins al 2022.[1]
El 2005 guanyà la medalla de plata en persecució per equips al Campionat del Món de ciclisme en pista formant equip amb Levi Heimans, Jens Mouris i Peter Schep.
En ruta destaquen els dos campionats del Món de ciclisme en contrarellotge per equips, tres Campionats nacionals en ruta, i sobretot, la París-Roubaix de 2014, quan amb una escapada a manca de set quilòmetres es presentà en solitari a la meta de Roubaix.[2]
Palmarès en carretera
[modifica]- 2004
- 1r al GP Wielerrevue
- Vencedor d'una etapa de la Ronde van Midden-Brabant
- 2005
- 1r a l'Omloop der Kempen
- 2006
- 1r a l'OZ Wielerweekend i vencedor d'una etapa
- 1r a la Ronde van Midden Nederland
- Vencedor d'una etapa del Tour de Normandia
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Bèlgica
- 2009
- Vencedor d'una etapa del Critèrium del Dauphiné Libéré
- Vencedor d'una etapa del Ster Elektrotoer
- 2010
- 2012
- 2013
- 2014
- 1r a la París-Roubaix
- 1r al Tour de Qatar i vencedor d'una etapa
- 1r a l'A través de Flandes
- 1r a l'Acht van Chaam
- 2015
- Campió dels Països Baixos en ruta
- 1r al Tour de Qatar i vencedor d'una etapa
- 1r al Tour de Valònia i vencedor d'una etapa
- 2016
- Campió del món en contrarellotge per equips
- 1r a Le Samyn
- 1r al Dwars door het Hageland
- 1r a l'Eneco Tour
- 2018
- Campió del món en contrarellotge per equips
- 1r a Le Samyn
- 1r a l'E3 Harelbeke
- 1r al Tour de Flandes
Resultats a la Volta a Espanya
[modifica]- 2007. 142è de la classificació general
- 2010. 95è de la classificació general
- 2012. 127è de la classificació general
- 2015. No surt (18a etapa)
- 2016. 139è de la classificació general
- 2017. 130è de la classificació general
- 2020. 136è de la classificació general
Resultats al Tour de França
[modifica]- 2008. 136è de la classificació general
- 2009. 152è de la classificació general
- 2010. No surt (3a etapa)
- 2011. 134è de la classificació general
- 2013. 149è de la classificació general
- 2014. 94è de la classificació general
- 2018. 119è de la classificació general
- 2019. Abandona (11a etapa)
Palmarès en pista
[modifica]- 2004
- 2005
- 2006
- Campió dels Països Baixos de persecució individual
- Campió dels Països Baixos de l'americana (amb Wim Stroetinga)
- 2007
- Campió dels Països Baixos de l'americana (amb Wim Stroetinga)
- Campió dels Països Baixos de scratch
- 2011
- 1r als Sis dies d'Amsterdam, amb Iljo Keisse
- 2013
- 1r als Sis dies de Rotterdam, amb Iljo Keisse
- 2014
- 1r als Sis dies de Rotterdam, amb Iljo Keisse
- 1r als Sis dies d'Amsterdam, amb Yoeri Havik
- 2015
- 1r als Sis dies de Rotterdam, amb Iljo Keisse
- 2019
- 1r als Sis dies de Rotterdam, amb Thomas Boudat
Resultats a la Copa del Món
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Niki Terpstra calls time on road racing career» (en anglès). Cyclingnews.com, 14-09-2022. [Consulta: 3 desembre 2022].
- ↑ EFE «Niki Terpstra sorprende a los favoritos y gana la Paris-Roubaix». El Mundo Deportivo. EFE, 13-04-2014 [Consulta: 13 abril 2014].